Hem estat 5 dies a Canfranc disfrutant d'una petita estada muntanyenca. Una zona aquesta de la Vall del riu Aragón, que no coneixiem. Bé, unicament datravessar-la amb el cotxe en anterior ocassió i d'haver visitat la Cova d'as Guixas a Villanua, però no per haver-la patejat.
El primer objectiu que ens vam marcar va ser pujar el Pic des Moines o Pico de los Monjes, des de l'estació d'esquí d'Astun. La pujada no té cap secret, excepte el darrer tram, des del Col de Benou, que consisteix en uns trams de grimpada, en algun moment amb certa exposició.
Per tal d'iniciar l'excursió cal anar fins l'estació d'Astun i aparcar al final dels parquings, en aquesta época cosa no gaire difícil. Pujarem l'escales que donen acces a les guixetes i passarem la darrera construcción. Allà mateix arriba una pista, i comença un camí, que es el que prendrem. En forta pujada al principi arribarem als coneguts com a Llanos del Sol i rapidament a la pressa d'aigues de l'estació. Allà el camí es transforma en corriol que va flanquean i pujant pel Barranc d'Escalar, que en aquest punt va tournant-se més estret i que en condicions hivernals pot ser una mica complicat pel gel. El camí es possa una mica més dret i en poca estona arribem a la cubeta on apareix l'Ibon d'Escalar o de Las Ranas, a 2075 mts.
Cal contornejar l'iban pel seu marge dret i el camí pren pujada cap al Coll des Moines o Puerto de Jaca. Quan s'arriba a dalt del coll, la vista, simplement impressiona, amb el Midi d'Ossue en primer terme. En aquest punt reprenem el corriol que puja a l'esquerra del coll, fina guanyar un altre coll. El Coll de Benou, on comença la darrera part de l'ascensió, que es una mica escarpada, i on cal recolzar les mans en alguns trams, però que encara que té una certa exposició, es fàcil de seguir. Finalment s'aconsegueix el cim del Pic des Moines a 2347 mts. Després de sessió fotogràfica de tot el que ens envolta, baixem pel mateix camí, desgrimpant alguns trams i avançant per sender uns altres fins arribar de nou al Col de Benou i altre cop a Puerto de Jaca i a l'Ibón d'Escalar. Des d'aqui, i amb un bon entrepà, per recuperar forces ens vam dirigir per una pista de l'estació fins al proper Ibón de Astun o de las Truchas, on practicament arriba un telecadira.
Per fer la baixada i estalviar-nos tornar per pista d'esquí, que sempre es monóton, desfem el camí i al arribar a l'alçada de l'Ibon d'Escalar ens llancem a trobar el corriol que ens portarà al parking.
Altimetria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada