La tercera a Picos, el dia 7 de juny, en un dia esplendorós. Inicialment teniem previst anar a pujar la Peña Vieja i a tal efecte ens vam desplaçar cap a Fuente Dé, lloc on acaba la carretera, on hi ha un parador nacional, un parell de restaurants i l'estació inferior del telefèric. El telefèric de Fuente Dé salva un desnivell de 753 metres i et deixa a 1823, en l'estació superior, també coneguda com El Cable. Es va inaugurar l'any 1966 i es el més llarg d'Europa de tram unic. Si ja sé que hi han altres maneres més esportives de pujar, com ara recorrer els tornos de Liordes i la canal de l'Embut, però....
Així, com deia, ens encaminem cap la base, comprant el ticket a 15 euros per federats, veient com passen pel davant tots aquells que han comprat on line, cosa que a la muntanya em sembla arriscada, donat que mai pots estar segur del temps.
Un cop en El Cable, comencem el nostre camí, que ja varem transitar 31 anys abans. El telefèric amb cabines noves i nosaltres amb noves il·lusions, malgrat que els anys no passen gratis. Seguim la pista que en poc temps arriba a la Horcadina de Covarobres, des d'on es pot baixar en menys d'una hora al xalet refugi d'Aliva. Nosaltres seguim el camí recte, deixant a mà esquerra els Hoyos de Lloroza, amb els seus llacs o pozos con els anomenen els locals, la Canal de San Luis, la Torre Altaiz, el Pico San Carlos i el Pico de la Padiorna. Anem proseguint el camí que va guanyant alçada i en poc temps arribem a la Vueltona, que ja es troba tapada per una bona congesta de neu, cosa que ens introdueix el cuc del dubte en el cervell, sobre com estarà la Canalona. Decidits anem amunt, remuntant i guanyant alçada fins arribar al lloc on el camí es bifurca. Seguir recte es anar cap a Horcados Rojos, tombar a la dreta, entrar en la Canalona per anar a Peña Vieja, el nostre objectiu. Però tal com estaba l'entrada i sobre tot la sortida, vam decidir, després de molta estona de dubtes, canviar la ruta i pujar fins a Cabaña Verónica i Horcados Rojos.
El camí estaba continuament tapat per congestes de neu, que es podien passar sense més problemes. S'arriba a un petit collet del que no he sigut capaç de trobar el nom. A l'esquerra brilla la Cabaña Verónica i el Pic Tesorero i a la dreta el camí que ens porta al Collado de Horcados Rojos. Ens arribem primer al refugi. No es tracta sino d'una bateria antiaèrea del portavions nord-americà Palau que l'any 1960 estaba en procès de desballestament i que es va instal·lar com a refugi un any després. Està guardat 7 messos l'any i té capacitat per 7 places.
Un cop visitada la Cabaña, com haviem fet 31 anys abans, ens encaminem cap al Coll de Horcados Rojos tot superant en flanqueig una gran congesta de neu, que tenia una bona petjada oberta. Al arribar al coll la vista es insuperable. A la dreta la Torre de Horcados Rojos, Peña Olvidada, al front la baixada directa al Jou de los Boches i Jou sin Tierre i la Vega d'Urriellu amb el Picu Urriello (Naranjo) front per front. A l'esquerra tot el massis de Torre Cerredo, el pic més alt de Picos, darrera nostre Llambrión....
Fetes les fotos i recordant la nostra primera visita a Picos, reprenem el camí de tornada, que el desfem fins arribar a l'alçada del Jou de Lloroza, on baixem als peus dels llacs a menjar un xic, descansar i refrescar-nos. fet tot això i sense pressa atravessem completament LLoroza pel corriol que ens portaria a la CAnal de San Luis i arribem placidament a l'estació superior, El Cable. On toca rehidratació.
El recorregut que fa el telefèric!
Aqui ja haviem decidit seguir amunt, cap a la Cabaña Verónica i Horcados Rojos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada