Després de dos dies de sortida a l'alta munanya, amb dures ascensions, decidim relaxar-nos una mica i fer una excursió per un barranc. Es tracta de Los Cahorros de Monachil. Cahorro es una paraula que encara que no apareix recollida en el diccionari de la RAE es fa servir per descriure un lloc estret, entre parets altes i verticals, tall a la roca. Monachil es troba al peu de la Sierra Nevada a tocar de Granada.
Aixi doncs agafem el cotxe i ens desplacem fins a la capital, agafant la circumvalació en direcció a la Sierra. Prenem direcció Monachil fins arribar al poble i deixar el vehicle en l'aparcament El Purche, davant mateix del restaurant El Puntarrón. Avancem pel carrer delpoble fins un cartell que a la dreta indica La Almunia del Valle hotel rural a la dreta. Seguim rectes fins al planol d'inici de la ruta. Entre horts ens adentrem per una ista, fins que cal agafar un corriol entre mig de la vegetació a tocar del riu Monachil, autor al llarga de millions d'anys, d'aquest profon tall en la roca. Aquesta manera de fer-ho es recorrent los Cahorros Bajos. Caminant en un continu pujar i baixar molt i mlt suas, reseguint l'aigua, arribem a la central elècrica de Tranvias, inaugurada el 1907, restant en funcionament fins a finals dels anys 60 del segle XX i que produia l'electricitat pels tranvies de Granada.
El camí es va encaixonant, fins arribar a un petit pont penjant. Les parets cada vegada estan més a tocar i es van omplint de vies d'escalada. S'arriba a un segon pont que també creuarem. S'arriba a una graonada de 20 o 30 metres que salvem per unes escales i s'arriba al ercer i darrer pont i també el més llarg de 63 metres amb unes vistes increibles.
Avançant pel corriol a tocar de la paret s'arriba en poc temps a la Cueva de las Palomas, potser el lloc més estret de tot el recorregut. Encara queda un tram força estret, que obliga a baixar a tocar d el'aigua, amb l'ajut d'unes grapes metàl·liques. Ja d'una manera suau el barranc es va obrint i s'arriba a una explanada coneguda com Las Azuelas indicada amb pal senyalitzador. Aqui les opcions son vàries. De seguir recte el camí aniriem a petar a la central elèctrica de la Vega. Si passesim el riu novament per un pontet agafariem el camí de los Cahorros de Arriba, per La Era de los Renegrales. Nosaltres decidim seguir a la dreta de Las Azuelas per un corriol estret i costerut fins arribar a la carena i després reseguir una pista que vorejant camps de cultiu ens portarà de tornada a Monachil passant per l'hotel LA Almunia del Valle, que haviem vist anunciat a l'inici de la ruta.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 8 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Arribem al punt d'inici on es baixa per agafar el camí del riu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada