Vallter- 21-5-2018

Vallter-Portella de Mentet-Pic de la Dona-Coll de la Geganta-Vallter 2000

Teniem la idea de fer tot el circ. deixant el cotxe al parking superior de VAllter, fer la pujada de la Portella de Mentet, girar les pendents de l'esquerra fins al Pic de la Dona,, anar fins alPic de BAcivers i arribar per la carena fins a Bastiments. Tot un clàssic i com a clàssic d'aquesta primavera el temps ens va frustar. Un cop arribats al Coll de la Geganta la boira va apareixer i tots els que estabem per aquelles contrades ens vam baixar cap a les pistes de Vallter. A més a més tot ben farçit encara de neu!

Data: 21-5-2018
Punt de partida: parking supeior de Vallter 2000
Distancia: 5,57 km
Horari: 3:00
Altitut: 2702 mètres (Pic de la Dona)
Desnivell: 560 mts
Dificultat técnica: cap, amp bones condicions. En función de la qualitat i quantitat de la neu, crampons i piolet útils.

Iniciem el camino i així es mostra la pujada fins a la portella de Mentet, tota plena de neu de bona qualitat i que permet un ascens força rapid i sense posar crampons. El Sergi disfrutant d'allò més! Bones fotos, Segi!

Poc més de 40' de marxa ens deixa a la portella. 

Después de les fotos de rigor, un breo descanso i una ganyips seguim l'ascens que ara gira cap a l'esquerra per asolar un primer bono rocks al mig del camí. Anem guanyant alçada.

Al fons ja ens espera el Pic de la Dona, que rapidament aconseguim.

Vista cap a Bastiments. Com que veiem el que ens espera i el temps no sembla massa segur ens posem en marxa.

Marxem ràpid però finalmente ja la tenim sobre nosaltres!

Darrera la boira es troba el Coll de la Geganta!

En aquest punt ens baixem cap a l'esquerra, coneixent que ens esperen les pistes d'esquí d el'estació, la neu es troba en molt bones condicions, no ens enfonsem i la baixada es molt agradable. Pasem pel punt on neix el Ter i un cop arribats a pistes, decidim per allargar-ho una mica més arribar-nos fins al refugi d'Ulldeter, aprofitant que el nostre amic Sergi no ho coneix. Per cert, agraits de les fotos que ens vas fer!

Darreres vistes tirant de zoom de la zona del Grà de Fàjol petit i la carena que porta al gran, amb les canals de encara ben formades malgrat estar a finals de maig! La canal oriental i la central tirant de zoom! Aquestes dos, son clàssiques de la zona, juntament amb l canal central del Grà de Fàjol gran! Qui vulgui esperar al proper hivern, que primer miri el llibre d'en Joan Quintana, Pirineu, neu i gel. Tot una referència!

Puig Dòrria. A cavall del Puigmal

Ascensió al Puig Dòrria, enclavat al Ripollés, a la llarga carena que va de la Collada de Tosses fins al Puigmal en la Serra del Gorro Blanc en els Pirineus axials. Veí de la Tossa del Pas dels Lladres on arriba un telecadira de l'antiga i ja tancada estació d'esquí d'Err Puigmal.

La idea era, sortint del refugi de Corral Blanc, remontar tota la serra de Vacarisses fins al Coll del Pas dels Lladres, pujar el Puig Dòrria i després la Tossa del Pas dels LLadres.. No va ser una proposta gaire reeixida donat que la boira omnipresent, ens va limitar al  primer objectiu del dia. Ja tornarem.

Data: 12-5-2018.
Punt de partida: Coll de les Barraques, 300 metres mes amunt del refugi de Corral Blanc.
Distancia: 10.500 km.
Horari: 3:40
Altitut màxima: Puig Dòrria 2548 mts.
Desnivell 750 mts.
Dificultat tècnica: Cap. En temporada hivernal crampons i piolet indispensables. Cims arrodonits i amables per la iniciació a l'esquí de travessia.

Vàrem arribar al refugi el divendres quasi a l'hora de sopar. Les vistes des de la terrassa del refu son magnìfiques. Aviat sopar i al llit. Es un bon refugi amb tot el que se li pot demanar a una instal·lació d'aquest tipus, amb l'afegit de que si pot arribar en cotxe. Des de Planoles, 8 km de carretera perfectament asfaltada.

L'endemà esmorçar i a les 8:30 iniciàvem la marxa des del Coll de les Barraques. Cal seguir la pista després de la tanca, aproximadament uns 300 metres, per girar després per un corriol a l'esquerra que s'endinsa al bosc. Un bosc que li està costant despertar després d'un llarg i fred hivern.

El corriol va enfilant-se, fins arribar a un pal senyalitzador.  La Cogolia, que indica que cal remontar el camí del Puigmal marcat amb color verd-blanc. Va reseguint quasi tot el camí un filat de bestiar.

Aviat es va obrint el bosc i es surt a prats d'alçada on comencem a veure els nostres objectius del dia. A l'esquerra el Puig Dòrria  i a la dreta la Tossa del Pas dels Lladres. Cap a sud la vista també es inmensa, encara que els núvols guanyaven terreny.

Però aquesta visió resultà molt efimera. Igual que la del Puigmal a la dreta de tot.

 

Amb l'aparició de les primeres contestes de neu, la visibilitat era cada cop més i més dificil. La pluja i l'aiguaneu van apareixer al arribar al coll.

Des d'aqui el camí gira a l'esquerra, per anar a enfilar-se de manera suau fins al cim.  Una amplia superficie amb unes fites i un vertex geodèsic. Ara, que nosaltres vam adivinar que estabem al cim per l'altimetre que ens marcaba l'alçada de 2548 mts perque per vistes......

Amb fred, visió nul·la i lapluja que anaba caient vam decidir girar cua i baixar pel mateix lloc, deixant per un altre dia la Tossa.

Pels contraforts dels Rasos-Cogulló d'Estela

Ruta circular: si
Distancia: 6,8 km
Alçada máxima: 1869 mts
Desnivell: 445 mts
Dificultat: cap. uns pasos delicats estan equipats amb cable

Data: 28-4-2018

La idea era fer una circular sortint del Santuari de Corbera i pujar al Cogulló, la Roca d'Auró i la Torreta dels Enginyers. Malhauradament la boira i la constant amenaça de pluja van impedir que realitzesim tot el recorregut.

Però bé partint del Santuari de Corbera, prop de Berga, que data de 1721, però que compta amb una imatge del segle XV, i situat a la part nord-oriental de Castelar del riu, en els contraforts meridionals dels Rasos, trobem un lloc per deixar el cotxe, just a la porta del santuari, sota aquesta meravella d'arbre.

Iniciem el cama en forta pujada pel mig del bosc, on el pi i el boix, son els reis. es nota que la primavera va tardana, i que la neu fa molt poc que s'ha retirat d'aquesta contrada. Tot im així aviat trobem encara algunes petites congestes. Al poc de caminar arribarem als restes de la masia de Can Deu.

A tot hora tenim endavant els nostres objectius, ara visibles, ara enterrats en la boira. Seguim alternant estones de bosc amb estones de clarianes i prats de pastura fins arribar al coll d'Estela on trobarem un indicador que dirigint-nos cap a l'esquerra ens fa pujar al nostre primer objectiu, el Cogulló d'Estela.

El cami segueix força fresat, i molt ben marcat amb senyals de pintura verda, i aviat arribem a l'única dificultat que podem trobar. Una placa  llisa amb bones fisures per peus i mans, però que a més a més esta equipada amb un cable.

Un cop superat elpas, seguim el corriol i amb una minima exposició sortim al cim del Cogulló d'Estela (1869 mts).

Les vistes han de ser espectaculars, però la boira ens va impedir gaudir com hauriem desitjat. Després de 10 minuts de descans i de pau, vam refer el camí un altre cop fins el coll, pensant en iniciar la pujada cap a la Roc d'Auró, però a prop del cim es va tapar tot i amb l'amenaça de la pluja vam decidir girar cua. Tot arribant al Santuari de Corbera, vam decidir seguir la pista fins al coll de l'Oreller fins arribar a la masia de l'Estany i el  plá de l'Estany per on hauriem baixat si haguessim pogut fer tot el recorregut. Un altre dia serà, perque com va dir en George Mallory sempre estant ací.