23-6-2024
Amb ganes de tornar al Pirineu, i d'anar esborrant cims andorrans, mirem la nostre llista d'ascensions pendents, que son moltes, i escollim el Pic de Montmalús, un pic força alt, en terreny diguem que conegut, doncs es veï del Pic de Pessons al que hem pujat un parell de cops. La pregunta es la de sempre. ¿Voleu venir a coneixer-ho amb nosaltres? Doncs llegeix aquest bloc. Apa somi!
No descriure com s'arriba, perque crec que no ha d'haver ningú que no sapiga arribar a Andorra. Però per arribar al punt de sortida, sí! Cal travessar tot el Principat en direcció a França, tot passant Encamp, Canillo, El Tarter i Soldeu, i quan estem a punt de veure la boca del túnel d'Envalira ens hem de desviar cap a l'estació d'esquí de Grau Roig i deixar el cotxe en el segon aparcament, a tocar de l'edifici de serveis mèdics de l'estació.
Un cop amb les botes possades i la motxilla a l'esquena ens dirigim al telecadira de Cubil, agafant la pista marcada com a circuit de Montmalús, Llacs de Pessons. Aviat es deixa la pista per agafar un corriol que puja de valent i que en poc temps ens treu al GR-7 conegut també com GRP o gran ruta pirenaica, a la vorera de l'estany Primer de Pessons. El camí, de poc més de dos pams d'amplada, però de bon trepitjar ens porta aviat a una canal que ens deixa als peus d'un segon estany; el Coma Estremera, que cal envoltar sencer per la nostra dreta. Aquí trobem un dels bonics indicadors andorrans i un monolit en homenatge a Albert Viladomat Cortabitarte, professor d'esquí que va morir juntament amb dos persones més en un allau l'any 1999 i que era fill de la familia Viladomat. Seguim el camí, que ja s'endinsa de valent en la coma que ens ha de portar en una pujada sense treva, fins a la Portella de Montmalús. Abans d'arribar el glaçat vent que està bufant ens obliga a una aturada per abrigar-nos. Arribem a la portella que està coronada per un pal indicador i un antic estri d'un remuntador de l'estació. Des de la portella la vista cap al sud ens ensenya l'estany de Montmalús, amb el seu refugi lliure i a sobre els Pics de la Muga i la Tossa Plana de Lles.
Des de la portella el corriol a la dreta ens porta en 15 o 20 minuts al cim del pic de Montmalús, una ampla explanada amb una fita de pedres i un pal que indica el punt més alt. El vent bufa amb intensitat, i per tant fem 4 fotos i iniciem el descens. Un cop arribats de nou a la portella prenem la decissió d'anar al veï pic, seguint la carena que recorre el circ de Colells. I així en 10 minuts arribem al Pic dels Colells, una altre ampla explanada coronada per un amuntegament de padres, que contrasta amb l'aspror i verticalitat de les partes de la cara nord, impressionants parets del circ homonim. Amb ganes de seguir cap a la Portella de Colells i el Pic de la Portella, ens quedem amb aixó, les ganes. Cada com bufa més vent i ens comformem amb els dos pics pujats. Girem cua i retornem a la portella i tornem pel mateix camí de pujada, prenent fotos del circ de Colells, dels estanys del mateix nom i dels racons que de pujada no hem vist i que ens semblen atractius.
I també fent fotos de la flora, que està exhuberant en aquestes dates, malgrat que sembla que l'estiu encara no vol aparaeixer del tot. Finalment arribem al cotxe i donem per acabada aquesta bonica ruta.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada