19-9-2024
Un cop arribats a la vall d'Aran, decidim fer un pic i no desplaçar-nos massa. Les previsions del temps a partir del migdia apuntaven possibilitats de plugims. Mirem informació i el pic més proper es el que dona nom a la sortida i que està just a sobre de Vielha, fins i tot podriem anar a peu des de l'hotel. El Montcorbisón, a més a més, sembla ser un mirador de primer ordre sobre el massis d'Aneto i Maladeta. I a la prova fotogrà fica de l'inici em remeteixo!
Decidim deixar el cotxe a Gaussac on comencerem a caminar. Just on deixem el cotxe, en un carreró sense sortida hi ha el pal indicador que ens porta per la dreta a la Bassa des Oles o bé per l'esquerra a Casau. Decidim fer una mena de circular. Anar per Casau fins a la bassa, pujar el cim i tornar a la bassa, per baixar directament a Gaussac.
El camí entre Gaussac i Casau, es un sender verd entre horts i bosc que en menys d'un quart d'hora ens porta a la gleisa com diuen els aranesos de Sant Andreu de Casau, d'estil romanic. Seguim travessant el poble i agafant un camí que ens porta a travessar en 4 ocassions la carretera que puja a la bassa. Nosaltres transitem pel bellmig del bosc, de vegades amb força pendent; i al cap d'una estona ja veiem la teulada i les parets d'un alberg, propietat del municipi de Gaussac a tocar de la bassa, lloc molt maco, per cert!
El camí que seguim surt just darrera de l'alberg, en forma de més o menys pista, que porta a la Borda de la Riba, on es transforma en corriol, i on sembla que una força de la natura l'aixeques d'una punta, doncs s'empina de manera immisericorde pels bessons. I no para fins al cim, doncs en 2,5 km salva 650 metres de desnivell. Seguim la nostre ascensió, passem ramats de vaques, moltes menys que en el cantó francés i amunt. Quan els bessons estan ben escalfats ja tenim a tocar l'antena i la barraca dels pompiers de la vall, però encara ens falten 5 metres per arribar al veritable cim i aleshores es quan ens adonem de la grandiositat de la vista que tenim davant. Tot el massis de l'Aneto. Tot. Des de Vallibierna, Mulleres, Forcanada, Russell, Salenques, Tempestades, Maladeta.....Deixem les motxilles i fem un tram cap al Pic de Letassi, però donat que la vista es la mateixa de la que ja gaudim, i que encara ens espera una baixada de més de 1000 metres decidim deixar-ho. Fem les fotografies de rigor, la fita de cim, la Verge i tota la corrua de pics que ens envolten. I no podem aturar l'objectiu de les màquines i del mòbil!
Quasi una hora més tard prenem el camí de tornada, que rapidament, molt rapidament, degut a la inclinació del terreny, i que et fa perdre metres amb lleugeressa, ens porta primer a la Bassa de les Oles. Una aturadeta de 5 minuts i seguim el descens, primer, el camí de pujada, fins que trobem el trencall que ens ha de portar a Gaussac i el lloc on hem començat unes hores abans.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada