Matinal a prop de casa: La Puda- Sant Salvador-Creu de Saba

Com que segurament en molt poc temps m'hauré d'operar del colze i estaré 1 mes aturat, volem aprofitar per fer sortides que mantinguin les cames i l'esperit fort.
Avui diumenge hem fet una sortida molt a prop de casa.
Cal anar per la carretera de Manresa fins a l'encreuament de l'antic balneari de la Puda, on hi ha un petit aparcament.

El camí pasa a tocar de les agulles de Petintó, ben fresat i tira amunt cap a l'esquerra on s'ajunten els torrents de l'Afrau i de Sant Salvador. El conjunt arquitectonic de Sant Salvador té l'origen en el castell que el comte Borell ven al seu fidel Guillem l'any 966.

Continuem cap a Plà del Fideuer, el Puig Cendrós i la creu de Saba, que va marcar la frontera entre els comtats catalans i a L'Andalus.

Data: 30-9-2018
Punt de partida: aparcament habilitat en la carretera de Manresa, antic balneari de la Puda.
Distancia: 11 km
Horari: 4:36 sense aturades.
Alçada màxima: 594 mts (Creu de SAba). El GPS marca 592.
Desnivell positius: 705 mts.
Dificultat: cap. Unicament portar aigua.

Un cop aparcat el cotxe rapidament arribem on s'inicia el camí de veritat. Cap a la dreta rètol!

Les agulles de Petintó marquen el camí de pujada

Mirada cap a baix!

Mirada cap a dalt. Sant Salvador ens espera.

En poc menys de 50' minuts arribem a la cova.

Montserrat sempre ben present en tota l'excursió!

A dalt de tot del conjunt de Sant Savador, la senyera!

Les roques de l'Afrau! Cap allà anirem.

Poc després arribem al coll de Sant Bernat de Menton, patró del muntanyencs! Un pensament i un record per tots els amics i amigues que com nosaltres trepitjen la muntanya!

Montserrat al fons i a mig plà Sant Salvador.

Arribats al Plà del Fideuer, ens enfilem en un tres i no res al Puig Cendrós, de 499 mts.

 

Tornem cap al Plà del Fideuer i en sentit contrari, ens dirigim tot flanquejant cap a la Creu de Saba!

La creu, abans de fusta i des dels anys 50 metalica per aguantar millor les inclemències del temps.

 

Avui vestida de groc! Groc de llibertat!

Petit oratori a la Verge de Montserrat, omnipresent en aquestes contrades!

Que contents!

Sant Pere Sacama! Un altre dia vindrem a visitar-te!

Vistes cap al Baix Llobregat! Olessa en primer terme!

Ja hem arribat al Coll d'Oriol o Coll del Mas de Puigventós!

El mas va ser habitat permanentment, i finalment abandonat, a la vora dels anys 50.

Un cop aribats de nou al Plà del Fideuer agafem el camí que en denscens continu pel torrent de l'Afrau, ens durà fins el cotxe.

El torrent de l'Afrau baixa a l'esquerra de l'espadat de Sant Salvador, fins que s'ajunten els dos torrents, l'Afrau i Sant Salvador!

Les agulles de Petintó, que ens donaven la benvinguda al mati ens despedeixen a la tarda!

Pic Slavkovsky, 5-9-2018

El dia 5-9-2018 era l'últim de la nostre estada en els Tatras. Haviem decidit fer una ascensió de comiat i el pic escollit era un de proper i emblemàtic. El Slavkovsky de 2452 mts. Només calia pujar de Nova Lesnà a Stary Smokovec i agafar novament el cremallera de Hreblienok.

Malgrat que es un pic proper i amb unes formes força arrodonides, es molt prominent, i està situat entre els dos pics més alts dels Tatras, el Gerlach i el Lomnicky.

Data: 5-9-2018

Punt de partida: estació superior del cemallera de Hreblirenok.

Distància total: 13 km.

Horari: 5:45'.

Alçada máxima: 2452 mts.

Desnivell: 1200 mts de pujada i 1500 mts de baixada ( ja que no vam fer servir el cremallera)

Dificultat: Unicament la fìsica i a l'hivern material especific.

El dia no va aparecer massa alentador. La boira baixa cubria tota la vall i anava calant la roba.

De tant en tant, però, el cel s'obria una. mica, i això ens feia animar-nos i seguir, malgrat la forta pujada.

Al sortir del bosc s'arriba a un mirador excelent de la vall de Vel'ká Studená, que haviem recorregut el primer dia. Es tracta de Slavkoská Vyhliadka, a 1530 mts.

Una nova aclarada del cel....però més amunt....

En aquest punt estem arribant a un collet amb una elevació, el pic Nos de 2273 mts i que vam coronar entre la boira, i on comença la cresta final que porta al pic. Es tracta de la cresta Strbavy.

Finalment es va tapar tot, i va ser el moment de pensar.....

La decisió, veient com estaba més amunt, i encara que la cresta no presentaba dificultats, però cada vegada estaba mes molla,  va estar clara! Ens tornem! Ens vam tenir que conformar amb  el pic Nos i pujar una mica més per la cresta però....

Al arribar a Stary Smokovek vam aprofitar per fer unes poques fotos de la zona, amb magnìfiques construccions tìpiques, encara que descuides del dia.

Tornada a la casa, dutxa una mica de lectura i a celebrar el comiat amb un gran sopar local. Per qui vulgui anar, Koliba Tatry, a la sortida de Nova Lesnà.

Popradske Plesó i bolets. 3-9-2018

Despres de 2 durs dies de sortides, voliem tenir un dia relaxat. Així que vam decidir anar a coneixer la zona de Popradské Plesó, amb el seu llac i l'alberg i visitar el Symbolicky Cintorin; monument honorífic a tots i totes que han caigut als Tatras, ja fossin partisans de la II Guerra Mundial, guies de muntanya,  alpinistes accidentats. Va ser habilitat a finals dels anys 40.

La ruta s'inicia en un revolt de la carretera que va de Satry Smokovec a Podbanske. Com sempre, parking de pagament. Una manera de crear ocupació i de mantenir els entors nets.

El primer que ens vam trobar va ser l'indicador de arbres que cauen, fruit encara de la devastació de l'huracà de 2004.

L'entorn es majestuós, doncs cal recordar que aquesta ruta es la que porta al Rysi, pic fronterer entre Eslovaquia i Polònia, i considerat sagrat pels polonesos (Joan Pau II va pujar unes quantes vegades en la seva joventut).

Al cap de 45' arribem al desviament que porta al Symbolicky Cintorin.

La zona està farcida de creus policromades, plaques, làpides i records, tot en plena harmonia amb la natura, amb una petita capella en un turonet.

Sortint del cami que recorre el "cementeri" s'arriba a un altre, que en poc mes de 5' et porta a veure el llac de Popradské amb el seu famós alberg.

Després de prendre alguna cosa vam desfer el cami de tornada, però les boscos eren tant atractius i atrayents, que fins i tot, a la vorera del cami ens oferien els seus fruits, i així com qui no vol la cosa.....i sobre tot per les ganes de la Gema, vam arreplegar rovellons per dos sopars!