Aprofitant que anàvem a veure a la familia a Saragossa, després del confinament, vaig decidir portar la bicicleta i fer una mica d'esport. Així entre altres sortides, el dia 27 vaig pujar al parc eòlic de les Dos Hermanas.
Les Dos Hermanas son dos turonets bessons, tipics del camp de Belxite i dels coneguts com a "montes de Saragossa". Aprofitant un matí fresquet vaig anar cap allà. No era la primera vegada que pujaba, però es un paratge que m'atrau força. Sever, dur, en plé estiu resec, però en aquest inici estiuenc es troba força ufanós per la pluja caiguda, com practicament arreu.
El camí comença en el patí del darrera del poble de la familia, El Burgo de Ebro a 14 km de Saragossa capital. I quan parlo del pati del darrera vull explicar-ho. Fins fa uns anys tot eren camps fruiters i vinyes i hortes ben cuidades. Ara, poc queda de tot això. L'especulació d'abans la crisi del 2008 va convertir en millionaris a antics propietaris d'aquestes hortes. Però ai las, va arribar la crisi i els camps van quedar semiurbanitzats, però sense els barris residencials, projectats, construits. El drama del capitalisme.
Al fons, sempre omnipresent el turó de l'ermita de San Jorge, patrona de l'Aragó, un lloc al que també tinc costum de pujar-hi sempre que em trobo per aquestes contrades. Cal seguir el camí de la Vall de Palacin i entre sembrats i matolls avança la pista. A poc més de 3 km des de la sortida del poble, creuem el viaducte de l'AVE i una cadena que posen els propietaris dels cotos de caça. A estones el camí s'enfila de valent, obligant a canvis de marxa en la bici. Aquesta vegada, perdius, conills i llargandaixos son els meus acompanyants.
Per fí arribem a veure les Dos Hermanas i després d'una forta pujada arribem a parc eolic. El soroll de les aspes es continu. Seguim una mica més endavant, però la presencia de parcs de reciclatge que solen desprendre una forta olor fa que doni la volta.
La baixada la faig pel barranc de San Miguel, on es troba la casa de control del parc eòlic i que pel seu acces han fet una pista que més aviat sembla una autopista. Així que em deixo caure a tot tren, i en poca estona arribo al Canal Imperial i poc després al poble. Fí.
Pun de sortida: El Burgo de Ebro
Temps: 1:19
Distància: 23 km
Alçada màxima: 330 mts
Desnivell positiu: 127 mts
Dificultat: cap. En epoques de calor, cal preveure força aigua i sortir aviat.
Els restes de l'antic Canal Imperial de Aragon!
El camí amb restes d'encimentat!
El viaducte de l'Ave!
El camí aquí ja sense restes de ciment, però de bon pedalar!
Els primers molins!
Que pensaria Don Quixot al veure aquests nous gegants!
Allà on miris veus molins!
Aquesta sense gegants!
Al fons la Serra de Belxite i el Pico Sillero, màxima elevació de la zona i pujat en anterior ocassió!
I amb una visió general, finalitzem la ruta i tornem aball!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada