El dia 2-9 teniem previst anar al Parc Nacional de Slovensky Raj, o paradis eslovac, lloc proper a Poprad, uns 40 km al sud-est dels Tatras. El parc va ser declarat com a tal l'any 1988. La fama del parc ve donada perque es la major concentració de canyons i barrancs calcaris del pais. El mes llarg es el de Velky Sòkol, però el més famós es el de Sucha Velà.
Curiosament si el més normal es baixar en rapel els canyons, per aquentes contrades, es pujent.
Vam matinar, i amb el nostre Clio, ens vam dirigir cap a Podlesok, lloc d'inici de la ruta, amb uns xiringuitos molt macos, botiguetes de records, i el parking, que com sempre a Eslovaquia, es de pagament.
Després de pagar el parquing i l'entrada al parc ens posem en marxa:
El cami comença de manera molt suau, introduin-te en el canyó, que poc a poc es va estretant.
Comencen els primers trams de pasareles i escales de fusta. Renoi quina feinada tenen per substituir-les. Perque per aqui, quan això estigui plé d'aigua......
No ens extranya gens que li diguin paradis eslovac. Hi ha una de les principals concentracions d'especies vegetals de tota Europa.
Arribem a la primera cascada.
Una mica més a prop per veure el nom
I una mica més a prop per veure la primera escala metàlica i la seva llargada. Haviem llegit que en dies punta de l'estiu es triga mitja hora d'espera, però nosaltres, sols. Bé amb molt pocs acompanyants.
Es van combinant les escales de fusta, les pasareles, les escales metàliques o aquestes plataformes, com les escales de les pistes d'esqui.
Segona cascada. Segona escala llarga.
A poc a poc, cada vegada hi ha més llum i el camí es va enxamplant.
Finalment sortim a una pista.
Seguint la pista en 50' mes o menys s'arriba alpl,à de Klastorisko, lloc idilic on trobem unes runes d'un antic convent-monestir del segle XIII, un refugi restaurant
I també un lloc per llogar bicicletes per tornar a Podlesok. Malgrat el sol, sonaven els trons, així que vam decidir fer una petita inversió i llogar dos autentics ferros que en poc menys de 45' ens van portar al punt de partida.
I per no perdre el costum, vam fer com els eslovacs i com quasi tots els que anem a la muntanya, quan hem acabat. Salut!
Preciosa excursión y bonitas fotos.
ResponEliminaQue be que us ho munteu! Vaja amb les escales! per ser un Parc Natural quanta ferralla...es veu tot molt humit i relliscós, per no patinat he he he.
ResponEliminaFantàstica excursió. Un país sorprenent que no m'ho esperava.
ResponEliminaBonica excursió, tot i que masses ferros pel meu gust, sembla un indret molt bonic però molt explotat turísticament. Bones vacances heu gaudit, una abraçada.
ResponElimina