dimarts, 6 de novembre del 2018

Gran Paradiso!

En plé procés de rehabilitació de la meva intervenció, recupero les fotos de l'estada als Alps de 2016, per no tenir aturat el bloc massa temps.

Durant el juliol de 2016 vam fer una estada als Alps amb l'objectiu de pujar el Mont Blanc i com a aclimatació vam anar a fer el Gran Paradiso, de 4061 mts, conquistat per primera vegada l'any 1860.

Des de Chamonix s'ha de passar el tunel del Mont Blanc i en direcció sud anar fins a Courmayeur i tot agafant un trencall a la dreta per pujar fins a Valsevaranche, continuant la pista asfaltada fins a Pont, on s'entra en el Parc Nacional i cal deixar els cotxes. La pujada al Gran Paradiso es pot fer per dos rutes normals. Una passa el refugi Federico Chabod i una altre pel refugi Vittorio Emanuele II. Nosaltres vam triar la primera alternativa i per baixar, ho vam fer passant per la segona.

El refugi Chabod deu el seu nom a Federico Chabod, nascut a la vall de Valsevaranche el 23-2-1901, gran historiador, partisà a la II Guerra Mondial i afamat alpinista, aperturista de nombroses primeres  alpines, com ara l'aresta sud de la Dent d'Herens.

Des del refugi, i de matinada, es va pujant per la morrena glacial fins que s'arriba als primers gels de la Glacera de Laveciau. Un cop equipats i encordats es va guanyant alçada, remontant una serie de graonades i salvant certes esquerdes obertes, fins arribar al punt de trobada de la via que puja des de Vittorio Emmanuelle i per on després farem la tornada. Ja en el camí conjunt es puja en direcció al Col di Gran Paradiso, arribant a l 'aresta rocosa final. Es en aquest punt on comença la cua per salvar l'esperó rocallós, i on cal assegurar els passos de roca. Hi ha l'alternativa d'anar per un caminet per sota, fins als peus de la roca on es la Madonnina i escalar-ho directament. Com a curiositat en un promontori rocós hi ha una escala metàl·lica per salvar una esquerda de la rimaya, segons quin sigui el seu estat. Nosaltres no la vam trobar possada. 

Data: 17-7-2016
Punt de partida: aparcament de Pont
Distància total: 22,10 km (5,2 + 16,90)
Horari: 10:50 (2:10 + 8:40)
Alçada màxima: 4061 mts
Desnivell: 2101 mts (790 + 1311)
Dificultat: marxa per glacera amb esquerdes. Obligats crampons, piolet, casc i corda. PAssos de II-III en l'aresta final.


Iniciant la marxa als prats de Pont a l'entrada del Parco Nazionale!


Guanyant alçala amb vistes al final de la Vall de Valsevaranche.


 Darreres rampes de pujada fins al refugi de Federico Chabod, veient ja l'objectiu!



El refugi, comodo, molt equipat, amb bon spar i amb un staff molt amable!



Possat devant de la morrena que l'endemà transitaríem!


 Darrers raigs de sol!


La lluna sobre el coll.


2º Dia!
Ja arribats als primers gels i equipats per la pujada!


Al fons el coll!


 Ascendint pel Ghiacciaio di Laveciau!


Esquerdes obertes en la glacera!


Arribant a l'encreuament dels dos camins.


 Darrer tram de glacera abans d'arribar a l'aresta rocosa!


Escalant el ram de IIIº final!


En el cim amb la Madonnina!


L'aresta!


Vista al darrera, cap el cim!


Arribats al plateau, assenyalant l'anhelat MontBlanc!


Arribats a aquest punt decidim baixar pel camí que porta al refug Vittorio Emanuelle!


Ultims metres de glacera!


J
a sense crampons, piolets i cordes, ens encaminem al refugi on ens espera un desitjat àpat!


Després de menjar, beure i descansar ens possem en marxa cap a Pont!


 Ens anem relaxant amb les petites cascades que baixen dels cims, mentre ens preguntem si el nostre repte serem capaços de guanyar-lo!






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada