Amb les botes als peus: 2019

diumenge, 24 de novembre del 2019

Matinal Montserratina!

Can Massana- La Foradada- Portell Estret- Refugi Barbe- La Portella- Can Massana

Bonica matinal montserratina la que hem fet avui aprofitant el preciós dia. L'alternativa havia estat anar a esquiar per estrenar la temporada aprofitant la quantitat de neu, però la mandra de fer després molta cua de baixada ens ha fet canviar de plans.

A més a més, em va arribar a raves del Wikiloc aquesta ruta que describia Josep de Tera i que pujaba a la Foradada. Tantissimes vegades que hem anat a Montserrat, ja a caminar, ja a escalar i mai ens haviem decidit a pujar a l'mmens forat de la Foradada.

El camí s'inicia a la zona d'aparcament de Can Massana, parking de pagament els dies festius. 4 euros o 2, si s'està en psossesió de llicencia federativa. Realment es pot pensar que es una nova taxa a pagar, però l'entorn està molt arrenjat i recollit i per tant, ben mirat, no està malament.

En forta pujada aviat arribem a un desviament que en camí d'anada i tornada ens porta a Sant Pau vell i les restes del Castell de Bonifaci o de la Guardia. Un cop tornats al camí aviat aribem al Coll del Guirló. El cami segueix recte, deixant a mà dreta el que baixa del refugi de Vicens Barbé i pel que retornarem en un parell d'horetes! Si seguim avançant en poca estona arribem al desviament a la dreta que ens portarà a La Foradada. El camí s'enfila de valent i cal fer servir les mans, perque encara que sempre fàcil i sense exposició, es cara nord, està humit i relliscós. davant nostre s'obre l'immens forat de la Foradada, mai tant ben dit. Al fons els Pirineus carregats de neu.

Un cop baixats seguim el camí i s'arriba al desviament, també a la nostra dreta, que puja cap a Coll de Porc i al Portell Estrell. Nosaltres ens decantem per aquesta opció. En uns 15 minuts estem a dalt i dispossats a baixar per la Canal Ampla, força malmesa i erosionada, fins arribar al refugi Vicens Barbé.

Del refugi sortint, ja només cal reseguir el camí que rapidament ens deixa en el Coll de les Portelles i baixar la sempre ventosa canaleta, on també farem servir les mans. Es un distret pas d'uns 20 metres que cal desgrimpar, de manera fàcil, fins agafar de nou el camí, que surt al Coll de Guirló i per la pista tornar a Can Massana!

Data: 24-11-2019
Punt de sortida: Can Massana
Horari: 3: 25 amb aturades
Distància: 7, 45 km
Alçada màxima: 1011 metres
Desnivell positiu acumulat: 610 metres
Dificultat: cap. Cal anar amb cura en la pujada-baixada a la Foradada si està humit i la baixada per la Portella, sempre però amb poca exposició.
Bibliografia: Mapa Alpina

El camí que puja de Can Massana

Taula d'orientació en el mirador de Can Massana

Puigmal i Bastiments al fons

Pedraforca en el centre i a la dreta Penyes Altes

Cadireta, Foradada, Escorpí, Arbret, Saca Gran, Bandereta, Senatxo.....agulles mítiques!

Els Pallers!

Tirant de zoom a les agulles!

Cartell explicatiu del Castell!

I ara de l'esglesia de Sant Pau Vell!

L'abssis de la capella

El nostre següent objectiu

Inici del caminet a la Foradada!

Grimpant per terreny humit!

Zona de l'escorpí, la Torta....

El forat!

Frare Gros, Bisbe......

La Cadireta, des de baix!

El desviament per anar a Coll de Porc o Portell Estret!

Selfie en el Portell Estret!

La bauma de la Canal Ampla!

La Màquina de Tren, tot arribant ja al refugi!

Baixant la canaleta de la Portella!

Arribant al final!

De tornada ja per camí conegut!

dissabte, 16 de novembre del 2019

400 Desnivells

Agafant el nom de la película de Truffaut "Les 400 coups" com a simil, avui volia dedicar un petit homenatge a la revista Desnivel que arriba als 400 números editats en paper, des d'aquell llunyà 1981.

En 39 anys han canviat tantes coses. D'entrada escribiem a mà o a màquina. La roba que duiem, al carrer o a la muntanya, no té res a veure amb l'actual, els cotxes, qui en tenia....Tot. Fins i tot la manera de comunicar-nos. Ara es tot tant immediat!. Twitter, Whatsapp, Facebook..... els blocs, com aquest, tant i tant senzill!

I en el mon de l'excursionisme i la muntanya, el mateix. Abans anaves a un club, estudiaves els mapes, etc etc. Ara mires wikiloc, ens fiem del mòbil....Fins i tot la informació s'ha convertit en un article de consum més. Agafem el que volem i com un mocadoret de paper ho llencem rapidament!

Per això, crec que es un merit molt notable arribar a 400 números en paper i seguir! Llegir en paper obliga a navegar entrte pàgines, a submergir-se en les històries, a prendre el seu temps i de vegades a rellegir. Quasi m'atreveixo a dir que llegir en paper es un acte de rebel·lia, de resistència!

Per tant i per acabar, desitjar que al menys arribin a 400 revistes més! Endavant!

diumenge, 20 d’octubre del 2019

Treking SoloKhumbu nº 4

De Gokyo fins Lukla! El camí fa baixada!

