La primera excursió que ens ha planejat el nostre amic Manel, que ens farà de guia en aquesta estada granadina, la fem als 3000 orientals de la Sierra. Concretament l'emblemàtic Picón de Jèrez, el Cerro Pelado i el Puntal de Juntillas. Existeix una certa polèmica sobre quin es el 3000 més oriental I això succeeix perque no hi ha cap relació de pics de 3000 metres oficialment acceptada, com si ocurreix als 3000 pirenaics o als 4000 alpins. Així doncs, si fem cas a la tradició muntanyenca del Marquesado i andalusa en general el primer 3000 més oriental es el Picón i si fem cas de la publicada a la revista Desnivel en col·laboració amb els rectors del Parc Nacional, el primer es el cerro Pelado.
Sigui com segui, el dissabte 17 ens llevem força aviat perque tenim pel davant una llarga jornada. Amb el cotxe baixem de Lanteira fins a Jèrez de Marquesado i agafem la pista forestal a l'entrada del poble que ens portarà després de 12 km fins al Refugi de Postero Alto, a 1880 metres d'alçada i que actualment es troba tancat per reformes. La pista es troba en bastant bones conditions, però els darrers 4 km ascendeix per un tallafocs. Deixem el cotxe en la zona habilitada per aparcament i iniciem la ruta en el mateix tallafocs. Per sàvia decissió del nostre amic i en aquestes ocassions guia, ens decantem per fer la pujada per la coneguda Loma de Enmedio i baixar pel barranc del Alhorín. Aquesta opció triada fa la pujada més progressiva.
Anem guanyant alçada per la Loma deixant a la nostra dreta el Picón i el barranc. Poc a poc guanyem metres fins arribar a la cota marcada com a La Piedra de los Ladrones a 2944, on fem una aturada per fer un petit descans i un refrigeri. Es una elevació amb el camí flanquejat per dos amuntegaments de blocs garnitics de considerable alçada, deixant a la seva dreta el tàlveg del Ventisquero del Carbón.
A continuació seguim més o menys corriol, més o menys fora camí, flanquejant fins al primer cim del dia. D'aquesta manera aribem al Cerro Pelado, de 3182 metres i coronat per un amuntegament de pedres. Ens ofereix una supèrbia vista de tota la carena de 3000 de Sierra Nevada, des de Cervatillos al Mulhacen, tot passant per Puntal de Cuartos, Atalaya, Cuervo, Puntal de Vacares i Alcazaba. Després de les fotos de rigor, iniciem la baixada seguint la carena, que ens durà al segon pic del dia. El Puntal de Juntillas o Cerro de las Tres Lindes, de 3140 metres. Aquí la vista es menys impressionant, veine-se sobre tot los Cervatillos, el Cuartos i l'Atalaya i ja part de la planuria del Marquesado. Més fotografies i proseguim la ruta, en clar descens, fins aribar sense cap complicació a la gran fita i vertex geodèsic del Picón de Jèrez, a 3088 metres. Les vistes no son tant espectaculars, perque resten amagades pels altres gegants, però ens sentim força contents i perque no dir-ho també, emocionats. Més fotos i un altre petit mos.
Ara ja si que anem per tot el llom a cercar l'entrada al Barranc del riu Alhorí, de l'àrab Al Hury, o "graner". Passem primer per un parell o tres de dificils canals que esdevenen objectius imaginaris per l'hivern! Arribem a l'entrada del barranc i l'anem baixant per una serie de graonades, sense moltes complicacions, fins a baix de tot lloc on hi ha la surgència del riu. Seguim el nostre descens fins arribar als primers pins, el tallafocs i en 10' mal comptats al cotxe. Llastima de refugi tancat perque una cervessa hauria caigut com mannà del cel.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 8 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Arenaria Pungens! Arenaria o mancaperros!
Una imatge pel record d'un dia de muntanya excepcional!
darrera foto abans del final! Per l'esquerra ens hem anat al matí i per la dreta hem tornat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada