 |
9-10-2023
La setmana del pont de la Verge del Pilar hem decidit fer tota ella de festa, i dedicar-la a trescar per la muntanya. Així que un temps abans, i en previsió de poder trobar un bon allotjament, ja vam escollir cap a on aniriem. El lloc d'elecció va ser la Vall de Chistau, a la que no anabem des de feia molts i molts anys. Gràcies als amics Ramón i Isabel, que ens van recomenar un lloc, diria que excepcional, tot va anar rodat i Casa Fontamil a Chisten va ser el nostre camp base.
No m'extendre en com arribar a la Vall de Chistau. Dir unicament que cal anar per la carretera A-138, de Barbastre cap a França i a 5 km al sud de la localitat de Bielsa agafar un trencall a la dreta, que ens portarà, atravessant el Pas de la Inclusa consecutivament per Plan, San Chuan de Plan i Chisten, que formen part del Comptat del Sobrarbe. Aquest tram pel Pas de la Inclusa es va realitzar a principis de segle XX i encara avui no s'ha fet cap actuació de millora.
Però anem al tema; la muntanya. La primera sortida que decidim fer es al Ibón del Sen. Que es troba en la capçalera del barranc del Sen, que verteix aigues al costat de San Chuan de Plan, i que forma part de tota la corona d'estanys glacials que envolten els pics d'Eriste. Per arribar al ibón baixem des de Chisten al Puen Pecadó on hi ha una zona d'aparcament a 1204 meres d'alçada. El Puen Pecadó del que no es tenen noticies de quan es va construir deixa l'aigua 50 metres més a baix i explica la llegenda que els pecadors i malfactors eren llençats al riu. Està envoltat per uns magnìfics exemplars de til·lers. Un cop passat el Puen Pecadó el corriol s'obre pas per un bosc mixte d'àlber, pins, aurons i bosc baix predominant el boix. Al poc d'una hora de camí s'arriba a una mena de pista i prats amb bordes pastorals conegudes com Les Bordes de Puyarrueso. Seguint el camí s'arriba a un encreuament de bárranos. El del Sen i el de l'Engrota, on ens trobarem ja a 1820 metres i poc mes amunt arribarem a la cabana de Las Pardas a 1860. El nostre camí segueix en franca ascensió al costat de la riba, tot fent llaçades que ajuden a la remontada final. Així s'arriba a una petita represa trencada i entren en la conca d'un ibonet mig colmatat. Ja només ens queda travessar un caos de pedres que tanca el circ per arribar a la vorera del Sen, al cap de 3:15 hores. La vista es meravellosa amb el fons tancat per les imponents agulles del Sen i a la dreta els pics de Barbarisa. Recomenem per tenir una visió completa i en perspectiva ascendir per la dreta pel llom del Pic de BArbarisa una centena de metres o be per l'esquerra a un turonet. Aquesta segona opció ens permet més tard baixar a un ibonet, sense nom amb molt encant.
Un cop fetes les fotos de rigor, un bon esmorçar i un descans merescut reiniciem la baixada pel mateix camí, desfent totes les nostres passes.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 8 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada