El dijous dia 10 de juny vam decidir anar, o més ben dit pujar, allà on tothom diu que es el pic amb millors vistes de tot el parc nacional dels Picos d'Europa. El pic de Coriscao. No es un pic molt alt. Està dintre del parc, però està separat dels tres massissos típics. Si el pujes des d'Espinama té un desnivell brutal i si ho fas des de San Glorio, has de passar tot el port....però ailàs quina vista des de dalt. 360º de panoràmica completa. Al bellmig entre Picos i muntanya palentina.
Nosaltres vam decidir matinar, agafar el cotxe i baixar fins a Potes, on surt la carretera que puja al port de San Glorio un dels ports més mitics de les carreteres espanyoles, sobre tot en la seva vertente càntabra, ja que arrenca a 219 metres d'alçada i acaba a 1609, per una ruta plena de curves i amb forta pendent, que contrasta amb la suau baixada per la part lleonesa.
Un cop en el port arrenca a mà dreta una pista encimentada de 2 km, que porta al collado de Llesva on es troba el monument a l'os bru. Aquí comença la pujada.
Nosaltres per fer-nos una mica els valents vam deixar el cotxe a San Glorio i vam pujar la pista a peu. Al coll de Llesva no vam ser capaços de trobar el corriol i vam començar a baixar per la pista que porta a Cosgayam al menys 2 centenars de metres fins que vam trobar uns prats de muntanya pels que ens vam enfilar fins adalt de la carena on ja vam encertar amb el camí correcte. Aqui cal anar seguint el corriol, que va saltant d ela part càntabra a la part lleonesa, per la divisioria d'aigues entre Deva i Esla respectivament. A mig camí es troba una primera elevació, que es pot pujar o superar per la dreta. Es la Peña Gustal de 1948 metres. A l'anada vam passar pel camí d ela dreta i de baixada el vam coronar. S'arriba així a un colladet que dona vista cap als ports de Salvoron en la banda càntabra. Poc després s'arriba a un altre cim de caracter rocós, amb un extrany conglomerat; el Pico Cascajal. Un altre collet i un altre pic que vorejem per la seva esquera per ja encarar definitivament la pala final de 200 metres de desnivell i que es fa dura. Però l'arribada al cim ens ofereix la famosa panoràmica de la que tothom ens parlaba i que ens va deixar bocabadats.
Unes fotos i uns gels i cap a baix. Desfem el camp, excepte en el tram de la Peña Gustal, que ara si que no ens tenim de pujar-la i així afegir un pic més al nostre llistat. I ara si que som capaços de trobar el corriol que ens deixa en el coll de Llesba des de on pujem uns metre sper anar a veure el monument a l'os, menjar el bocata i baixa després a San Glorio, punt i final de la sortida.
Arribats al Collado de Llesba, anem al monument a l'os!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada