26-5-2024
Sortida matinal aquest diumenge dia 26 de maig. Decidim fer un cim emblemàtic de la cultura excursionista de Catalunya, que a més a més està inclós en el llistat de 100 Cims de la FEEC, com a essencial: el Turó de Tagamanent. Voleu venir a pujar amb nosaltres? Jo ja no el recordo. La primera vegada que hi vaig pujar farà més de 55 anys!
Decidim fer la pujada pel Camí dels pous de glaç dels Avençós. Agafem la AP-7 direcció Girona/França per sortir a la C-17, on ens trobem un bon embus , ja que es celebra al Circuit de Catalunya, el GP de Motociclisme. Finalment amb mitja hora de retencions ens possem de nou en marxa. Cal arribar a la sortida sud d'Aiguafreda i immediatament dirigir-nos al barri dels Avençós, on es troba l'area recreativa i camping de Les Alzines, on deixarem el cotxe.
El camí s'inicia davant per davant d'un panell informatiu que descriu la ruta dels pous. Cinc minuts de marxa i ens trobem el pou gran, una gran cúpula on els nostres avantpassats emmagatzemaven la neu per bona part de l'any. Aquest camí va reseguint el GR-5, sortint en diferents ocassions a una pista que cal travessar o inclús en certs trams seguir-la amunt, i repeteixo, tota la pujada segueix el GR-5 fins arribar al Collet de Sant Martí. Sempre, el corriol es perfectamemt visible, marcat amb ferros amb la senyal blanca i vermella del GR i amb unes altres pintures de la Matagalls-Montserrat o del Camí Verdaguer. El camí preciós en tot moment, amb un bosc mixte mediterrani, plé d'alzines, pins, garrigues i absolutament florit, efecte de les plujes de les darreres setmanes. Estepa negre, cap d'ase....Després d'un tram força costerut s'arriba a un plà, cruilla de pistes, i amb una gran torre d'alta tensió, des d'on tenim les primeres vistes del nostre objectiu del dia; el camí tomba a l'esquerra per arribar a Puig Agut, on es troben les runes d'una antiga i important masia. Des d'aquest punt encara ens queda una estoneta de pujada, encara que es fa sense gaire esforç, fins arribar al Collet de Sant Martí, per on passa la pista encimentada que puja des del poble de Tagamanent, porta a El Bellver i a partir d'allà per pista principal de terra fins al Plà de la Calma.
En el collet surt un camí que puja de valent i que va voltant tot el darrer tram del turó, fins a sortir del bosc obrint-se la vista i arribant en un darrer esforç al cim del Turó, coronat per Santa Maria de Tagamanent, edifici romànic del segle XII dins de l'antic castell. Forma part de l'inventari arquitectonic patrimonial de Catalunya. Datada inicialment l'any 993, quan el comte Borrell cedeix uns terrenys. S'acaba de bastir el 1009 depenent inicialment de Sant Pere de Caserres. Va quedar molt malmesa en el terratremol de 1448, iniciant-se aleshores una serie de reformes, la darrera d'elles el 1975. I diu la llegenda que Jordi Pujol l'any 1940, en veure la desolació que hi regnava en aquells moments, va prendre la decissió d'arribar a la presidencia....
Des del cim tenim vistes de tota la vall del riu Congost, Cingles de Bertí, la carena del Samón, Sui i Puig Drau...
Fem una aturada de mitja hora per admirar el paisatge, fer un mos i unes fotos i prenem el camí de tornada, pel mateix lloc de pujada, on farem la cervessa de rigor a Les Alzines.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Pel darrera. Punt i final de l'excursió!
.jpeg)
