En un incert matí, per la previsió de la meteo, ens vam anar a caminar per la Serra dels Tossals, una serra prou petita com per fer-la sencera i circular en un matí. Aquesta vegada, només el Sergi, l'Aitana i jo mateix ens vam encaminar cap a Berga, agafant la carretera cap a Sant Llorenç de Morunys. Pocs kilometres després s'arriba a la boca sud del tunel de la Mina on també podriem començar la ruta, però decidim baixar fins a l'esglesia de Sant Marti de Capolat i començar allà.
Capolat es un lloc encissador, esplendid. Un conjunt de masies, aillades, que encara es dediquen als treballs de la terra i la ramaderia i alguna casa de turisme rural. Des de la mateixa esglesia surt el GR-1 que anirem seguint, primer en una discreta pujada, entre bosc de pi i roure, i després exigint més a les cames, pasaant per uns graus rocallossos que ens porten a un coll, marcat com a Grau de Tossals, creuament de camins. A la dreta el que porta al Santuari dels Tossals. A l'esquerra el que agafarem per seguir el camí i enfront el que ens portaria de tornada. Així doncs ens encaminem a la dreta per visitar el Santuari dels Tossals, que es troba al capdemunt del Tossal de Runers. Un conjunt de runes amb un refet campanar metal·lic, on arriba una encimentada pista amb una molt bona taula d'orientació, si el dia ens hagues deixat veure alguna cosa, més enllà dels nostres peus.
Tornem al camí que ens baixa al coll i seguim ara sí pel camí de l'esquerra, que es va enfilant i que ens fa arribar a a un replà des d'on es tindrien immillorables vistes de la plana berguedana. Aquí el camí s'acosta a la cinglera, per fer-nos passar pel Malpas de Runers, que no té cap dificultat, però que mullat com el trobem ens fa augmentar les precaucions. Seguim el camí per una serie de graonades, amb alguna corda fixa i alguna grapa ferrada per ajudar a la progressió, però sempre sense cap mena de risc. Així arribem al Plà de Tresserra seguin ara una pista. Aviat agafarem un trencall que ens portarà pel mig del bosc a coronar el Tossal de Tresserra de 1525 mts, coronat per un vertex geodèsic de primer ordre i que ha de tenir molt bones vistes. Aquí ja alternant moments de neu granulada, directament neu o aigua, baixem novament a la pista per un corriol entre roques. tenint en compte que el Tossal de la Vilella només es un metre més alt que Tresserra, que té pitjors vistes i que avui a sobe no les aprofitarem, decidim iniciar ja la baixada per la cara nord de la serra, en l'únic tram complicat, pel pendent, i perque el trobem enormement relliscós. Així que vigilant molt els peus i fent servir les branques, arribem de nou a camp més fàcil però igualment relliscos per la quantitat de fulles de faig que el cobreixen. I així xino xano, arribem a l'inici de la pujada dels Matamatxos, una tremenda rampa, que fa que el fred i la humitat que portem a sobre s'esbaeixi rapidament. Al acabar la pujada hauriem hagut de trobar un corriol, mal definit, que ens portaria al Grau de Tossals, però no el localitzem i seguim avantçantfins arribar a dalt del tunel de la Mina i allà agafar un caminoi que ens porta a la pista encimentada, amb una forta inclinació, arribar novament al Santuari i d'allà, ara sí al Grau i ja en camí conegut fins al cotxe.
Avui el reportatge fotogràfic, no serà massa reeixit, doncs ni el temps ni la dolentissima visibilitat convidaven a fer masses fotografies. A més a més un error de principiant, ha fet que elimines el track de la ruta. El que posso l'agafo prestat de la gravació d'en Sergi. Les meves disculpes.
Ajudats per la corda fixa, cap problema resenyable!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada