En un bloc de muntanya, son rares les resenyes que es penjen que no mostrin un cim, una escalada, una foto de grup en un pic emblematic. Doncs avui toca una d'aquestes rareses.
Ens hem dirigit a una zona propera, però en el rera pais. Allunyada dels principals llocs que atreuen la vista i l'imaginari del mon excursionista, però no per això menys valuoses, històricament i paisatgísticament.
Amb la companya de dos persones amb les que feia molt de temps que no coincidíem en la muntanya, i també amb una altre amb la que no haviem sortit mai, ens dirigim a recorrer les terres del riu Gaià i per tal d'arribar cal dirigir-se per l'A-2 fins a Igualada i agafar la ruta que mena a Santa Maria de Miralles, La Llacuna i sense arribar-hi, agafar el trencall que porta a Querol i Santes Creus. I serà Querol el lloc on haurem de deixar els vehicles, dominat pel seu castell, encimbellat en un turó sobre el petit nucli urbà. Es tenen notícies del castell ja en el segle X, quan els cristians atrevessen el Llobegat i arriben a les terres del rius Gaià. A partir del segle XIV centra l'activitat senyorial de la baronia de Querol i l'any 1835 durant la primera guerra carlina es volat per una partida lliberal.
La ruta parteix del mateix poble, concretament a la sortida, per una camí que baixa cap al curs del riu, passant a tocar del Mas de Boixanc, arribant a tocar l'aigua i tenint que trespassar per un pontet tibetà fins el marge dret. Aquí seguim caminant, en un trenca cames continu, fins arribar al Corral de l'Espluga a 390 mts snm. Es tracta d'una gran bauma, que fins no fa massa, estaba tancada per una paret de mamposteria. El camí segueix poc després per restes de camps de conrreu, ocupats ara per herba alta, fins arribar a dos pins majestuosos i ja entrem en el llit del riu, ajudats per unes passeres collades a la paret de l'estret i que ens portaran fins la central elèctrica del Molinot. En aquest punt hi havia un pontet que permetia seguir el camí i arribar al pont d'Armentera, però una riuada va acabar amb ell i ara cal saltar de pedra en pedra per seguir. Nosaltres aquí vam donar mitja volta per desfer el camí i arribar de nou al pont tibetà, i ja per terreny desconegut, enfilar-nos per un corriol que en 2,5 km ens porta fins al Gorg Negre, lloc encisasador rodejat d'altes parets calcàries. Es el regne del cranc i la lludriga!
En aquest lloc val la pena aturar-se una estona per sentir la frescor de l'aigua, admirar les parets i agafar forces per la darrera pujada, que ens deixarà al mateix Querol, punt i final d'una excursió molt gratificant!
Punt de sortida: el centre del poble de Querol.
Temps: 5:41 amb aturades.
Distància: 11,44 km.
Alçada màxima: Querol a 549 mts.
Desnivell positiu: 320 mts
Desnivell negatiu: 365 mts.
Dificultat: cap dificultat resenyable.
Epoca recomendable: qualsevol época, però caldria evitar dies de molta calor o matinar força. Evitar també si a plogut molt els dies previs.
Bibliografia: el web terres del Gaià.
Aparcant els cotxes a Querol, punt de partida!
El castell de Querol, del segle X!
Font de Querol amb una bona zona recreativa!
Perspectiva de la vall del Gaià!
En aquest punt es troba el Mas Boixanc!
El corriol en aquest punt fa una forta baixada fins a tocar el riu!
Ja hi som!
Curioses formes de les algues!
Passant el pont tibetà!
Matabou!
Arribats al Corral de l'Espluga!
Tres persones per envoltar-ho!
Comencen els passamans i passeres!
Aquesta mina albergà el motor de la central!
De retorn en les passeres!
Curioses formes que pren aquesta alzina i que ens dona idea de la força que tenen, fins a esberlar la pedra!
Arribant de nou al pont. Aquí seguirem recte sense passar el riu!
Querol ja a tocar, punt i final!
