Com que estic immers en un procés de reordenació dels milers de fotografies que tenim, m'he donat de morros amb les fetes les vacances de 2016. Així que un cop endreçades correctament en les seves carpetes aprofito per fer una mica de memoria i fer unes entrades al bloc, ja que considero que son força aprofitables. El que no hi haurà seran mapes ni altimetria ja que per aquella època no portaba cap rellotge excepte el de marcar l'hora.
La primera entrada es la que vam fer al Tailhon, com diuen en occità, le Taillón en francés o bé Punta Nera, como l'anomena el Govern de l'Aragó.
Com he començat en la llengua d'oc així seguiré. El Tailhon es considerat un dels 3000 més fàcils del Pirineu. Les rutes més conegudes son les que parteixen de Gavarnie o de Bujaruelo. Nosaltres vam sortir de Gavarnie, deixant el cotxe al Col de Tentes. Cal caminar per la carretera fins aribar al Port de Bujaruelo i realitzar una llarga diagonal, pràcticament sense guanyar alçada per la base de la màgnifica cara nord del pic. Arriba un moment que cal remontar una serie de graonades, alguna amb l'ajut d'unes cadenes i al costat del torrent. Arribarem Així al Col de Sarradets i ja donarem vista al refugi del mateix nom i a la enorme i superba Brecha de Rolando. Des d'ací cal remontar la morena glaciar, restes de la glacera i la neu que s'acumula en forma molt generosa i ja westem a punt de traspassar la Brecha, flanquejada per ls parets de la Punta Bazillac. Un cop en el cantó espanyol girem a la dreta i ens dirigim a la falsa brecha i el Dit du Tailhon, que cal flanquera. Aquí les vistes son increíbles. I ja només ens quedarà seguir per un corriol molt fresat fins al cim, des d'on veurem a tocar els Gabietos, Monte Perdido, La Munia, Vignemale o Vinhamala.
Després de les fotos de rigor ens llencem de baixada per arribar a la Brecha, fer un bon apat i retornar pel mateix camí fins el cotxe i la merescuda cervessa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada