Per una o altre raó, des de finals d'octubre que no hem fet cap sortida i per tal de començar l'any, encara que amb 22 dies de retard, pel que fa a la muntanya, no podiem triar altre cosa que les nostres muntanyes, les que ens son més properes. I a més a més tenint en compte el fred que ha fet aquests dies , perque treure el cotxe?
Aixi que el diumenge 22, sense necessitat de matinar massa, sortint de casa a peu, ens dirigim a la Serra de l'Ataix, lloc que durant el confinament més dur, va servir d'esbarjo a moltes families que van descobrir el petit tresor que tenim a les portes de casa. Tresor però, que va patir de valent amb l'incendi de finals de juliol de 2021.
Ens anem doncs a passar l'Anoia per voral davant del cementiri tot gaudint de les instal·lacions de l'Antic Molí Fariner i de les excavacions de Santa Margarida. La factoria de filatures porta el nom de un antic molí que hi ha a tocar, datat al segle XVIII. Santa Margarida per la seva part es un jaciment arqueològic, format per una basìlica i una necròpolis paleocristiana, una sagrera medieval i restes d'una esglèsia romànica.
Passant per sota dels viaductes de l'AP-7, ens enfilem en forta pujada pel camí de la Roca Dreta, agulla que s'encimbella al marge esquerra del camí. Seguint la pujada tot dret, arribem al Coll de Quatre Camins, on s'ens fa evident l'estrall de les flames. Des d'aquest punt seguim el camí de les Mines de Plom de la Martorellense. Lloc que hem visitat una i mil vegades, però que avui amb la desaparició de part del bosc es veuen en tota la seva forma i grandaria. Des d'ací, prenem el camí carener fins al creuament que marxant a l'esquerra ens puja al Montgoi, elevació de 329 mts. Tornem al camí principal per anar a cercar un corriol que ens agradaba molt i que ara per l'incendi a quedat molt malmés. Va a buscar les basses de Sant Jaume i envolta tot el massis del Montgoi, per tornar molt a prop de les mines. Des d'aquest punt seguim el camí de les Torretes, passant primer per la Grimenella i després per la del Clos. Aquestes torres de guaita son d'origen probablement romà, i reconstruida la del Clos durant la tercera guerra carlina. Per baixar, seguim pel dret a sortir novament a la Roca Dreta, on podriem dir que acabem el circuit .
Una bona matinal, freda però per gaudir de valent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada