Ascensió al Puig Dòrria, enclavat al Ripollés, a la llarga carena que va de la Collada de Tosses fins al Puigmal en la Serra del Gorro Blanc en els Pirineus axials. Veí de la Tossa del Pas dels Lladres on arriba un telecadira de l'antiga i ja tancada estació d'esquí d'Err Puigmal.
La idea era, sortint del refugi de Corral Blanc, remontar tota la serra de Vacarisses fins al Coll del Pas dels Lladres, pujar el Puig Dòrria i després la Tossa del Pas dels LLadres.. No va ser una proposta gaire reeixida donat que la boira omnipresent, ens va limitar al primer objectiu del dia. Ja tornarem.
Punt de partida: Coll de les Barraques, 300 metres mes amunt del refugi de Corral Blanc.
Distancia: 10.500 km.
Horari: 3:40
Altitut màxima: Puig Dòrria 2548 mts.
Desnivell 750 mts.
Dificultat tècnica: Cap. En temporada hivernal crampons i piolet indispensables. Cims arrodonits i amables per la iniciació a l'esquí de travessia.
Vàrem arribar al refugi el divendres quasi a l'hora de sopar. Les vistes des de la terrassa del refu son magnìfiques. Aviat sopar i al llit. Es un bon refugi amb tot el que se li pot demanar a una instal·lació d'aquest tipus, amb l'afegit de que si pot arribar en cotxe. Des de Planoles, 8 km de carretera perfectament asfaltada.
L'endemà esmorçar i a les 8:30 iniciàvem la marxa des del Coll de les Barraques. Cal seguir la pista després de la tanca, aproximadament uns 300 metres, per girar després per un corriol a l'esquerra que s'endinsa al bosc. Un bosc que li està costant despertar després d'un llarg i fred hivern.
El corriol va enfilant-se, fins arribar a un pal senyalitzador. La Cogolia, que indica que cal remontar el camí del Puigmal marcat amb color verd-blanc. Va reseguint quasi tot el camí un filat de bestiar.
Aviat es va obrint el bosc i es surt a prats d'alçada on comencem a veure els nostres objectius del dia. A l'esquerra el Puig Dòrria i a la dreta la Tossa del Pas dels Lladres. Cap a sud la vista també es inmensa, encara que els núvols guanyaven terreny.
Però aquesta visió resultà molt efimera. Igual que la del Puigmal a la dreta de tot.
Amb l'aparició de les primeres contestes de neu, la visibilitat era cada cop més i més dificil. La pluja i l'aiguaneu van apareixer al arribar al coll.
Des d'aqui el camí gira a l'esquerra, per anar a enfilar-se de manera suau fins al cim. Una amplia superficie amb unes fites i un vertex geodèsic. Ara, que nosaltres vam adivinar que estabem al cim per l'altimetre que ens marcaba l'alçada de 2548 mts perque per vistes......
Amb fred, visió nul·la i lapluja que anaba caient vam decidir girar cua i baixar pel mateix lloc, deixant per un altre dia la Tossa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada