Encara que amb por per la calor que pugués fer, sobre tot tenint en consideración, la que faria a les fons de les valls, el diumenge 13 ens vam anar a la muntanya, novament acompanyats del Sergi, la Karla i l'Aitana. Vam decidir anar cap el Berguedà a completar una sortida que nosaltres dos ja haviem fet allà pel maig del 2018 i que no vam acabar pel mal temps.
Així que un cop sortit de la guardia i trobats tots cinc, ens anem cap a Berga, on esmorçem. D'allà ens dirigim cap el Santuari de Corbera on deixarem el cotxe. Per arribar cal agafar la carretera dels Rassos i seguir-la fins el camping de la Font Freda i en un revolt molt tancat agafar a la dreta per una pista asfaltada però molt estreta, fins arribar al Santuari. L'esmentat santuari data del segle XVII, encara que es van bastir diferents obres posteriors.
El camí s'inicia allà mateix, entre mig del bosc, pins i boix a dojo, inversemblantment fresc i hùmid. En forta pujada i en uns 30' ens plantem en les runes de la masia de Can Deu. El corriol passa pel darrera, marcat com a PR C-73 i GR-107, o Camí dels bons Momes, guanyant alçada fins arribar a una cruilla. Per la dreta baixarem, així que decidim seguir per l'esquerra, fins que arribem a una altre cruilla. A la dreta es troba la Font de Tagast, que passarem a la tornada. Així que un altre cop a l'esquerra. En poca estona comencem a veure els prats on es troba el Coll d'Estela. Seguint el filat ens anem apropant a la base de la piràmide cimera del Cogulló, el nostre primer objectiu del dia. Per un estret corriol, s'arriba a un pas força dret, que està equipat amb un cable, però que no té més complicació que estar alerta i que un cop superat dona la volta per encarar la darrera pujada al cim. Vista espectacular de tota la plana berguedana. Fotos traguet i tornem per mateix camí fins arribar novament al coll. Allà seguirem recte en forta pujada, un corriol que perfectament fitat ens porta fins al segon cim del dia, el Roc d'Auró. Aqui novament ens trobem abans del cim amb un pas un xic delicat, equipat amb una cadena per fer l'arribada al cim sense complicacions. Nova sessió de fotografies i decidim que fer; si desfer tot el camí o a mitja baixada del Roc, enfilar-nos cap a la Torreta dels Enginyers, el més alt dels tres. Ho tenim clar. Ens enfilem. Per un seguit de fàcils grimpades, arribem a la base del pic i l'encarem pel Pas de l'Os, que ens porta directament al vertex geodèsèic i a l'antena...Foto de cim.
Per baixar seguim un fresat camí, que ens porta al Plà de la Bassa i Collada der Rassets, per segir avançant per prats alpins fins a la Collada de Tagast o decidim menjar.
D'allà seguim en franca baixada per sortir a tocar mateix de la Font de Tagast on aviat empalmem amb el camí de pujada i en poc menys de 20' arribem de nou al Santuari de Corbera. Punt i final de la sortida. Bé, encara ens vam entretenir una mica visitant el Santuari de Nostra Senyora de Queralt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada