Arriba el moment de fer la primera sortida de l'any i ens decidim per anar a la Serra de Busa i pujar el seu cim principal, el Cogul, anotat com a cim essencial en el llistat dels 100 cims de la FEEC i visitar la Presó de Busa o Capolatell. Com a ressenya histórica val a dir que el Plà de Busa va ser després de Cadis el segon lloc on es va proclamar la Constitució de 1812 en presència de 8000 soldats. I la historia trista de la Presó, on es deixaven morir de fred, sed i gana als soldats napoleonics, que van acunyar la dita de "mourir à Busa et resurgir à Paris".
Donat el fred d'aquests dies, decidim no sortir massa d'hora i a les 8 en punt arranquem de Martorell camí de Manresa, Cardona, Navés i Plà de Busa on aparquem el cotxe.
Un cop deixem el vehicle ens dirigim a per la pista que surt a la dreta i que en poc temps arriba a una bifurcació, que a la dreta porta a Sant Cristofol de Busa, per on tornarem unes hores més tard, i a l'esquerra cap a les restes de la Masia CasaVila. Anem seguint el camí, ben fresat, fins arribar a una marcada beta de cristalls de cuarç i poc després passem per una colladeta anomenada Mirador de Capolat que ens deixa estorats amb la vista que hi mostra. La Llosa de Cavall, Puig Sobirà, Santuari de Lord, Port del Comte, Serra del Verd, Pedraforca, Ensija, I al fons els pics bergadans Cogulló d'Estela i Roc d'Auró.
Seguim el camí i en poc temps i en discreta baixada arribem a la pasarela metálica·lica que dona acces al Capolatell o Presó de Busa. Un illot rocós amb imponents espadats, solcat per esquerdes misterioses i profones, que de ben segur van aterroritzar als soldats francesos que allà van tancar.
Ara toca desfer el camí per arribar de nou al mirador i per un estret i poc visible corriol anar guanyant alçada per la carena i coronar així el Pic de la Llebre (1478 mts). Fotos i endavant. Tot reseguint la carena, en pujades i baixades, arribem al cim principal de Busa. El Cogul (1526 mts) coronat per la resta d'una petita antena amb una estelada, on tornem a fer foto de grup. Seguint la carena, ara marcada de manera força curiosa amb unes fites pintades com marietes, ens atansarem al final de la serra, coroant el Cavall Bernat (1403 mts). Durant tota la travessa de la carena, seguim contemplant una magnífica vista dels cims del Solsonés i Bergadà, amb un omnipresent Pedraforca, que ens mostra la seva imponent cara sud.
A partir d'ací el camí gira bruscamente, per dirigir les nostres passes cap a Sant Cristofol de Busa, deixant enrera el Mas la Bardolina. Sant Cristofol es l'esglesia parroquial de Busa. La data de la porta es 1758, però els primers restes i fonaments son del segle XI i adosat a ella està el petit cementiri. Ara ja sí baixem pel camí principal i enllacem amb el que hem creuat aquest matí i en poc menys de 10 minuts, passant pel Mas Rial de Busa, arribem de nou al cotxe, després d'un esplendid dia de muntanya, acompanyats com ara es habitual pel Sergi i l'Aitana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada