Una entrada nova durant la meva baixa i recuperació. Recuperació física i també de fotografies, que em permet anar ampliant el bloc.
Durant les vacances de 2016, com sempre, en el mes de setembre, vam anar a Gavarnia, i com no pot ser d'altra manera, s'ha de pujar al Tailhon, com diuen els occitans, o Taillon com diuen en llengua franca o espanyola. Encara que des de 2017 el Gobiero de Aragón, ha tret una altre llista de denominacions, i segons diuen ca dir-li Punda Negra. Sembla que el Balaitous ara s'ha de dir Punda d'os Moros i així fins a 116 canvis de noms. Que els hi vagi bé, perque sempre seran el Tailhon-Taillon, Balaitous etc etc. Ja havia anat en dos anteriors ocassions, però mai amb la Gema; així que cap al cim que vam anar.
La primera ascensió li debem al capità cartrograf Vicente de Heredia l'any 1792.
El punt de partida, de la ruta més curta i ràpida, es sortir del Col de Tentes (2208 mts) i dirigir-nos cap el Port de Bujaruelo-Buxaro (2272). La ruta s'enfila tot reseguint el corriol que passa per sota de la imponent cara nord, salvant diferents graonades, fins arribar al Coll de Serradets (2587 mts). En cinc minuts s'arriba al refugi de Serradets, que en aquella epoca havia començat la seva reforma.
Ens enfilarem per la morrena de la minvada glacera, sempre amb la vista possada en la majestuosa Bretxa de Roland (2807 mts), flanquejada a l'esquerra per la Pointe Bazillac (2976 mts). Passarem al costat sud i anirem flanquejant fins arribar al Dit i la falsa bretxa. Ja només ens quedarà la llarga pujada final. La idea era anar també fins a Gabietous, però la boira els va engolir.
Data: 18-9-2016.
Punt de partida: Col de tentes (2208 mts).
Distància: 16 km.
Horari: 7:00 amb aturades.
Alçada màxima 3144 mts.
Desnivell: 936 mts.
Dificultat: cap. Amb boira o neu exremar precaucions.
Un cop iniciada la pujada anem guanyant alçada: al fons el Col de Tentes, el Pic de Tentes i més al fons el Vinhamala.
Un cop passat el Col de Serradets, rapidament s'ariba al refugi.
Restes de la minvada glacera del Tailhon.
La pujada fins a la Betxa es fa feixuga!
A mà esquerra la Pointe Bazillac i el que sembla va ser l'entrada d'una cova a mà dreta on diuen que també va estar instal·lat Henry Russell, a part de la que tenia al Vinhamala.
La inmensa Pointe Bazillac tapant el sol!
Un cop passats a la banda espanyola veiem el corriol que porta cap els Plans de Millaris, Descargador, Salarons....
Arribant al Dit i la falsa bretxa.
En el cim el Tailhon!
El canvi de colors, el Tailhon, grisenc, cap Gabietous, vermell. Cap allà hi voliem anar....!
Que contenta! Amb un altre 3000, arribant de nou al Dit!
De tornada a la Bretxa, on vam dinar!
Acabant la sortida amb la Vallée d'Espécières!
Punt de partida: Col de tentes (2208 mts).
Distància: 16 km.
Horari: 7:00 amb aturades.
Alçada màxima 3144 mts.
Desnivell: 936 mts.
Dificultat: cap. Amb boira o neu exremar precaucions.
Un cop iniciada la pujada anem guanyant alçada: al fons el Col de Tentes, el Pic de Tentes i més al fons el Vinhamala.
Restes de la minvada glacera del Tailhon.
La pujada fins a la Betxa es fa feixuga!
A mà esquerra la Pointe Bazillac i el que sembla va ser l'entrada d'una cova a mà dreta on diuen que també va estar instal·lat Henry Russell, a part de la que tenia al Vinhamala.
La inmensa Pointe Bazillac tapant el sol!
Un cop passats a la banda espanyola veiem el corriol que porta cap els Plans de Millaris, Descargador, Salarons....
Arribant al Dit i la falsa bretxa.
En el cim el Tailhon!
El canvi de colors, el Tailhon, grisenc, cap Gabietous, vermell. Cap allà hi voliem anar....!
Vam decidir girar cua!
De tornada a la Bretxa, on vam dinar!
Foto a la immensa cara nord del pic!
