Nova sortida de muntanya, i novament ens dirigim cap el Ripollés, concretament a la zona de Vallter i novament acompanyats d'en Sergi i també de la Karla, la companya del Sergi! Matinem força, perque previsiblement tenim una llarga jornada de pateig i tampoc volem arribar molt tard. Així que ens posem en marxa a les 6:30 i després d'un bon café a Setcases, arribem al parking superior de l'estació de Vallter 2000, calcem les botes i preparem les motxilles i ens posem a caminar a les 9:35!
Els objectius del dia eren el Roc Colom i potser el Costabona. Així que decidits anem a buscar el camí que surt darrera dels edificis de l'estació, i que porta a les portelles de Mantet i Morens. El corriol deixa a la dreta un petit riu que cal travessar. En aquest punt hi ha una bifurcación. Si seguissim recte amunt aniriem a petar a la Portella de Mantet, però nosaltres prenem a la dreta, marcat com a GR, per arribar primer a un gran pla conegut com a Pla de Coma Ermada i en poc menys de 45' arribem a la Portella de Morens, marcada amb un poste! I davant nostre ja apareix el primer objectiu del dia, el Roc Colom.
A partir d'aqui el camí va planejant amb direcció sempre a l'esquerra, però nosaltres enfilem recte, cap el llom carener, sense camí ni fites, però sempre molt fàcil de seguir la bona direcció. D'aquesta manera anem assolint una sèrie de bonys careners. En primer lloc arribem a un petit bony rocallós i seguint recte a un Segon, conegut com a Pic de la Coma Ermada de 2502 mts. Continuem cap amunt i d'una forma força planera arribem a un segon pic. El Puig de la Llosa, de 2503 mts. A partir d'aquest punt fem una baixadeta amb tendència a l'esquerra, per descobrir la belessa del circ que forma el Roc Colom, per arribar a la Portella de Callau i ja en més forta pujada guanyar el tecer cim del dia, el Roc Colom de 2506 mts. El cim està coronat per un petit abric i un pal metàl·lic amb un colom. Al fons tenim el Costabona al que decidim anar, ja que el Sergi no el coneix. Un traguet d'aigua i comencem la baixada per un corriol força definit.
S'arriba a un ampli coll, el Coll de Pal, marcat amb una gran fita i on es troba un bloc de roca gravat amb l'explicació que hi passa per aquell punt el meridià 0 o parisenc. Cal seguir endavant per enfrontar ja de manera decidida les dos rampes més dures de la jornada que donen acces al cim del Costabona. Amb el bon ritme que portem tots quatre, rapidament assolim l'avantcim amb la seva creu i immediatament el cim propiament dit amb la seva taula d'orientació. Immillorables vistes cap a la zona del Canigó, Puigmal, Carlit, el golf de Roses, les Alberes....
Fem un petit pica pica i tornem a caminar baixant pel mateix lloc, fins arribar novament a la Portella de la meridiana i en aquest punt, ara ens desviem per un fressat camí que es va endinsant en una amplia coma on neix el riu Tec i on es troba el que sembla un pluviomètre i que al arribar veiem que es tracta d'un monument, homenatge a tres muntanyencs i que es coneix com a monument al vent. Des d'aquí i en tranquila pujada arribem a la Portella de Rotjà i el seu refugi! Estem a 2430 mts. La portella es un important pas que comunica amb Prats de Molló-La Preste, i que resulta d'imprescindible pas si es fa la ruta fins al Canigó!
Nosaltres seguim el nostre camí, arribant en poc temps a la Mort de l'Escolà, a 2463 mts i que recorda el poema de Mosen Cinto Verdaguer, gran coneixedor d'aquestes contrades. Ara el camí segueix planejant per anar a parar de nou a la Portella de Callau, deixant a l'esquerra els contraforts del Roc Colom. Així, a poc a poc, anem perdent alçada i mentre atravessem la sol·litud del Pla de Calm Agre arribem de nou a la Portella de Morens, i en poc menys de 15' arribem al cotxe.
Donat que baixem amb set i que la Karla no coneix Ripoll, fem una aturada i així d epas li ensenyem el portic del monestir, donant per molt bona la sortida!
 |
El circ que forma el Roc Colom!
tot plora d’ahir ençà,
que allí a l’Escolania
s’és mort un escolà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada