Amb les botes als peus

21-4-2026

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Us proposso una nova excursió per terres aragoneses, fora dels tipics Moncayo o Pirineus. Una ruta, que com moltes de les que vaig publicant, te interés esportiu, paisagistic i cultural. Ens anem a recorrer part de la senda fluvial del riu Huerva i a pujar el Cabezo de San Borombon. Per tal de poder realizar-la ens hem de desplaçar fins a la localitat de Muel, coneguda per la seva ceràmica predominantment en tons blaus.

La ruta comença a l'Ermita de Nuestra Señora De la Fuente, però nosaltres deixem el cotxe en una placeta del poble i fem el recorregut fins a l'ermita ja a peu. Passem per les cascades i la presa romana i arribem per unes escales a l'ermita. La presa romana data de finals del segle I a.C., i principis del segle I d.C., epoca de l'emperador Augusto i es una de les obres hidràuliques millor conservades. L'ermita va ser decorada per Francisco De Goya l'any 1772 pintant en les quatre petxines les imatges dels quatre Pares de l'Esglesia: Sant Gregori Magne, Sant Ambrós, Sant Agustí i Sant Jeroni.

Recorrem una bona part del sender fluvial del Huerva, que uneix Muel amb l'embassement de Mezalocha. Sender que s'endinsa en un canyitsar, que nomes s'obre quan caminem sota els arbres, abundosos en pollancres, àlbers, tamarius, alguns d'ells de grans dimensions. Anem veient diferents gorgs cada un amb el seu nom. No estem lluny de la presa de Mezalocha, quan deixem el sender del riu i per una pista agrìcola retornem cap a el poble. Al arribar a tocar de la urbanització ParqueMuel, prenem un corriol que ens va apropant als turons. Ens endinsem en la Galocha, terreny marcat pel Barranco del Tollo, que ascendim per un estret corriol en el vessant esquerra del mateix, sense cap dificultat, amb una mica de cura. Quan arribem dalt de tot del barranc del Tollo deixem a la nostra dreta la Plana de Jaulín i en front ens observa San Borombon. Pel llom d'uns quans cabezos sense nom, aribem a la darrera pujada i veiem com des del cim emprenen el vol tres voltors. Per arribar al cim cal voltejar la base i fer una petita grimpada. El cim es pla, petit i està coronat per una creu. Sense ser un gran cim, les vistes son molt impressionants. El rei Moncayo, encara blanc, les planes de Saragossa, les serres d'Algairen, Vicort i de La Virgen que vam recorrer una setmana abans.

Després de fer unes fotos i hidratar-nos, desgrimpem i seguim el corriol deixant-nos caure pel vessant oest. Cal parar atenció, perque hi ha nombroses pistes agrìcoles, però sense perdua en poc mes d'una hora des del cim arribem entre un mar de camps de blat a l'ermita i al punt d'inici on a resguard del sol i del vent i a tocar de les cascades, fem un mos i una merescuda cervessa.