Després de l'ascensió al Gran Paradiso, que tenia que servir d'aclimatació per anar al Mont Blanc, vam passar mig dia de descans a Chamonix. Inicialment, la idea que teniem parlada amb el guia era pujar per la ruta normal del Gouter, però sembla que la falta de places en el refugi, i això que ho teniem tot planejat des del mes de març, ens va canviar els plans i l'alternativa va ser anar a fer la ruta dels 4000. Sembla ser que la Compagnie des Guides de Chamonix i els tour operators britànics ocupen quasi totes les places del nou refugi del Gouter. En fí, després de rumiar-ho ens vam dir que perque no intentar-ho, malgrat que la distancia i l'esforç variava notablement.
Així que després de descansar, com ja he dit, mig dia a Chamonix, ens vam equipar de nou i vam anar cap el telefèric de l'Aiguille du Midi, on al arribar, vas a cercar el tunel de sortida al mon de la muntanya a 3775 mts. Un cop amb gramons, piolets, casc i cordes, cal baixar per l'estètica aresta est de l'Aiguille, que baixa cap a la conca superior de la Vallée Blanche. Malgrat la traça marcada, els primers passos son impresionants. Des d'aqui ens dirigim cap a un promontori on es troba el refuge des Cosmiques, on s'arriba aproximadament en 1 hora.
El refugi es còmode, però un pel massificat. Vam passar una estona fent fotos a totes bandes, sense cansar-nos i veient la posta de sol des de la terrassa, i a sopar i al llit aviat que la jornada propera s'ha de fer molt llarga.
Pel segon dia cal preveure una jornada de 12 o 13 hores i un desnivell de 1425 mts. El despertador doncs, sona a les 2:00, ens vestim amb tot de gent amunt i avall, esmorçem i sortim a equipar-nos. Els primers passos ens fan desfer el camí i tornar al Col du Midi, veritable punt de sortida de l'ascensió. Des d'aqui una pendent regular de neu compacta d'uns 35º amb alguna esquerda ens porta fins a l'Espatlla du Tacul a 4120 mts. El camí davalla fins a la Vallée du Col Maudit a 4035 mts per anar tot seguit a les pendents nord del Mont Maudit. Una primera rimaya a 4170 amb una esquerda ens va aturar i a partir d'aquest punt, el mal de cap de la Gema, cada cop ens va enlentir més i més fins que a 4250 mts en plena rampa cap al Col Maudit, vam decidir parar i donar-nos la volta. Desfent el camí, i ja que ho teniem a prop, vam apropar-nos fins el cim del Mont Blanc du Tacul de 4248 mts, vam veure la sortida del sol, que va escalfar-nos el cos i l'ànima i vam tornar cap l'Aiguille du Midi.
Finalment la nostra estada als Alps es va acabar sense el preciat Mont Blanc, però amb dos 4000 a la butxaca, El Gran Paradiso i el Tacul.
Data: 18 i 19 de juliol 2016.
Punt de partida: estació superior del telefèric de l'Aiguille du Midi.
Horari: 6:00 (1+ 5).
Alçada màxima: 4250 mts.
Desnivell: de Col du Midi a punt de retorn 700 mts.
Dificultat: important desnivell, rampes i rimayes fortes, us de material específic.
El nostre allotjament a Chamonix!
La vista des de la finestra de l'habitació, el Mont Blanc la glacera de Bossons!
Monument a Saussure i Jacques Balmat, que li assenyala la ruta al Mont Blanc!
Una visita a l'esglèsia de Chamonix, on hi ha Saint Bernard de Menton, patró dels muntanyencs!
Primers passos en l'estètica i esmolada aresta est de l'Aiguille du Midi! Que contents!
Arribats al Plateau! Quina vista al darrera! Les Grands Jorasses, Dent du Geant i aresta Rochefort!
A la porta del refugi.
La construcció metàl·lica del refugi des Cosmiques!
Fotos i més fotos!
Des de la terrassa amb la mole del Tacul i el famós triangle del Tacul darrera!
Grand Jorasses!
Vista cap la vall de Chamonix, amb la glacera des Bossons!
Uns que van preferir dormir en plateau!
L'Aiguille du Midi des del refugi!
A punt de marxa a les 3:30!
Primeres llums del dia!
A l'inici de les rampes cap al Col Maudit, després de decidir donar la volta!
Camí del cim del Mont Blanc de Tacul!
En el cim!
En el cim amb el serac darrera!
El anhelat Mont Blanc!
En el camí de tornada cap el Col d Midi!
Arribant al Plateau!
Des de l'Aiguille, l'aresta per on vam baixar contents i tornavem cansats i amb un regust agredolç per no haver assolit el repte! Però també molt contents!
Molt bon relat, es fa molt amè!! I les fotos encantadores, casi crues algunes mostrant l'esforç i molt tendres!! Em quedo amb l'alegria de tot l'aconseguit, com bé dius, envejable!!!
ResponElimina