Sortida tardorenca a la marca comarcal entre Osona i la Garrotxa. L'indret escollit aquesta vegada va ser pujar a Bellmunt, també anomenat Santuari de Bellmunt, de 1248 mts a cavall entre les dues comarques i considerat cim essencial en el llistat dels 100 cims de la FEEC. Novament acompanyats d'en Sergi, la Karla l'Aitana ens dirigim de bon matí cap a Vidrà, on cal deixar el cotxe.
Sortim de la zona d'aparcament del poble seguint la carretera i pocs metres després de passar la zona esportiva prenem un camí a mà dreta senyalitzat amb un pal indicador i a tocar d'unes instal·lacions ramaderes. L'ampli camí poc després es transforma en corriol en descens cap a la llera del riu Ges. El camí es molt maco, malgrat que hi ha unes torres d'alta tensió.... Aviat s'arriba a la riva de l'aigua, encaixonada entre unes parets calcaries molt maques. Des d'aqui cal traspassar el riu pel pont de la Salgueda. Pont que encara que sembli romànic, a la barana de pedra hi a una inscripció que posa 1846.
Un cop traspassat, seguim les marques i s'arriba a les runes del molí i a la part baixa del salt, on existeixen en la llera unes marques com d'una antiga passera. Val la pena estar-se una estona, sobre tot si baixa molta aigua. Nosaltres però, no vam tenir molta sort aquesta vegada.
Un cop reiniciat el camí, que segueix a l'esquerra de l'altre riva, hem de seguir les indicacions de la Tosca de Degollats, una formació rocosa calcaria de formes capricioses, envoltada de vegetació, d'uns 8-10 metres d'alçada.
Per seguir el nostre camí, tornem una mica enrera, per agafar un corriol, que en franca pujada ens treu a una pista que ens porta al Coll de "hi era de massa". Curiós nom d'aquesta contrada que segons explica la llegenda està dedicat a un noble, que va ser assassinat pels seus soldats perque "hi era de massa", que podriem traduir com que sobraba.
En aquest punt, el coll, agafem la indiació cap a Bellmunt i en poc menys de 20 minuts arribem a Bellmunt. Un lloc que cal visitar "si o si". Unes vistes espectaculars en 360º. Pedraforca, Ensija, Puigsacalm, Montserrat, la plana osonenca, Cabrera... Aqui fem un mos, ens hi estem una bona estona i decidim tornar.
El camí de tornada exigeix baixar novament al coll i agafar la pista que ens du a Vidrà tot seguint les marques de GR. Aquesta pista ens reurà a la carretera que puja des de Santa Maria de Besora, i els últims 500 mts els farem per l'asfalt.
Punt i final d'una excursió que crec que val la pena fer. Paisatge, vegetació variadisima, bosc de ribera, faig, roure, vistes; ho te tot per gaudir al màxim.
 |
El track de la ruta |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada