12 i 13-9-2024
La primera sortida que voliem fer, en aquesta tanda de vacances pirinenques, era pujar al Petit Vignemale. Per aixó haviem reservat plaça al refugi de Baysellance, que es el refugi del Pirineu més alt amb guarda. Obre més o menys a primers de maig i tanca a principis d'octubre. I us preguntareu perqué si l'objectiu era el pic, aquesta entrada porta el nom del refugi. Doncs perque per obra i gràcia de la meteo, la nostra excursió va acabar-se al refugi.
El dia 12 vam despertar-nos a Luz Saint Sauveur amb força mal temps, motiu que va fer que féssim una mica el ronso abans de sortir. El cert es que tampoc teníem gaire pressa. Així doncs ens vam encaminar cap a Gavarnie i a la oficina de turisme vam preguntar per l'estat de la ruta fins a l'embassement d'Ossoue, a partir d'ara, Barrage d'Ossoue, confirmant que es trobava en correcte estat. Calia ser precisos, doncs donada l'experiència per arribar fins a Luz.... amb els aiguats del dia 7 i 8 que van deixar absolutament desfeta la carretera nacional a l'alçada de Parzan, incomunicant el tunel i obligant a desplaçar-nos fins a Sallent de Gallego i creuar pel Portalet.
Així doncs comencem la pista de 8 kilometres que ens ha de dur al Barrage d'Ossoue, els 4 primers asfaltats/encimentats i els darrers 4, de terra i pedra, però que a poc a poc, no son de mal fer. I comencem amb un discret plugim, que quan deixem el cotxe al punt de sortida i carreguem les motxiles s'ha convertit en alguna cosa més. Però nosaltres tirem endavant. Sense practicament vista alguna mentre travessem la planuria coneguda com a Oulettes d'Ossoue. I la mica de pluja en que s'havia convertit el plugim inicial, es ara un diluvi acompanyat de forces ventades. D'aquesta manera passem la raconada coneguda com el Pont de Neige, lloc on normalment perdura una grossa congesta de neu que aquest any brilla per la seva absencia. La pluja ens dona una mica de treva a l'alçada de les Grottes de Bellevue. Aquestes son 3 coves manades obrir pel compte Henry Russell, al igual que la Grotte Paradís, la Grotte des Dames i la Villa Russell, totes picades a mà l'any 1881 i on l'insigne pirineista passava llargues temporades, i on rebia convidats a sopar. Ens aturem 5 minuts i podem veure el rellotge solar.
Poc més de 30' des de les grottes i arribem al refugi xops com una mala cosa. Ens canviem, fem el registre i esperem l'hora del sopar, xerrant amb uns canaris i uns valencians, explicant aventures. Sopar per altre part pantagruelic.
Anem a dormir i al poc temps el vent que no havia deixat de bufar es converteix en huracanat, amb impossibles ràfegues que colpejent el refugi. I així fins a les 7 del mati, que ens llevem coberts per un gruix de neu de 10-15 cm i amb una espesa boira. Vam esmorçar i amb tot preparat, vam esperar a veure si escampava. Al final a dos quarts de dotze vam prendre la decissió de girar cua i anar cap al cotxe. Una altre vegada serà. Vam anar tranquilament i com no plovia vam poder fer les fotos dels llocs que el dia abans no haviem vist. Un parell d'hores més tard, i just, quan arrencavem el cotxe va sortir el sol....
AFEGIR QUE A PARTIR D'AQUESTA ENTRADA, ELS COMENTARIS DE LES IMATGES ANIRAN A LA PART SUPERIOR DE LA FOTOGRAFIA
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Punt de sortida: espai d'aparcament del Barrage d'Ossoue
Temps: 3:30 hores de pujada i 2:45 de baixada
Distància: 12,36 km
Alçada màxima: 2662 metres.
Desnivell positiu: 882 metres.
Epoca: Si be es pot pujar tot l'any, cal preveure material de seguretat, crampons i piolet els messos d'hivern i principis de primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada