Com ja vaig anunciar he tingut que passar pel quiròfan, fet que m'obliga a guardar cert repòs i em dona bastant temps lliure. Així que he decidit ordenar totes les fotografies que tinc i aprofitar per introduir alguna entrada interessant en el bloc, encara que sigui d'un parell d'anys enrere.
Doncs amb aquesta petita introducció, després de remenar pel disc dur, he trobat l'excursió que vam fer a Gavarnia el setembre de 2016. Entre les sortides fetes hi ha la pujada als pics de Piméné.
Hi ha qui descriu els Piméné com un dels millors balcons de tot el Pirineu. De fet Georges Verón el qualifica com el millor balcó del massís calcari de Mont Perdut i Gavarnia. La visió des del cim i en 360º es absolutment supèrbia. La primera ascensió documentada atribueix el cim a Henry Reboul l'any 1877.
L'excursió s'inicia al poble de Gavarnia, en qualsevol dels seus emplaçaments per deixar els cotxes. S'agafa el camí del Circ i la Cascada i al costat del Pont de Brioule arrenca a mà esquerra el camí del Parc Nacional que en forta pujada porta cap el refugi d'Espuguettes. Durant tota la pujada veurem a la nostra dreta l'enorme dimensió de les parets dels Astazous amb el Couloir de Swan al bell mig.
Un cop passat el refugi, l'ascensió segueix el camí que porta cap a la Forca d'Alans, però al arribar als 2260 metres hi ha una bifurcació. A la dreta Alans, a l'esquerra Piménés.
Data: 16-9-2016
Punt de partida: Gavarnia.
Distancia total: 21 km.
Horari: 7:45.
Alçada màxima: 2801 mts.
Desnivell: 1425 mts.
Dificutat: cap, excepte el desvivell i el petit tram de cresta entre els dos cims.
Vista la nostra experiència, recomenaria iniciar la marxa ben aviat, doncs en silenci i de matinada podrem admirar millor l'arquitectura del circ.
Primers raigs de sol.
Els cims es van il·luminant.
En el camí cap a Espuguettes amb els Astazus al fons, a prop de la Cabanne de la Paille.
La Pailla i el couloir de Swan.
Arribant al refugi.
Deixem enrere el refugi i ja ens situem en la bifurcació. Hem d'anar cap a l'esquera. Casc, Bretxa, Tailhon i Gabietous.
Zoom cap a Vinhamala.
En el Coll de Piméne a 2522 mts.
La cresta, sense cap dificultat, que ens portarà del cim petit al gran.
Darrers metres al cim.
La Gema, en el cim, amb el Vinhamala al fons.
El cim, amb el Casc, la Bretxa, el Bazillac i el Tailhon al fons.
A l'esquerra de la cresta, la Val el Circ d'Estaubé amb la Bretxa de Tucarroya ben marcada. El Perdut al fons.
Zoom al Perdut.
Baixant una cabreta es va separar del ramat i només volia llepar la salada suor que amarava la nostra pell.
La tornada, en lloc de desfer el camí, la vam fer per una variant. Al arribar a la Pailla, es segueix a l'esquerra un camí pel bosc d'Arribama que voreja les Rochers Blancs, fins arribar al Circ.
S'afegeixen uns 5 km més però les vistes de la Cascada ho mereixen. I perque no, la birra a la terrassa de l'Hotellerie també s'ho val.
Molt bona aquesta, el Pimene és un cim precios, encara recordó quan el vaig pujar en travessa Pineta-Espuguettes, com vaig gaudir !!!.
ResponEliminaVinga, a veure si ens poses algun repor més !!!