11-10-2023
La tercera sortida que fem per la Vall de Chistau, ens dirigeix a un punt alt, força alt. Tant, que li manquen unicament 28 metres per arribar a la mítica barrera dels 3000! I aixó fa que no sigui gens frequentada. Ans al contrari! Es un lloc solitari, dur, aspre!
La foto de portada mostra l'hora del matí a la que va sonar el despertador perque per arribar al punt de partida cal fer una pista que ens han dit que està be, però....
El punt de sortida es el Coll de la Cruz de Guardia, situat al terme municipal de Tella-Sin i al que es pot arribar per una pista des del mateix Chistén o bé des de Sin i Serveto! Nosaltres, com que ens estem a Chisten sortim directament amb el cotxe. Son 10,20 km de pista, en alguns trams força estreta, de tant en quan s'han de sortejar rierols i canalons de evacuació d'aigues. S'arriba a un punt en el que es troba una portella pels ramats, punt on enllaça amb el ramal que ve de Serveto. El pasem i en un revolt es troba una pantalla repetidora de telefonia. Cansats de pista, decidim deixar en aquest punt el cotxe; ens ha costat 40 minuts. Al final estem a 1,8 km del coll.
Al arribar al coll que descriu una curva i canvia d'orientació, estem a 2103 metres.LA vista que s'obre sobre la Vall de Pineta es magnífica. Ara cal seguir per aquesta pista barrada al tráfico, que en 2,8 km més ens portarà a la Cabaña Pardinas, on acaba la pista per la que veniem. Terreny pastoral, amb corrals i abeuradors. El corriol que agafem marxa cap al nord durant uns 500 metres abans de fer una bona pujada. El camí es tot igual. Forta pujada, tram planer. Així en tres ocassions. A la tercera s'arriba a una gran fita des d'on donem vista als dos ibons de Barleto, poc coneguts, al menys pel que fa a nosaltres i vigilats en tot moment per la més petita, però més esquerpa Punta Fuesa. El terreny herbós que anem trepitjant, sense adorner-nos, deixa pas a un terreny molt més alpina, terrós i que ens deixa deseguida en la barrera rocosa que defensa el cim. El corriol gira cap a nord-oest per evitar la primera barrera rocallosa, que obliga a recolzar les mans, i on encara que de bon transitar , la presència de pedra petita obliga a anar amb cura. D'aquesta manera ens queden ja unicament els metres finals que fem de manera tranquila però esbofegant.
La vista es immensa. El massis de Mont Perdut i més lluny la presència de Vignemale imposen la seva llei. Punta Fuesa, la germana petita, Peña Montañesa, etc etc. Admirats, després de recuperar forces i fer les fotos corresponents, prenem el camí de retorn, pel mateix lloc.
Un altre cop la pista i a descansar amb un bon sopar.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 8 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada