La veritat es que no sabia molt bé com fer les entrades del treking, donat que em semblaba molt farragós fer una entrada per dia, tant per a mí, com pels possibles lectors, així, que he decidit repartir les etapes amb un certa lògica geogràfica.
En aquesta primera entrega, partirem de Katmandú per arribar fins a Namche.
Com ja he dit vam arribar a Kathmandú el dia 21 de setembre i teniem que volar a l'aeroport de Lukla a les 6:30 del dia 22. Arribem a l'aeroport domèstic de Kathmandú i les noticies no son gens optimistes respecte a temps de Lukla. Els vols comencen a retardar-se i finalment després de 8 hores d'espera, son finalment cancel·lats. Chandra de l'agencia Plan Himalaya, ens recull i ens porta novament a l'hotel. Decidim passejar per Thamel i l'endemà provar sort novament. Tornem a a mantinar força i les previsions segueixen sent molt dolentes, així que a proposta d'en Chandra, per no perdre més dies i arruinar finalment tot el treking, decidim gratar-nos la butxaca i anar en helicopter.
Anem 5 persones amb la comandant. En 50' minuts prenem terra a l'aeroport de Lukla, que diuen es dels més perillosos del mon, on ens espera el nostre guia. En Pemba Sherpa. En les nostres converses, en Pemba ens va aclarar uns quants conceptes sobre els sherpes, que després vam veure refrendats en el museu de Namche. Els sherpes son un poble provinent del Tibet, que viu en les muntanyes i que es dedica fonamentalment a fer de guies, i treballs d'alçada per les expedicions. Els sherpes, mai fan de portejadors. De fet fins l'abolició del sistema de castes, qe també imperaba al Nepal, la dels sherpes era una de les més considerades.
Un cop coneixem també al nostre portejador, en Partap, i passat els tràmits d'entrada a la regió del SoloKhumbu, ens posem en marxa. El dia no podia ser d'alló mes gris, tant es així que pocs kilometres després de començar a caminar es posa a ploure. Capelines i cobremotxilles surten a lluir. Seguim avançant fins que en Pemba considera arribat el moment del lunch. Aquesta serà la nostra tònica alimentaria durant el treking. A les 6:00 esmorçar, a les 11:30 o 12:00 lunch i a les 18:30 sopar. Doncs bé en Pemba ens atura en un lodge sota un dluvi i fem el nostre primer lunch, on coneixem a Greg un ciutadà de Florida.
Un cop posats en marxa, al cap de 3 hores i encara remullats com a polls arribarem a Phakding a 2610 metres. Haurem perdut 260 metres respecte a Lukla. Ens instal·lem en el Treker's Lodge, on passarem la tarda, soparem i dormirem.
L'endemà després d'esmorar a les 6:30 sortim de Phakding en direcció a Monjo, lloc on es troba l'entrada oficial del Sagarmatha Nationa Park i on tenim que sellejar els nostres carnets d'entrada. Poc després, Jorsale, on dinarem i cap a les 15:00 hores farem la pujada forta que ens porta a l'entrada de Namche Bazaar a 3440 metres. Per aquest recorregut haurem passat 5 vegades el riu Dud Koshi per els ponts penjats profusament adornats pe mil·lers de banderetes d'oració.
El dia 25 teniem previst fer des de Namche una excursió a l'Everest View Hotel i la val de Khumjung. Realment es una matinal, però ja ens possa a 3978 meres d'alçada i serveiex per anar fent una bona aclimatació. Si el dia hagues estat clar des de l'Everest Hotel, un alllotjament d'alt standing, hauriem vist per rimer cop The top of the World! Però no! L'únic que veiem era la punta de les nostres botes. Vam segui cap a Khumjumg, un encissador llogaret amb totes les cases amb la teulada verda, un maquissim monestir, on es pot veure en una urna, el que sembla que es un crani i cuir pilós d'un yeti, i incontables camps de patates i verdures "orgàniques" com diuen per aquestes contrades. A més en Khumjung es troba una de les escoles més grans de la vall de SoloKhumbu, fundada per Edmund Hillary l'any 1961, 8 anys després de la seva asecensió a l'Everest. Un cop feta la ruta vam tornar a Namche.
A l'aeroport de Katmandú amb el nostre helicpter!
La pista de Lukla! A la tornada ja podriem despegar en un dels famosos Dornier de 16 places!
Coneixem a Pemba Sherpa, el nostre guia durant el treking i que va saber resoldre cada un dels problemes que van sorgir deguts al mal temps.
La sortida de Lukla!
El check point de la Vall de Khumbu!
Camí d'anada cap a Namche!
Així d'ufanós baixaba el riu Dud Koshi! Molt mes dies després veuriem el seu neixament!
El nostre lodge a Phakding!
Quins ulls tenen els nens!
Quantes cascades generaba la pluja!
Un dels molts ponts que en aquestes primeres dos etapes cal passar!
Entrada a Monjo, porta del Sagarmatha National Park!
Acgualment unicament es fa servir el pont superior!
Jorsale, lloc per el lunch del dia!
Hi ha dos tipus de carregues. Una, els petates del trekers, que pesen normalent entre 20 i 24 kilos. Altre la de materials varis i queviures. Aquestes poden arribar als 90 kilos! penjades per aquesta cinta blanca del front!
Amb Pemba i Partap!
Arribada a Namche Bazaar!
L'allotjament de Namche!
La sala d'estar i menjador del lodge! Totes tenen la mateixa estructura. Una sala rectangular amb bancs correguts i cadires. Els bancs serveixen també en temporada molt alta, quan hi ha molts trekers i no prou llits, perque la gent pugui dormir!
El corb despetador!
Al matí per anar a Khumjung, aquesta va ser la nostra primera vista. Entre els nubols sortia la primera gran muntanya. El Thamserku de 6608 metres!
Tirant de zoom sobe el Thamserku!
Anem guanyant alçada respecte a Namche!
Quin mirador, si no fos per la boira!
Arribant a Khumjung!
Khumjung!
El centre del poble, on al costat es troba el monestir!
Els camps de les famoses patates orgàniques de Khumbu!
El monestir budista de Khumjung!
El suposat crani i cuir pilós d'un yeti!
L'escola fundada l'any 1961 per Edmund Hillary!
Inmensa pedra d'oració. Estupes, molins i murs de pedra, sempre han de ser passats deixant-los a a dreta nostra!
La sortida de l'escola!
Camí de tornada a Namche!
Que ja queda als nostres peus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada