6-6-2024
Aprofitant aquesta primera setmana de juny que tenim vacances i que estem al poble, ja sabeu a prop de Saragossa, el dijous dia 6 planifiquem una sortida de muntanya, i el pic escollit no pot ser un altre que l'estimat Moncayo, que si aconseguim pujar-ho seria la cinquena vegada que ho fem. I dic si ho aconseguim perque el temps en aquesta serralada es molt canviant i quasi sempre el vent bufa amb certa o molta intensitat. A més a més, aquesta vegada tenim un convidat al nostre grup de dos. L'Endi, un amic de Saragossa. Voleu venir a coneixer aquesta mítica muntanya, sostre del Sistema Ibèric? Acompanyeu-nos!
El Moncayo, entre la planuria castellana i la depressió de l'Ebre, s'alça immens, imponent, visible des de cents de kilometres. Nosaltres una vegada el vam veure en un clarisssim dia d'hivern tot esquiant a Port Ainé, i puc garantir-vos que els ulls s'ens van omplir de llàgrimes d'emoció. I es que aquesta magnìfica muntanya sempre ha estat envoltada d'un halo de misteri inspirador d'artistes i poetes de tot tipus i en totes les èpoques. Així des dels temps dels romans ja era conegut. El Mons Caius (Monte Cano) per la permanencia de neu en el cim bona part de l'any. Malhauradament, no pas ara.
La pujada que tenim prevista fer es inédita. La primera vegada el vam pujar, ja no recordo la data..., per la vessant soriana des de La Cueva de Agreda i les altres tres des de la zona d'acampada de La Dehesa del Moncayo. Aquesta vegada escollim una ruta circular. Deixarem el cotxe en la zona d'aparcament de Haya Seca i pujarem pel Collado de Castilla fins al pic, per baixar després per la ruta normal al Santuari o camí dels astrònoms!
Per arribar-hi cal anar fins a Vera de Moncayo i si es va amb temps es pot aprofitar per visitar el monestir de Veruela, on va passar una temporada entre 1863 i 1864, Gustavo Adolfo Becquer, l'escriptor romàntic per excel·lencia. Des de Vera agafarem la carretera de muntanya que ens portarà fins al Santuari, on es troba un kilòmetre abans d'arribar-hi, l'aparcament de Haya Seca a 1550 metres. Del mateix aparcament surt el corriol des d'unes escales i un plànol de la ruta. El corriol va guanyant molt tranquilament alçada, entre boscos de pí i algun faig. La gran fageda del Moncayo ha quedat molts metres per sota, en la carretera de pujada. Anem travessant tarteres, sempre per un camí, de vegades de terra i de vegades pedregós, però sempre de bon caminar, fins que arribem al lìmit del bosc i tenim a tocar un punt interessant de la pujada. Peña Nariz o Peñezuela, un balcó a la depressió de l'Ebre amb vistes imponents. Ens trobem a 1826 metres. Seguim ara pujant pel barranc d'Agramonte, una vall penjada que queda entre el Moncayo i el Moncayo de Castilla conegut també com Peña Negrilla, i ja en poc temps assolim la segona fita del dia, el Collado de Castilla o de Pasalobos a 2010 metres. Des del piló, frontera entre Castella i Aragó, podem veure a la nostra esquerra el que ens queda per arribar al cim. Una paret de 305 metres de desnivell solcada per un corriol que serpenteja entre el rocam cimer. Una pujada que arrenca la suor i et fa tremolar les cames, fins que en els darrers 5 metres suavitza i ja ens permet veure tota la enorme superficie del cim, amb el seu vertex geodèsic. Dos hores i quart de pujada ens deixen al cim. Fotos de rigor i ens desplacem uns metres on es troba la Verge del Pilar, però unicament trobem el pilar, perque la imatge no hi es. El gamberrisme o un malantés integrisme laicista l'ha fet desapareixer, faltant al respecte a la religió, a la tradició o simplement, el sentiment d'un poble. Unes poques fotos més i seguim perdent alçada, recorrent tota l'aresta o llom de la muntanya, transitant per sobre del circ glaciar o Pozo de San Miguel. Arriba un punt que cal remuntar una desena de metres fins el Cerro de San Juan. Seguint el camí dels astrònoms, tenim a tocar una gran fita que marca l'inici de la baixada cap al santuari per la ruta normal. Important lloc que cal trobar, sobre tot en dies de boira. Al fons ens queda La Lobera.
La baixada es fa pel contrafort que separa els dos circs glacials. San Miguel i San Gaudosio, quedant el primer a la nostre esquerra i mostrant-nos els Corredors del Gendarmes, famosos per la seva escalada hivernal. Un cop arribats al fons de la baixada tenim davant per davant tota la magnificencia del circ, però cal seguir baixant, ara ja dintre del bosc, per un corriol de molt bon fer i que en poca estona ens deixa en el Santuari de la verge del Moncayo a poc més d'un kilòmetre del cotxe.
Per finalitzar aquesta entrada rés més que un fragment de les Rimes de Gustavo Adolfo Becquer:
" eso soy yo, que al acaso
cruzo el mundo, sin pensar
de dónde vengo, ni adónde
mis pasos me llevarán"
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Punt de sortida: aparcament de Haya Seca
Temps: 4:04 sense aturades.
Distància: 10,10 km
Alçada màxima: 2315 metres.
Desnivell positiu: 808 metres.
Pics pujats: Pico o Cerro de San Miguel o Moncayo 2315 metres; Pico o Cerro de San Juan 2283 metres.
Epoca: tot l'any, encara que s'haurien d'evitar els messos més calor; a l'hivern cal portar de manera imperiosa material específico, grampons i piolet.
Dificultat:
Plànol de la ruta realitzada!
Inici de la ruta en l'aparcament de Haya Seca!
Les escales d'inici i accès al corriol!
Aquests primers trams de camí, de molt bon fer!
Al fons entre els arbres es veu Peña negrilla o Moncayo de Castilla!
Amb un cel que ens ensenya uns nùbols que no semblen massa naturals!
Restes d'una cabana que es va construir a finals de segle XIX, com a refugi dels treballadors forestals que van repoblar part de la muntanya!
El camí que ens ha de portar al Collado de Castilla!
La fita que marca els termes entre Castella i l'Aragó!
I tot el que ens queda fins al cim!
A baix va quedant el coll i s'intueix el camí que porta a Moncayo de Castilla!
Darrers metres d'ascensió! Ja s'intueix el vertex!
Vertex geodèsic del Moncayo! Cim! Primera muntanya que puja el nostre amic Endi!
L'ampli cim del Moncayo, amb vivacs i el pilar! Al fons La Lobera!
El pilar sense l'imatge de la Verge! Buscant informació hem llegit que cada any alumnes d'un col·legi de Sentmenat acudeixen el primer cap de setmana de setembre a restaurar el pilar i a fer reposició de la Verge! Sembla que més d'un cop l'han trobat malmesa muntanya avall!
Panoràmica del circ o pozo de San Miguel!
Darrer reste de neu de l'hivern!
Tot el camí recoregut des del cim pel camí dels astrònoms!
En aquest punt es on comença la baixada! Fita important de trobar en cas de mal temps!
El camí rapidament fa perdre alçada encadenant llaçades!
Aquí es poden apreciar els camins traçats en la paret dels Gendarmes, canals que en temporada hivernal i quan la neu cobreix el Moncayo atreuen nombrosos alpinistes degut a la facilitat de la seva pujada amb pendents màxims de 40º!
El circ en tota la seva immensitat! No he comentat que també es conegut com El Cucharón!
La roca que dona aixopluc al Santuari de la Verge del Moncayo i que explica la legenda que va ser aixecat en honor a una aparició d ela Verge en el fons del circ el segle XIII.
Imponents matolls de Bruc boal, Brezo blanco (Erika arborea)
Aliaga! En català, Argelaga borda ( Genista Scorpius)
No puc contenirme.... Aquesta es una imatge del cim la primera vegada que el vàrem pujar. Calculo que cap el 1995.
Per cert! La fotografia que dona pas a aquest bloc es la portada d'una interessantissima guía, publicada el 1991 per Jesús Vallés a SUA ediciones!
