El divendres dia 15 d'octubre ens aixequem amb els plans fets per anar a pujar el Pico de la Leta, des del Sanuari de Iguacel al bellmig de la Vall de la Garcipollera. Es un pic molt maco i sense problemes en la seva pujada que ens oferira unes vistes impressionants sobre la Partacua, i al fons sobre els pics de la serra d'Aisa.
Sortim de Canfranc aviat i baixem per la nacional cap a Jaca, passant per Villanua i Castiello on ens desviem en direcció Villanovilla per en uns 8 km arribar a la zona d'aparcament del Santuari de Iguacel, que visitarem un cop arribats al cotxe!
La ruta escollida ens porta a atravessar una barrera que tanca la pista de pujada, que anirem seguint durant força estona del recoregut. Es una pista molt amable de recorrer, però que va guanyant alçada de manera important. Sobtadament es deixa el bosc per arribar a uns prats d'alçada, traçant una enorme curva a l'esquerra-dreta. Aqui podem fer una trampa i retallar camp a traves fins a una casa en runes o seguir la pista. Optem per seguir la pista, encara que de baixada farem la trampeta. Ja tenim a la vista el Coll de Romanon Pelao, que no es un coll propiament dit sino, unicament un canvi de vessant d'aigues. Passem de la vall de Garcipollera que verteix aigues a l'Aragón, a la vall d'Acumuer que les envia al Gallego. les vistes des d'aquest punt son senzillament imponents. Peña Telera, Peña Parda i al fons....ja arribarem!
Nosaltres seguirem ara un corriol cap a nord, que puja fortament per prats tot seguint el filat de separació de les valls. Passant per un corral, aviat s'arriba al cim del Pico de la Leta. Fem unes fotos. Veient com segueix el cordal, en un seguit de pujades i baixades, cabalcant per l'aresta fins al Bacun Nord, decidim anar fins al seguent cim, que es uns metres més alt que la Leta. En uns 30' arribem al nostre objectiu. les vistes segueixen bocabadant. Aqui este més a prop de les parets de Collarada i Collaradeta i a mig camí el Pic de l'Espata i al fons els pics d'Aisa amb l'Aspe regnant.
El camí de tornada podrime fer-ho arribant al Bacun sud i baixant pel bosc en un camí un xic perdedor fins a Iguacel i que travessa els boscos de la selva de Villanua. Com que hem vist que igual podiem treure premi gros amb els bolets, decidim girar cua i baixar pel matrix camí. I ha caigut la grossa. Ja tenim sopar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada