dilluns, 13 de maig del 2019

Montcau. Cims de l'Alt Penedès

Avui dia 12 de maig hem sortit a fer una excursió prop de casa, només a 8 km en cotxe. Els que hi ha entre Martorell i el Castell de Gelida, punt d'inici de la patejada.
El Castell de Gelida s'alça en un contrafort de la Serra de l'Ordal. Hi ha qui diu que els seus orígens més remots son musulmans, els de la tribu bereber Ban Gellidasen, d'on sortiria el nom actual del poble, teoria molt allunyada de la que diu que el nom prové del fred. Però de fet, els primers documents son datats el 945 com a castell de frontera. Avui dia el castell presenta una molt bona reconstrucció, podent-se visitar de manera individual amb guia.
Doncs bé la ruta la iniciarem al parking del castell davant l'entrada principal, on hi trobem una àrea recreativa per a infants i una font. El camí, un cop pasem el castell, baixa a la dreta, pal indicador, per un corriol que es dirigeix al bosc de Can Torrens,  sortint a una pista asfaltada que seguirem un petit tram, fins que es deixa l'asfalt i remonta fins a la Font Freda. Gaudirem d'unes molt bones perspectives de la zona d'escalada de la Font Freda, en la valleta de Vallberdina. Anem enfilant-nos i pasant diferents masies, algunes de ben antigues, segle XV, com ara Can Voltà de la Muntanya, molt ben  conservades, que ens parlen dels temps llunyans i esplendorosos, dels treballs al bosc, al camp i els ramats. Menys mal que l'Alt Penedès encara conserva el raim que tant l'enriqueix.  Seguirem quasi sempre per amples pistes força comodes de transitar, pasant per diferents cruilles. Poc a poc ens anem apropant al nostre destí. El Montcau ja es a prop. Ens enfilarem per un tram carener amb amplies vistes que arriben al mar, tota la plana vinicola, el Garraf, Ordal. Finalment arribem al cim coronat per un munt de pedres amb un petit pesebre i una bustia amb llibre de piades. El camí baixa força valent amb l'únic inconvenent de ser relliscós i pasar sota les torres d'alta tensió una bona estona. Finalment arribem de nou a la Font Freda i ja només ens caldrà remontar fins el castell i baixar al parking, punt final de l'excursió.

Data: 12-5-2019
Punt de sortida: Parking del Castell de Gelida
Horari: 4:45
Distància: 15, 60 km
Alçada màxima: 643 mts
Desnivell positiu: 660 mts
Dificultat: cap. Preveure aigua i evitar les hores de calor a l'estiu


Vistes de Montserrat tot pujant cap a la part alta del castell que sempre ens queda a ma dreta.


Avançant per la pista que porta a la part alta


Part del castell que es troba en molt bon estat de conservació


Un cop hem pasat el castell apareix el pal indicador amb el desviament a la dreta cap el bosc de Can Torrents


Baixant pel mig del bosc


Arribats a la zona de la Font Freda, que al baixar visitarem, veiem els esperons de la zona d'escalada de Gelida


Cartell indicador de masies de la zona


Vistes de la plana del Penedès des del mirador de Can Migrat


Casa de pedra seca al bellmig del mirador


Aquest es un punt important del camí. Cal agafar el corriol de l'esquerra. No te cap indicador i cal deixar-se portar per la canonada d'aigua que es veu a l'esquerra del caminet


La Valleta de Vallberdina


Pal indicador que ens mostra el desviament cap el Coll del Montcau i el mateix cim. A l'esquerra ens aniriem cap el puig d'Agulles de 653 mts, punt més alt de l'Ordal, amb el seu caracteristic observatori meteorologic


Arribats al cim




Un cop marxem del cim arribem a aquest punt, bifucació. A l'esquerra aniriem cap a l'Ordal. Nosaltres seguim a la dreta! Vistes cap a sud i el Mediterrani al fons!


Sant Sadurni!


Un dels pous de glaç de Can Ginebreda


Espectaculars arbres entre els que s'albiren els murs de Can Rosell


El raïm que creix, ferment del proper vi


De baixada i arribats al bucòlic raconet de la Font Freda. Ja només queda remuntar de nou el bosc de Can Torrens


dijous, 2 de maig del 2019

BTT Camí erl Canal Imperial!

El dilluns dia 29 vam agafar les BTT i vàrem fer el recorregut que fa el Canal Imperial, des de Saragossa fins el seu final a Fuentes de Ebro.
El Canal Imperial es una obra que es va iniciar l'any 1772 i que el 1782 va arribar a Saragossa, realitzada per Ramón de Pignatelli, canonge i rector de la Universitat de Saragossa, mestre en obra pública per encarrec del Conde de Aranda, com a part de rec i vertebració de les terres de l'Ebre.
En el recorregut que nosaltres fem es poden veure les escluses de Valdegurriana i de les Torrecillas, fetes servir per quan pel canal baixaven petites embarcacions. També podem veure vestigis d'antics temps, com son les parideras o paridores; construccions de planta rectangular amb vivendes pels pastors i familia i per les ovelles, que en temps no massa llunyans omplien a milers aquestes contrades.
Vam optar per anar fins el punt de sortida amb la mateixa BTT pel camí de l'Ebre que segeuxi un GR fins a les escluses de Valdegurriana i d'allà tot seguint el canal arribar al eu final a Fuentes de Ebro i tornar al nostre poble.

Data: 29-4-2019
Punt de partida: Plaça Esglesia, E Burgo de Ebro
Horari: 3:50
Distància: 52 km
Alçada màxima: 220 km
Desnivell 15 mts
Dificultat: cap, excepte quan bufa el cierzo



El camí del Canal!


  Aneguets!


Arribant a les primeres escluses, les de Torecilla!


Escluses de Torrecilla, avui en desús i enrunades!


Escluses de Valdegurriana!


 Amb un desnivell de 12 mts!








El punt del canal de màxima amplada, 9 mts!


Camí del seu final, ja a prop de Fuentes de Ebro!



Les antigues paridores o parideras! En aquest cas, amb reminiscencies familiars, la paridera del Moro!



Aquesta la de l'Hospital! Avui totalment abandonada, i tornant a casa!

Una de tradició. Ermita de San Jorge!

Aprofitant que el dia 29 d'abril era festa local a Martorell i que el Primer de Maig ho es per a tothom, i tenint en compte a més a més, que la Setmana Santa la vaig treballar, aprofitem per fer un pontet gens desaprofitable.
Així doncs, carreguem les BTT i marxem cap al poble de la familia a passar uns dies i fer una mica d'esport.
Sigui l'època que sigue, tenim una tradició i es pujar un moment o un altre a un turó on es situa l'ermita de San Jorge i fer unes pujades i baixades pels volts.
Ja he parlat a vegades del paisatge d'aquestes contrades. El seu nom es el de Montes de Zaragoza., Torrecilla y Valmadrid. Concretament ens referim a les del terme municipal de El Burgo de Ebro. Son turons suaus de forma, però aspres al tacte i la vista. Romanís, farigoles i altres plantes estepàries, que  creixen en un terreny calcari, alternat amb camps de conreu de cereal, que ariben just per on pasa el Canal Imperial de Aragon, lloc on comença la poca horta que queda i que arriba fins a la ribera de l'Ebre i el seu bosc.

Data: 28-4-2019
Punt de sortida: Plaça de l'Esglesia, El Burgo de Ebro
Horari: 2:30
Distància: 9,400 mts
Alçada màxima: 295 mts
Desnivell: 192 mts (acumulat 305)
Dificultat: cap. Evitar èpoques de canicula.


Sortint del poble s'arriba a una zona que abans eren camps d'horta i fruit de l'especulació immobiliaria dels anys previs a la crisi, ara son erms. Aixó si, asfaltats, amb carrers i voreres, llums, senyals, però sense cases ni persones. Al fons de tot s'intueix l'ermita!


Pasem la via del tren de rodalies i mitja distància, permanentment en obres de manteniment que mai finalitzen.


Un cop creuem la via, s'arriba al Canal Imperial de Aragón, obra hidraúlica vertebradora del territori i que va des de Navarra fins al poble de Fuentes de Ebro. Aquest es el darrer tram del canal, quedant-li unicament 10 km.



Fins aquest punt es transita per una pista a trams encimentada i atravesa un primer canal que mai va entrar en funcionament per continua desprendiments i avencs.
                                           



Al fons els parcs eòlics, cada vegada més presents en el paisatge, malgrat una certa aturada, des de que van finalitzar els ajuts a les renovables.
                                                                           


El camí moltes vegades no es més que un corriol llaurat per les aigues d'escorrentia.


La tradició mana que el dies previs de Sant Jordi, San Jorge, patró de l'Aragó, els jove p ugin un pollancre que s'havia de posar en un forat. Ara amb els temps moders, es puja però com en aquest cas es lliga a la finestra i punt. El dia 23 una bona part dels veins també pugen a pregar al sant i l'ajuntament regala un pa i una ampolla de vi.
          

Des de l'ermita es veu el poble i al fns s'intueixen els Pirineus.


Paratge estepari i al fons el Moncayo.


Al fons el limit dels Monegros, pasat l'Ebre i les elevacions de la Sierra d'Alcubierre.


Seguirem el camí del fons per dirigir-nos a un nou turó!


 Cabezo de la Dehesa!


Anem navegant de turó en turó, o cabezos, segons la denominació local, fins a sortir al camí principal!



Les amigues cigonyes, omnipresents, ara ja tot l'any!