divendres, 27 de setembre del 2024

Sentier Ramond de Carbonnieres




14-9-2024

Després de la nostra malhaurada sortida al massis del Vignemale, ens aixequem aquest 14 amb un cel que augura un dia sensacional. I xafardejant les guies que portem, descobrim una petita resenya d'un camí, que sembla que es poc transitat i que des de Gèdre, porta al llac de les Gloriettes per poder arribar, si es vol al final del circ d'Estaubé. Aquest es el camí, que sembla va recorrer Louis Ramond de Carbonnieres en la seva recerca de la muntanya amagada, perduda. I que per fí l'any 1796 va aconseguir veure, després de recorrer tot el circ d'Estaubé, pujar l'estret corredor de la bretxa de Tucarroya i veure a l'altre cantó la impressionant cara nord de Monte Perdido i el llac Gelat de Marboré als seus peus.

Així doncs agafem les motxilles i ens anem fins a Gèdre, on deixem el cotxe i deseguida trobem l'inici del sender, que es troba només passar el pont de la Gave de Hèas i on en la paret d'una casa  hi ha un panell explicatiu. Comencem el recorregut i pocs metres després travessem la carretera que porta a la Chapelle de Hèas i el Circ de Troumouse. Passem pel darrera d'unes cases i ja el sender s'endinsa en un bonic bosc. Guanya alçada  de manera tranquila, fins arribar a unes runes i sortir ja sense vegetació al Plateau de Coumély, on ara ja i sense guanyar més que uns pocs metres de desnivell, s'arriba entre prats, vaques i ovelles a un mirador amb taula d'orientació als volts del llac o barrage de les Gloriettes, des de on es veu tota la immensitat del circ d'Estaubé, amb els seus pics, la bretxa de Tucarroya i pel darrera sobresortint per sobre de tots el Monte Perdido, le mont perdú de Ramond, el naturalista. Haurem passat en aquest recorregut per la Hount de Clouzet i la Hount Blanche. Les hount son cases de pastor i de feines, com ara l'elaboració de formatges!

Després de menjar alguna cosa i fer un munt de fotografíes, reprenem el camí de tornada, desfent les nostres passes, fins arribar a la final del plateau de Coumély, on un poste indicador ens desvia per pujar uns 30-40 metres de desnivell, canviar de vessant i veure les magnìfiques Hount de Hountas. 

Es en aquest camí de tornada que perdem una estoneta i aprofitem per agafar uns bolets que cuinarem a l'apartament en forma de risotto. Gràcies Sergi per la teva recepta. 

Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10

Punt de sortida:  qualsevol lloc d'aparcament dels que hi ha a la població de Gèdre
Temps: 5:35 hores
Distància: 13, 40 km
Alçada màxima: 1764 metres.
Desnivell positiu: 842 metres.
Epoca: Si be es pot pujar tot l'any, encara que a l'hivern es una bona opció per anar amb raquetes


Pla de la ruta seguida!



Pla altimètric!


Dificultat!



Rètol explicatiu al inici del sender!



Inici de la ruta!



I a l'inici quina imatge! Brecha de Roland, Pointe Bazillac, Dit del Taillon i Taillon!
                                                                                        


Possat en plena caminata!



El camí a voltes, puja de valent, fent suar!



El Pic d'Ardiden treu el nas!



El que ens queda!



I seguim pujant! Però per un sender força comode de repitjar!



Panoràmica al arribar al Plateau de Coumély!



La Hount Blanque!



Pastures i vaques pasturant!



Cims de Coumély i les cabanes del Plateau!
                                                                            


I la vista superba del Circ d'Estaubé. D'esquerra a dreta, Pic de Pinede, Bretxa de Tucarroya, Mont Perdut, Pic de Tucarroya i Gran Astazu!



Trobem una taula d'orientació!



Pic de Mounherran!




Des del Gerbats a La Munia, passant pel Pic Heid!



Com va dir en el seu moment, Louis Ramond de Carbonnieres:

                        " Cuando se ha visto la más hermosa de las montañas graníticas, el Mont Blanc,
                                      falta ver la más hermosa de las calcáreas: el Monte Perdido"



Altres que també pasturen!



Cartell indicatiu de la presència de turberes i la seva importancia! 



La turbera de Gargantan!



Arribem a la Hount de Hountas!



Panoràmica!





Al fons la serra i crestes de Campbielh!



Una altre!



Aconit o Tora Blava (Aconitum nepeta), tant bonica com letal!



I així acabem una molt bonica ruta!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada