dilluns, 12 de novembre del 2018

Serra de Miralles. Grony i Agulla Grossa!

Per a tot arreu hi ha petites serres, prop de casa, que ens poden donar enormes satisfaccions. Unes vegades per fonts, altres per castells, altres per amagar racons entranyables, altres perque tenen complicats passos o esmolades arestes. Es el cas de la serra de Miralles, ben propera a casa i amb notable encant. Vistes espectaculars cap a l'Anoia, amb la seva plana i Igualada al bell mig, cap a la propera serra d'Ancosa i La Llacuna, vistes sobre la ruta dels castells, Claramunt, Miralles, Tous, Queralt, el Pirineu....Total que cap allà hem anat aquest diumenge 11-11-2018.

La primera vegada que vam patejar per aquestes contrades, encara no tenia el bloc, així que tornar-hi també estaba justificat. 

Des de Martorell cal agafar l'autovia A-2 i seguir en direcció Lleida, fins arribar a la sortida Igualada-Vilafranca-Manresa i agafar la C-37 direcció Valls. Passarem pel nucli antic de Santa Margarida de Montbui i aviat ens plantarem en la zona del castell de Miralles. 2  revolts abans d'arribar al restaurant Ca l'Escolà, a mà dreta surt una pista amb una zona ample per aparcar només enrar en la mateixa pista. Hi ha uns rètols explicatius de la zona.

Comencem a caminar per la pista, anmb ascens lleuger, amb marques de GR-7. Al cap d'una estona surt a mà esquerra un camí que mena al Castell de Miralles, ermita i font. A mà dreta pasarem una altre cruilla per on baixarem després que porta cap a Sant Martí de Tous i la Creu de Ferro o Ferriola. Seguirem per la pista fins a un trencall en un revolt, que segueix marcat com a GR. Agafarem el corriol, ara ja en franca pujada. L'anirem seguint fins que torna a sortir a la pista, per arribar a un coll marcat amb poste indicador. Si seguisim rectes aniriem a Queralt. Però anirem a l'esquerra fins a un collet on hi ha les ruines d'una antiga masia i forn de pà. Es el collet de Ca la Llebre. Aquí, a mà dreta el Grony de Miralle (865 mts), a l'esquerra l'Agulla Grossa (855 mts) malgrat que el poste indicador ho marca al reves. Un cop fets els dos cims, girarem cua per on venim, i en el corriol de baixada agafem el sender senyalitzat amb poste que mena a la Creu de Ferro. Només cal fer una petita pujada i reseguir la carena fins a la creu. Des d'allà baixem pel camí de Sant Martí de Tous i ens desviarem a la dreta per sortir novament a la pista i al poc temps al cotxe.

PD: aquesta excursió la vaig coneixer en el bloc del nostre amic Miquel, de Roca en Roca!

Data: 11-11-2018.
Punt de sortida: carretera C-37, km. 53.
Horari: 4:30 (amb aturades i cerca de bolets a la tornada).
Distància: 12,5 km.
Alçada màxima: 865 mts.
Desnivell: 265 mts (acumulat 448).
dificultat: cap.


Cartell indicador a l'entrada de la pista.


Ascendint xino xano per la pista!


Poste indicador en la cruilla que porta a la creu de Ferro!


Per aqui baixarem!


Alguns caps de conreu!



Dos imatges de la carena al final de la que es troba la Creu de Ferro!


El corriol que puja d'una pista a una altre!


Sortida del corriol, de nou a la pista!


La masia de Ca La Llebre! Caminet cap el Grony!


Grony de Miralles!


El Pirineu carregat de neu! 11-11-2018! Quina meravella!


Montserrat!


Cim de l'Agulla Grossa! El cim no deixa der ser una esmolada aresta. Té un pàmpol de ferro!


Colors de tardor!


El castell de Miralles. Datat del 960, que correspon al repoblament de l'Anoia!


La Creu der Ferro o també Forriola!


Ja tornem a ser a la pista de pujada! Fi de l'excursió i com diuen en un altre bloc, salute a tutti!



divendres, 9 de novembre del 2018

El Mont Blanc du Tacul!

Després de l'ascensió al Gran Paradiso, que tenia que servir d'aclimatació per anar al Mont Blanc, vam passar mig dia de descans a Chamonix. Inicialment, la idea que teniem parlada amb el guia era pujar per la ruta normal del Gouter, però sembla que la falta de places en el refugi, i això que ho teniem tot planejat des del mes de març,  ens va canviar els plans i l'alternativa va ser anar a  fer la ruta dels 4000. Sembla ser que la Compagnie des Guides de Chamonix i els tour operators britànics ocupen quasi totes les places del nou refugi del Gouter. En fí, després de rumiar-ho ens vam dir que perque no intentar-ho, malgrat que la distancia i l'esforç variava notablement.

Així que després de descansar, com ja he dit, mig dia a Chamonix, ens vam equipar de nou i vam anar cap el telefèric de l'Aiguille du Midi, on al arribar, vas a cercar el tunel de sortida al mon de la muntanya a 3775 mts. Un cop amb gramons, piolets, casc i cordes, cal baixar per l'estètica aresta est de l'Aiguille, que baixa cap a la conca superior de la Vallée Blanche. Malgrat la traça marcada, els primers passos son impresionants. Des d'aqui ens dirigim cap a un promontori on es troba el refuge des Cosmiques, on s'arriba aproximadament en 1 hora.

El refugi es còmode, però un pel massificat. Vam passar una estona fent fotos a totes bandes, sense cansar-nos i veient la posta de sol des de la terrassa,  i a sopar i al llit aviat que la jornada propera s'ha de fer molt llarga.

Pel segon dia cal preveure una jornada de 12 o 13 hores i un desnivell de 1425 mts. El despertador doncs, sona a les 2:00, ens vestim amb tot de gent amunt i avall, esmorçem i sortim a equipar-nos.  Els primers passos ens fan desfer el camí i tornar al Col du Midi, veritable punt de sortida de l'ascensió. Des d'aqui una pendent regular de neu compacta d'uns 35º amb alguna esquerda ens porta fins a l'Espatlla du Tacul a 4120 mts. El camí davalla fins a la Vallée du Col Maudit a 4035 mts per anar tot seguit  a les pendents nord del Mont Maudit. Una primera rimaya a 4170 amb una esquerda ens va aturar i a partir d'aquest punt, el mal de cap de la Gema, cada cop ens va enlentir més i més fins que a 4250 mts en plena rampa cap al Col Maudit, vam decidir parar i donar-nos la volta. Desfent el camí, i ja que ho teniem a prop, vam apropar-nos fins el cim del Mont Blanc du Tacul de 4248 mts, vam veure la sortida del sol, que va escalfar-nos el cos i l'ànima i vam tornar cap l'Aiguille du Midi.

Finalment la nostra estada als Alps es va acabar sense el preciat Mont Blanc, però amb dos 4000 a la butxaca, El Gran Paradiso i el Tacul. 

Data: 18 i 19 de juliol 2016.
Punt de partida: estació superior del telefèric de l'Aiguille du Midi.
Horari: 6:00 (1+ 5).
Alçada màxima: 4250 mts.
Desnivell: de Col du Midi a punt de retorn 700 mts.
Dificultat: important desnivell, rampes i rimayes fortes, us de material específic.


El nostre allotjament a Chamonix!


La vista des de la finestra de l'habitació, el Mont Blanc  la glacera de Bossons!


Monument a Saussure i Jacques Balmat, que li assenyala la ruta al Mont Blanc!


Una visita a l'esglèsia de Chamonix, on hi ha Saint Bernard de Menton, patró dels muntanyencs!


Primers passos en l'estètica i esmolada aresta est de l'Aiguille du Midi! Que contents!


Arribats al Plateau! Quina vista al darrera! Les Grands Jorasses, Dent du Geant i aresta Rochefort!


A la porta del refugi.


La construcció metàl·lica del refugi des Cosmiques!


Fotos i més fotos!




Des de la terrassa amb la mole del Tacul i el famós triangle del Tacul darrera!


 Zoom cap a la zona dels Capucins!


Grand Jorasses!


Vista cap la vall de Chamonix, amb la glacera des Bossons!


Uns que van preferir dormir en plateau!


L'Aiguille du Midi des del refugi!


A punt de marxa a les 3:30!


Primeres llums del dia!



A l'inici de les rampes cap al Col Maudit, després de decidir donar la volta!


Camí del cim del Mont Blanc de Tacul!


En el cim!


En el cim amb el serac darrera!


El anhelat Mont Blanc!


En el camí de tornada cap el Col d Midi!


Arribant al Plateau!


Des de l'Aiguille, l'aresta per on vam baixar contents i tornavem cansats i amb un regust agredolç per no haver assolit el repte! Però també molt contents!

dimarts, 6 de novembre del 2018

Gran Paradiso!

En plé procés de rehabilitació de la meva intervenció, recupero les fotos de l'estada als Alps de 2016, per no tenir aturat el bloc massa temps.

Durant el juliol de 2016 vam fer una estada als Alps amb l'objectiu de pujar el Mont Blanc i com a aclimatació vam anar a fer el Gran Paradiso, de 4061 mts, conquistat per primera vegada l'any 1860.

Des de Chamonix s'ha de passar el tunel del Mont Blanc i en direcció sud anar fins a Courmayeur i tot agafant un trencall a la dreta per pujar fins a Valsevaranche, continuant la pista asfaltada fins a Pont, on s'entra en el Parc Nacional i cal deixar els cotxes. La pujada al Gran Paradiso es pot fer per dos rutes normals. Una passa el refugi Federico Chabod i una altre pel refugi Vittorio Emanuele II. Nosaltres vam triar la primera alternativa i per baixar, ho vam fer passant per la segona.

El refugi Chabod deu el seu nom a Federico Chabod, nascut a la vall de Valsevaranche el 23-2-1901, gran historiador, partisà a la II Guerra Mondial i afamat alpinista, aperturista de nombroses primeres  alpines, com ara l'aresta sud de la Dent d'Herens.

Des del refugi, i de matinada, es va pujant per la morrena glacial fins que s'arriba als primers gels de la Glacera de Laveciau. Un cop equipats i encordats es va guanyant alçada, remontant una serie de graonades i salvant certes esquerdes obertes, fins arribar al punt de trobada de la via que puja des de Vittorio Emmanuelle i per on després farem la tornada. Ja en el camí conjunt es puja en direcció al Col di Gran Paradiso, arribant a l 'aresta rocosa final. Es en aquest punt on comença la cua per salvar l'esperó rocallós, i on cal assegurar els passos de roca. Hi ha l'alternativa d'anar per un caminet per sota, fins als peus de la roca on es la Madonnina i escalar-ho directament. Com a curiositat en un promontori rocós hi ha una escala metàl·lica per salvar una esquerda de la rimaya, segons quin sigui el seu estat. Nosaltres no la vam trobar possada. 

Data: 17-7-2016
Punt de partida: aparcament de Pont
Distància total: 22,10 km (5,2 + 16,90)
Horari: 10:50 (2:10 + 8:40)
Alçada màxima: 4061 mts
Desnivell: 2101 mts (790 + 1311)
Dificultat: marxa per glacera amb esquerdes. Obligats crampons, piolet, casc i corda. PAssos de II-III en l'aresta final.


Iniciant la marxa als prats de Pont a l'entrada del Parco Nazionale!


Guanyant alçala amb vistes al final de la Vall de Valsevaranche.


 Darreres rampes de pujada fins al refugi de Federico Chabod, veient ja l'objectiu!



El refugi, comodo, molt equipat, amb bon spar i amb un staff molt amable!



Possat devant de la morrena que l'endemà transitaríem!


 Darrers raigs de sol!


La lluna sobre el coll.


2º Dia!
Ja arribats als primers gels i equipats per la pujada!


Al fons el coll!


 Ascendint pel Ghiacciaio di Laveciau!


Esquerdes obertes en la glacera!


Arribant a l'encreuament dels dos camins.


 Darrer tram de glacera abans d'arribar a l'aresta rocosa!


Escalant el ram de IIIº final!


En el cim amb la Madonnina!


L'aresta!


Vista al darrera, cap el cim!


Arribats al plateau, assenyalant l'anhelat MontBlanc!


Arribats a aquest punt decidim baixar pel camí que porta al refug Vittorio Emanuelle!


Ultims metres de glacera!


J
a sense crampons, piolets i cordes, ens encaminem al refugi on ens espera un desitjat àpat!


Després de menjar, beure i descansar ens possem en marxa cap a Pont!


 Ens anem relaxant amb les petites cascades que baixen dels cims, mentre ens preguntem si el nostre repte serem capaços de guanyar-lo!