Distancia: 6,8 km
Alçada máxima: 1869 mts
Desnivell: 445 mts
Dificultat: cap. uns pasos delicats estan equipats amb cable
Data: 28-4-2018
La idea era fer una circular sortint del Santuari de Corbera i pujar al Cogulló, la Roca d'Auró i la Torreta dels Enginyers. Malhauradament la boira i la constant amenaça de pluja van impedir que realitzesim tot el recorregut.
Però bé partint del Santuari de Corbera, prop de Berga, que data de 1721, però que compta amb una imatge del segle XV, i situat a la part nord-oriental de Castelar del riu, en els contraforts meridionals dels Rasos, trobem un lloc per deixar el cotxe, just a la porta del santuari, sota aquesta meravella d'arbre.
Iniciem el cama en forta pujada pel mig del bosc, on el pi i el boix, son els reis. es nota que la primavera va tardana, i que la neu fa molt poc que s'ha retirat d'aquesta contrada. Tot im així aviat trobem encara algunes petites congestes. Al poc de caminar arribarem als restes de la masia de Can Deu.
A tot hora tenim endavant els nostres objectius, ara visibles, ara enterrats en la boira. Seguim alternant estones de bosc amb estones de clarianes i prats de pastura fins arribar al coll d'Estela on trobarem un indicador que dirigint-nos cap a l'esquerra ens fa pujar al nostre primer objectiu, el Cogulló d'Estela.
El cami segueix força fresat, i molt ben marcat amb senyals de pintura verda, i aviat arribem a l'única dificultat que podem trobar. Una placa llisa amb bones fisures per peus i mans, però que a més a més esta equipada amb un cable.
Un cop superat elpas, seguim el corriol i amb una minima exposició sortim al cim del Cogulló d'Estela (1869 mts).
Les vistes han de ser espectaculars, però la boira ens va impedir gaudir com hauriem desitjat. Després de 10 minuts de descans i de pau, vam refer el camí un altre cop fins el coll, pensant en iniciar la pujada cap a la Roc d'Auró, però a prop del cim es va tapar tot i amb l'amenaça de la pluja vam decidir girar cua. Tot arribant al Santuari de Corbera, vam decidir seguir la pista fins al coll de l'Oreller fins arribar a la masia de l'Estany i el plá de l'Estany per on hauriem baixat si haguessim pogut fer tot el recorregut. Un altre dia serà, perque com va dir en George Mallory sempre estant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada