Una de tradició. Ermita de San Jorge!

Aprofitant que el dia 29 d'abril era festa local a Martorell i que el Primer de Maig ho es per a tothom, i tenint en compte a més a més, que la Setmana Santa la vaig treballar, aprofitem per fer un pontet gens desaprofitable.
Així doncs, carreguem les BTT i marxem cap al poble de la familia a passar uns dies i fer una mica d'esport.
Sigui l'època que sigue, tenim una tradició i es pujar un moment o un altre a un turó on es situa l'ermita de San Jorge i fer unes pujades i baixades pels volts.
Ja he parlat a vegades del paisatge d'aquestes contrades. El seu nom es el de Montes de Zaragoza., Torrecilla y Valmadrid. Concretament ens referim a les del terme municipal de El Burgo de Ebro. Son turons suaus de forma, però aspres al tacte i la vista. Romanís, farigoles i altres plantes estepàries, que  creixen en un terreny calcari, alternat amb camps de conreu de cereal, que ariben just per on pasa el Canal Imperial de Aragon, lloc on comença la poca horta que queda i que arriba fins a la ribera de l'Ebre i el seu bosc.

Data: 28-4-2019
Punt de sortida: Plaça de l'Esglesia, El Burgo de Ebro
Horari: 2:30
Distància: 9,400 mts
Alçada màxima: 295 mts
Desnivell: 192 mts (acumulat 305)
Dificultat: cap. Evitar èpoques de canicula.

Sortint del poble s'arriba a una zona que abans eren camps d'horta i fruit de l'especulació immobiliaria dels anys previs a la crisi, ara son erms. Aixó si, asfaltats, amb carrers i voreres, llums, senyals, però sense cases ni persones. Al fons de tot s'intueix l'ermita!

Pasem la via del tren de rodalies i mitja distància, permanentment en obres de manteniment que mai finalitzen.

Un cop creuem la via, s'arriba al Canal Imperial de Aragón, obra hidraúlica vertebradora del territori i que va des de Navarra fins al poble de Fuentes de Ebro. Aquest es el darrer tram del canal, quedant-li unicament 10 km.

Fins aquest punt es transita per una pista a trams encimentada i atravesa un primer canal que mai va entrar en funcionament per continua desprendiments i avencs.

                                           

Al fons els parcs eòlics, cada vegada més presents en el paisatge, malgrat una certa aturada, des de que van finalitzar els ajuts a les renovables.

                                                                           

El camí moltes vegades no es més que un corriol llaurat per les aigues d'escorrentia.

La tradició mana que el dies previs de Sant Jordi, San Jorge, patró de l'Aragó, els jove p ugin un pollancre que s'havia de posar en un forat. Ara amb els temps moders, es puja però com en aquest cas es lliga a la finestra i punt. El dia 23 una bona part dels veins també pugen a pregar al sant i l'ajuntament regala un pa i una ampolla de vi.

          

Des de l'ermita es veu el poble i al fns s'intueixen els Pirineus.

Paratge estepari i al fons el Moncayo.

Al fons el limit dels Monegros, pasat l'Ebre i les elevacions de la Sierra d'Alcubierre.

Seguirem el camí del fons per dirigir-nos a un nou turó!

 Cabezo de la Dehesa!

Anem navegant de turó en turó, o cabezos, segons la denominació local, fins a sortir al camí principal!

Les amigues cigonyes, omnipresents, ara ja tot l'any!