Amb les botes als peus: Treking SoloKhumbu nº 4

De Gokyo fins Lukla! El camí fa baixada!

Sense massa pressa per sortir del sac de dormir, vam anar arrencant motors amb un dia increible, amb unes vistes sobre el lac, des de lhabitació del lodge, per no obrir boca. Vam anar a esmorçar i carregats amb la motxilla, vam iniciar el camí de tornada. Un camí que ens portaria a visitar els altres dos llacs de Gokyo, el naixement del Dud Koshi, passar per Machermo per arribar dormir a Dole.

Des de Dole, camí de retorn fins a Namche i de Namche fins Lukla.

Com deia al inici del dia a Gokyo vam dubtar si pujar el Gokyo Ri, però els cims toirnaben a tenir una boina de nubols i com que ja haviem fet el Kala Pathar..... Vam decidir tirar avall. El camí segueix la riva esquerra del llac. Un llac d'aigues blau turquesa que emocona. Al fons de la vall, per sobre de tot regna el Cho Oyu, que ens va donar uns vistes d'alló més impactants de tota la seva aresta. Un pic de 8201 metres, la sisena més alta del planeta i que en tibetà vol dir "deesa turquesa". Val a dir que el Cho Oyu va ser elprime pic de 8000 metres que va pujar una cordada de dones catalanes. El 1989 la Monica Vergés i la Magda Nos, van fer cim!

Vam anar baixant i poc després s'arriba al segon llac, un xic més petit! Finalment s'arriba a tercer llac, molt més petit més poc profund i que es va encaixonant per donar lloc al naixement del Dud Koshi, un riu de 90 km, amb un descens en baixada entre el 5% i el 8% que el fan força dificil pel rem i el rafting, encara que a prop de Lukla hi ha algun lloc on es practica.

Com prácticamente tots els dies, el trajecte es va veure enfosquit per l'aparició de boires i nubols. Així poc a poc va intuir que aribavem a Machermo, a 4470 metres d'alçada i on vam fer el lunch! En ellodge ens vam trtobar a cuatre dames de Colorado amb les que vam estar xerrant d'una manera mlt amigable!

Vam marxar després de dinar pujant i baixant turonets, amb el cel cada vegada més negre, però aquesta vegada sense pluja, fins arribar a Dole, a 4200 metres, lloc on teniem que dormir aquest dia! Vam instal·larnos i vam passar una tarda d'alló més divertida, amb una bona timba de cartes!

L'endemà desprès de l'esmorçar, regat amb un bon lemon tea, vam sortir de Dole, camí de Namche! Inicialment el camí es suau, però poc esprés inicia una constant baixada, que ens porta quasi a l'alçada del riu. Van ser 750 metres de desnivell, fins aribar a Phortse. Es passa per unes parets amb unes cascades que son utilitzades a l'hivern per fer pràctiques d'escalada en gel! El més bo de tot es que des de Phortse ca inicia una pujada, de 875 metres fins al coll de Mong o Mongla, lloc sant on va neixer un monjo conegut pels seus escrits anomenat Sanghe Dorje, i on hi ha una estupa i un lodge petit per molt agradable per dinar. A Mongla vam coneixer un català, de Manresa, en Ramon Puig, que porta 3 messos vivint a Namche, el el ranscurs d'un projecte conegut com a Sherpa Life Project! La conversa fins arribar a Namche, va ser molt enriquidora! Poc abans d'arribar a Namche ens vam trobar amb el creuament de camins que haviem passat 15 dies abans! A Namche ens vam quedar en el mateix lodge , molt agradable i am una dutxa molt decent que vam aprofitar de valent! No vull dir els dies que portaba sense tocar l'aigua, excepte per treure les lleganyes al matí!

I ja el matí següent per un camí totalment conegut, vam anar passant Jorsale, Monjo i Phadking on vam tornar a drmir en el Trekker's Lodge de la primera nit.

Ja només quedaba arribar a Lukla, on aniria al barber, juntament amb en Pemba. Anar a barber a nepal, es toita una experiencia. Afeitat, rapat i amb un massdatge al cap increible, ja estabem preparats per agafar l'avió l'endemà i comprobar si la pista es tant perillosa. Vam fer un gran sopar amb en Pemba i en Partap, on vam xerrar, riure, i vam poxer donar les gràcies a tots dos, com be es mereixien!

A primera hora del matí, acomanyats d'en Pemba, que ens va obsequiar amb els foulards de comiat i bons desitjos tipics de la comunitat sherpa i nepalí en general. Moltes gràcies Pemba i moltes gràcies Partap.

Quan vam arribar a Kathmandú, el dia de la nostra partida, i també a l'aeroport, en Chandra, gerent de Plan Himalaya, també ens va obseqiar amb uns foulards i am part del seu cor. Moltes gràcies Chandra!

Moltes gràcies també a en Jordi! Tots cuatre persones de Plan Himalaya van fer el possible perque tinguesim el viatge somiat, el viatge de la nostra vida! Dur, molt dur, però això es una altre historia!

I com que l'avió no volaba a Katmandú, sino a Ramenchap, i d'allà en minibus de la companyia aeria a Kathmandú, en un trajecte de 140 km i 5 hores, vam tenir temps de fer una immersió en el Nepal més profund! però aqui acabo i us deixo les fotos per gaudir, espero que tant com Nepal i els Himalaies ens han fet gaudir a nosltres!

Finalment donar les gràcies a la Gema, com sempre per estar al meu costat i donar-me les seves meravelloses fotos, sempre molt millor encuadrades que les meves!