Sense massa pressa per sortir del sac de dormir, vam anar arrencant motors amb un dia increible, amb unes vistes sobre el lac, des de lhabitació del lodge, per no obrir boca. Vam anar a esmorçar i carregats amb la motxilla, vam iniciar el camí de tornada. Un camí que ens portaria a visitar els altres dos llacs de Gokyo, el naixement del Dud Koshi, passar per Machermo per arribar dormir a Dole.

Des de Dole, camí de retorn fins a Namche i de Namche fins Lukla.

Com deia al inici del dia a Gokyo vam dubtar si pujar el Gokyo Ri, però els cims toirnaben a tenir una boina de nubols i com que ja haviem fet el Kala Pathar..... Vam decidir tirar avall. El camí segueix la riva esquerra del llac. Un llac d'aigues blau turquesa que emocona. Al fons de la vall, per sobre de tot regna el Cho Oyu, que ens va donar uns vistes d'alló més impactants de tota la seva aresta. Un pic de 8201 metres, la sisena més alta del planeta i que en tibetà vol dir "deesa turquesa". Val a dir que el Cho Oyu va ser elprime pic de 8000 metres que va pujar una cordada de dones catalanes. El 1989 la Monica Vergés i la Magda Nos, van fer cim!

Vam anar baixant i poc després s'arriba al segon llac, un xic més petit! Finalment s'arriba a tercer llac, molt més petit més poc profund i que es va encaixonant per donar lloc al naixement del Dud Koshi, un riu de 90 km, amb un descens en baixada entre el 5% i el 8% que el fan força dificil pel rem i el rafting, encara que a prop de Lukla hi ha algun lloc on es practica.

Com prácticamente tots els dies, el trajecte es va veure enfosquit per l'aparició de boires i nubols. Així poc a poc va intuir que aribavem a Machermo, a 4470 metres d'alçada i on vam fer el lunch! En ellodge ens vam trtobar a cuatre dames de Colorado amb les que vam estar xerrant d'una manera mlt amigable!

Vam marxar després de dinar pujant i baixant turonets, amb el cel cada vegada més negre, però aquesta vegada sense pluja, fins arribar a Dole, a 4200 metres, lloc on teniem que dormir aquest dia! Vam instal·larnos i vam passar una tarda d'alló més divertida, amb una bona timba de cartes!

L'endemà desprès de l'esmorçar, regat amb un bon lemon tea, vam sortir de Dole, camí de Namche! Inicialment el camí es suau, però poc esprés inicia una constant baixada, que ens porta quasi a l'alçada del riu. Van ser 750 metres de desnivell, fins aribar a Phortse. Es passa per unes parets amb unes cascades que son utilitzades a l'hivern per fer pràctiques d'escalada en gel! El més bo de tot es que des de Phortse ca inicia una pujada, de 875 metres fins al coll de Mong o Mongla, lloc sant on va neixer un monjo conegut pels seus escrits anomenat Sanghe Dorje, i on hi ha una estupa i un lodge petit per molt agradable per dinar. A Mongla vam coneixer un català, de Manresa, en Ramon Puig, que porta 3 messos vivint a Namche, el el ranscurs d'un projecte conegut com a Sherpa Life Project! La conversa fins arribar a Namche, va ser molt enriquidora! Poc abans d'arribar a Namche ens vam trobar amb el creuament de camins que haviem passat 15 dies abans! A Namche ens vam quedar en el mateix lodge , molt agradable i am una dutxa molt decent que vam aprofitar de valent! No vull dir els dies que portaba sense tocar l'aigua, excepte per treure les lleganyes al matí!

I ja el matí següent per un camí totalment conegut, vam anar passant Jorsale, Monjo i Phadking on vam tornar a drmir en el Trekker's Lodge de la primera nit.

Ja només quedaba arribar a Lukla, on aniria al barber, juntament amb en Pemba. Anar a barber a nepal, es toita una experiencia. Afeitat, rapat i amb un massdatge al cap increible, ja estabem preparats per agafar l'avió l'endemà i comprobar si la pista es tant perillosa. Vam fer un gran sopar amb en Pemba i en Partap, on vam xerrar, riure, i vam poxer donar les gràcies a tots dos, com be es mereixien!

A primera hora del matí, acomanyats d'en Pemba, que ens va obsequiar amb els foulards de comiat i bons desitjos tipics de la comunitat sherpa i nepalí en general. Moltes gràcies Pemba i moltes gràcies Partap.

Quan vam arribar a Kathmandú, el dia de la nostra partida, i també a l'aeroport, en Chandra, gerent de Plan Himalaya, també ens va obseqiar amb uns foulards i am part del seu cor. Moltes gràcies Chandra!

Moltes gràcies també a en Jordi! Tots cuatre persones de Plan Himalaya van fer el possible perque tinguesim el viatge somiat, el viatge de la nostra vida! Dur, molt dur, però això es una altre historia!

I com que l'avió no volaba a Katmandú, sino a Ramenchap, i d'allà en minibus de la companyia aeria a Kathmandú, en un trajecte de 140 km i 5 hores, vam tenir temps de fer una immersió en el Nepal més profund! però aqui acabo i us deixo les fotos per gaudir, espero que tant com Nepal i els Himalaies ens han fet gaudir a nosltres!

Finalment donar les gràcies a la Gema, com sempre per estar al meu costat i donar-me les seves meravelloses fotos, sempre molt millor encuadrades que les meves!