En aquesta ocassió ens dirigim novament a l'alta muntanya granadina amb la intenció de pujar el Cerro de los Machos, la cuarta muntanya més alta de la Sierra, concretament 3327 metres. La primera intenció era anar a l'Alcazaba, la tercera després de Mulhacen i Veleta, que ja havíem pujat en la nostra primera visita a aquestes contrades, però el fet de ser una ascensió molt llarga que requeria un viatge en cotxe a la cara sud alpujarreña de 2 hores d'anada i 2 de tornada, amb una certa inseguretat de la meteo, va fer que optessim per una segona opción que va prendre forma en aquest quart cim de la cordillera.
Matinant força, agafem el cotxe i ens trasladem de Lanteira fins a l'estació d'esqui de Sierra Nevada. Cal parar atenció, ja que uns metres abans del desviament a Pradollano, s'anar cap a l'esquerra i en poc més de 10 minuts arribar a Los Peñones de San Francisco en el paratge conegut com la Hoya de la Mora, i deixar el cotxe als peus de los Peñones davant de l'alberg universitari a 2500 metres d'alçada.
Ens preparem per una llarga jornada, veient que el temps no ens acompanyarà. Sortim ja envoltats per boires, fred, vent i plugim. El camí que cal prendre està indicat amb un pal i va en direcció Veleta. Aviat s'arriba al monument altar de la Virgen de las Nieves on parem un xic les primeres ventades. El corriol va creuant en diferents ocassions la carretera que pujaba fins pocs metres del cim del Veleta, convertint-la durant molts anys en la carretera de muntanya més alta d'Europa. I dic pujaba perque amb la declaració de Sierra Nevada com a parc nacional l'any 1999 va ser tancada per evitar massificacions de llocs vulnerables mediambientalment. La historia d'aquesta carretera s'inicia quan William Davenhill alpinista britànic coneix l'any 1920 a Juan Jose Santa Cruz, enginyer, en el cim del Veleta i li pregunta com donar a coneixer tanta meravella. Dit i fet i camí obert i l'any 1935 s'inaugura, amb els primers cotxes arribant a pocs metres del cim.
El nostre camí, però es un corriol que l'atravesa en 7 o 8 ocassions, fins arribar a l'indret conegut com a Posiciones del Veleta, antigues trinxeres de la guerra civil. Allà està situat el desviament que hem d'agafar per anar al Cerro. Es un camí vertiginos, conegut com el Veredón, que baixa fins els Corrales del Veleta, enganxat a les parets rocalloses de la cara nord del pic i els seus cims secundáris, Zacatin, Salón i Campanario. La veritat es que ha de ser molt maco, però amb la boira que ens envolta poca idea ens fem. Finalment arribem al final de los Corrales, on es troba un petit estany que no apareix en molta de la cartografia de la sierra, i que ja es considera permanent i també la més alta de tots els estanys de Sierra Nevada a 3086 metres i possible origen del riu Guarnon.
La deixem a la nostra esquena i ens dirigim a l'esperó que tenim en front i que en forta pujada, a voltes pel dret, a voltes amb alguna ziga-zaga, amb un pas al davant dos al darrera, ens deixarà, tot trepitjant les darreres congestes en el coll avantcimer. Un cop arribats a la carena ens dirigim a l'esquerra i entre mig de la boira comencem a intuir la gran fita cimera. Felicitacions mutues, abraçades i un altre 3000 ibèric al sac. temps per les fotos de record i tornem-hi.
Ara cal dirigir-se pel llom de la muntanya a buscar la cara sud del Veleta. La nostra intenció era seguir el camí, trobar la pista i el trencall al conegut com Paso de los Guias, un tram aeri, equipat amb cadenes que ens portaria al refugi de la Carihuela. Aquesta era la intencional. Però la boira ens va despistar i un cop a la pista vam agafar un trencall a l'esquerra que ens va fer baixar unes desenes de metres fins arribar a la Laguna de Aguas Verdes, on vam donar voltes i més voltes durant hora i mitja, fins decidir tornar al camí/ pista que haviem abandonat. I dit i fet. La sorpresa va ser que al arribar allà on ens haviem despistat uns centenars de metres a l'esquerra estaba el profun tall que obre la pista en la muntanya i es troba el refugi de la Carihuela. L'alegria va ser immensa per part dels tres, però la ràbia no es quedaba al darrera al pensar que es el que había passat.
Temps per menjar i recuperar forces, deixar aixugar una mica les pertenences i entrar en calor i tornar a agafar el camí d baixada, novament fins a las Posiciones del Veleta i d'allà pel camí conegut del matí arribar al cotxe, on a l'aberg universitari, prenem un més que merescut tallat ben calent! I de retruc al cotxe i a Lanteira.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 8 i càmera Panasonic DMC-SZ10
I ara a l'exterior!
Per tots aquells que mireu un dia o un altre aquest bloc i penseu en anar a Sierra Nevada, aquest llibre es del tot recomenable. Encara que el seu llenguatge soni carrincló, cal tenir en compte que té més de 30 anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada