Aprofitant la possibilitat que la darrera setmana d'abril ens dona als martorellencs de fer un bon pontet decidim aprofitar-la i organitzem una sortida a l'Ariège, departament francès de la regió d'Occitania. Es un lloc on hem estat en alguna altre ocassió, molt recomenable, tant per l'alta muntanya, com per passejades per boscos infinits, així com per una cultura inabastable. Ens acompanyeu a coneixer-la una mica més?
Aquesta vegada teniem un objectiu en l'agenda. Pujar el Saint Barthelemy, emblemàtic pic de la comarca, i fer-ho des de l'estació d'esqui de Les Monts d'Olmes. Però el mal temps que es va abraonar sobre les valls i muntanyes ens ho va impedir i ens vam comformar amb fer dos excursions al voltant de Roquefixade, lloc que haviem triat per tenir l'allotjament.
La gîte d'etape de Roquefixade ha marcat una serie de camins, dotze en total, que parteixen de la mateixa gîte i que recorren amb més o menys kilometres tot el terme.
Com que vam arribar el dissabte 27 al migdia i es va obrir una mica el cel, deixant-nos veure tot el massis de Tabe, on es troba el Saint Barthelemy, vam optar per fer el recorregut del castell que en permetria tenir millors vistes.
El camí parteix de la mateixa gite, va ascendint de manera tranquila entre boscos de faig, i recorrent una serie d'orris, que no son més que cabanes de pedra seca, tal com els coneixen en la zona. Anem guanyant alçada i les vistes de moment s'obren sobre la plana tolosana, que només es troba a 70 km. Finalment el bosc deixa lloc a prats d'alçada i també a la pedra, i ja des d'aquí ja no deixem de veure el massis de Tabe. Fent revolts el camí ens deixa a tocar del castell de Roquefixade, encimbellat sobre un impressionant penya-segat. Amb una llargaria de més de cent metres, data de 1034, propietat dels senyors de Pailhès, tots ells amb el nom de Bernard Amiel de Pailhès i durant la croada contra els catars o albigenses, van participar a favor d'aquests darrers en totes les batalles al costat dels comtats de Foix i Toulouse. El 1278 passa a mans del rei de França i finalment acaba la seva vida l'any 1632, quan Lluis XIII ordena la seva destrucció, juntament amb els castells veins de Tarascon, La Bastide de Serou i Montaut.
Avui dia els seus habitants son un ramat de cabres que rapidament s'ens tiren a sobre per llepar-nos la sal de la suor!
Després de prendre un traguet d'aigua i fruits secs, prenem el camí de baixada que ens a de portar novament al poble, tot encerclant el rocam del Pilier Rouge. I del poble a casa on els darrers raigs de sol, encara ens permetran fer una cervessa gaudint de les meravelloses vistes que ens regala la natura.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Punt de sortida: Gite d'etape de Roquefixade
Temps: 2:22 sense aturades.
Distància: 6,89 km
Alçada màxima: 913 metres.
Desnivell positiu: 345 metres.
Epoca: tot l'any.
La Vall d'Esponne!
Al peu, Roquefixade!
Genciana ( Gentiana Acaulis), Genciana o Junciana!
I després de la pluja....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada