Un passeig per Marrakeix

A la baixada del Toubkal vam tornar a Marrakeix. La idea que teniem i els billets de tornada ens ho deien , era passar la tarda del dilluns i tot el dimarts, vaguerejan per Marrakeix, ciutat que tots quatre ja coneixiem. Però, la ciutat vermella, posseeix tant d'encant.

Vam arribar amb el grand taxi a les 14:30 i ens vam dirigir al riad, on haviem estat l'anterior vegada. Una dutxa reparadora  i a dinar i passejar.

Va ser tota una experiència, donat que com ja havia comentat en l'anterior entrad,a era época de Ramadan. I la ciutat es transforma a mesura que pasen les hores. Les persones estan amb activitat de dia, cauen en un letarg a mida que avança la tarda i just quan crida el muetzí, el despertar es explosiu.

Un te reparador al arribar al riad per donar la benvinguda. Costum absolutament meravellosa en quasi tot el mon islamic, però especialment al Marroc.

Dinar en una terrassa amb vistes cap a Djema el Fnàa.  La famoa plaça marraqueixí, on es pot trobar des de tatuadores de henna, narradors de contes, fakirs amb serps, cantants gnaua, mil i una paradetes, restaurants ambulants al vespre i sempre, sempre milers de persones.

 Després de seguir passejant i fent unes poques compres, especies, regalets, sabó.... vam anar fent hora per sopar. es van muntar els restaurants ambulants i allà que vàrem anar. perque es impagable la gràcia que tenen per cridar l'atenció. Una gràcia que neix de la necessitat del treball diari. De la lluita per la supervivencia. Perque com deia, al Marroc es sobreviu. 

Però abans una paradeta al riad, deixar bosses, beire la,posta delsol des de la terrassa, sentint com els diferents muetzins trencaben el dejuni i començaba la festa abans d'anar a pregar.

L'endemà un bon esmorçar a la terrassa del riad, commençant per les olives, costumes magrebina, vous, différents panels, mermeladas, torrades etc etc. Suficiente per passât tot el matí pers différents socs i bazars.

I així vam anar passant les hores, fins tenir que tornar al riad a buscar les motxilles i el petate, agafar el taxi i anar a l'aeroport perque la nostra petita i húmil expedició tocaba al seu fi.

Amb aquesta posta de sol arribavem a l'aeroport Menara.

I aquí vam viure la carrera manifestació de la vida en Ramadan. La policia de l'aeroport a 19:45 exactament van tancar les portes, no sense demanar perdó, perque havien de trencar el dejuni. Una safata de sardines, aigua, taronjada i dolços van ser engolits en 10' d'absoluta satisfacció. Un cop van obrir les portes el somriure dibuixat en llavis i mirades ho deia tot.

Adeu Marroc i fins la propera.