Un passeig per Marrakeix

A la baixada del Toubkal vam tornar a Marrakeix. La idea que teniem i els billets de tornada ens ho deien , era passar la tarda del dilluns i tot el dimarts, vaguerejan per Marrakeix, ciutat que tots quatre ja coneixiem. Però, la ciutat vermella, posseeix tant d'encant.

Vam arribar amb el grand taxi a les 14:30 i ens vam dirigir al riad, on haviem estat l'anterior vegada. Una dutxa reparadora  i a dinar i passejar.

Va ser tota una experiència, donat que com ja havia comentat en l'anterior entrad,a era época de Ramadan. I la ciutat es transforma a mesura que pasen les hores. Les persones estan amb activitat de dia, cauen en un letarg a mida que avança la tarda i just quan crida el muetzí, el despertar es explosiu.

Un te reparador al arribar al riad per donar la benvinguda. Costum absolutament meravellosa en quasi tot el mon islamic, però especialment al Marroc.

Dinar en una terrassa amb vistes cap a Djema el Fnàa.  La famoa plaça marraqueixí, on es pot trobar des de tatuadores de henna, narradors de contes, fakirs amb serps, cantants gnaua, mil i una paradetes, restaurants ambulants al vespre i sempre, sempre milers de persones.

 Després de seguir passejant i fent unes poques compres, especies, regalets, sabó.... vam anar fent hora per sopar. es van muntar els restaurants ambulants i allà que vàrem anar. perque es impagable la gràcia que tenen per cridar l'atenció. Una gràcia que neix de la necessitat del treball diari. De la lluita per la supervivencia. Perque com deia, al Marroc es sobreviu. 

Però abans una paradeta al riad, deixar bosses, beire la,posta delsol des de la terrassa, sentint com els diferents muetzins trencaben el dejuni i començaba la festa abans d'anar a pregar.

L'endemà un bon esmorçar a la terrassa del riad, commençant per les olives, costumes magrebina, vous, différents panels, mermeladas, torrades etc etc. Suficiente per passât tot el matí pers différents socs i bazars.

I així vam anar passant les hores, fins tenir que tornar al riad a buscar les motxilles i el petate, agafar el taxi i anar a l'aeroport perque la nostra petita i húmil expedició tocaba al seu fi.

Amb aquesta posta de sol arribavem a l'aeroport Menara.

I aquí vam viure la carrera manifestació de la vida en Ramadan. La policia de l'aeroport a 19:45 exactament van tancar les portes, no sense demanar perdó, perque havien de trencar el dejuni. Una safata de sardines, aigua, taronjada i dolços van ser engolits en 10' d'absoluta satisfacció. Un cop van obrir les portes el somriure dibuixat en llavis i mirades ho deia tot.

Adeu Marroc i fins la propera.

Djbel Toubkal

UNA EXPEDICIÓ A DOS HORES DE CASA!

Aquest es el petit relat de la pujada al Djbel Toubkal de 4167 metres al massis del Gran Atlas que vàrem fer el 9 i el 10 de juny de 2018.  I quan parlem d'expedició, es amb motiu. L'exotisme del terreny, l'ambient a Imlil, les mules per carregar petates, les paradetes per fer un suc de taronja, confereixen una situació com si estiguessis a unes montanyes molt més llunyanes. Però unicament a dos hores de casa.

La ruta s'inicia a l'aeroport Menara de Marrakech on ens esperaba una furgo del refugi que no vam trobar. Després d'esperar un temps prudencial, vam agafar un grand taxi pels 4 i vam sortir a Imlil. Si fa uns anys els preus es podien negociar, ara les tarifes de transport estan molt tancades. Per fer els 67 kilometres de distancia ens costarà aproximadament 600 dirhams, que al canvi son 50 euros.

La ruta pasa per Tahanaout, Asni i arriba a Imlil situat a 1720 metres. Imlil el lloc blanc, poblat per berebers o amazighs, en una vall plena de pomers, noguers i cirerers, però on la diferencia social respecte a les poblacions arabs es plenament evident.

Imlil podría definir-se des del punt de vista muntanyenc com el Chamonix de l'Atlas. Botiguetes, bars, i alguna casa de venda i lloguer de material de muntanya. Hotelets, riads. La casa de guies i les mules que pujaran els petates o les motxilles. Nosaltres vam llogar una mula on carregar la motxilla grossa. Ibrahim es deia el muler i Attia la mula. I aqui els preus també estan bastant tancats. Actualment per anar i tornar de Imlil al refu son 400 dirhams, 36 euros. I així ens posem en marxa.

Distancies: Imlil - refugi: 11 km. Refugi - cim Toubkal: 5,5 km.
Desnivells: Imlil - refugi: 1480 mts. Refugi- cim Toubkal: 967 mts.
Altura máxima: Toubkal, 4167 mts.
Temps: Imlil - refugi: aproximadament 5 hores. refugi - cim: 3-4 hores.
Dificultat tècnca: cap. Amb neu fortes pendents que requereixen us de piolets i grampons.
Dificultat fisica: el fort desnivell i l'alçada. A la farmaciola bàsica caldria afegir algun farmac anti-MAM (Edemox).

1er dia: a les 3:00 sortim de casa. A les 6:05, despega l'avió. Amb la diferencia horaria i un petit enderreriment en aterrar, a les 6:55 estem a Marrakech, aeroport de Menara, tot nou respecte al que vam coneixer l'any 2013. I a les 10:30 amb la mula carregada vam iniciar la marxa.

Anem pujant pels petits carrers del poble, fins que arribem a una pista força ample en la part superior del poble, que porta a una altre població, a l'altre costat del riu Assif-N-Ait-Mizanne. El poble en questió es Aremdt, lloc on pasen la primera nit moltes persones.

Unes persones, els mulers, que pugen i baixen cada dia de Imlil al refugi i tornem-hi, i que malgrat les dificultats idiomàtiques, es fan apreciar, pel seu rigor i tarannà. I amics, ara estàvem a Ramadà. Ni una gota d'aigua mullaven els seus llavis. Moltes gràcies Ibrahim.

El cami  travessa com deia, camps de conreu, humils, com no pot ser d'altre manera en aquestes contrades. Camps per sobreviure, amb pomes, cireres i nous, alguns enciams, mongetes..., fins que al cap d'una estona trobem el cartell anunciador d'entrada al parc nacional, on ens fem la foto de rigor, un servidor i l'Octavi.

I vinga cap amunt. 

A 2300 mts d'alçada i en un revolt del camí apareix la Roca Blanca, l'oratori i llogaret de Sidi Chamharouch, lloc sagrat en el mon islamic. En aquest lloc tenen 3-4 terrassetes on poder fer un mos o refrescar-te amb un suc de taronja recent espremut.

Els sistemes per refrescar les begudes.....d'allò mes imaginatiu

Un cop refrescats i descansats, seguim cap a munt. Ens anem creuan amb gent que ja baixa o amb mules que han portat abans mercaderies o grups. El camí segueix pujant, sense massa esforç, però si que ja notant l'alçada. Finalment s'obra en una graonada i apareixen al fons els dos refugis. El més antic o refugi Louis Neltner amb la seva ampliació actual i el nou refugi Les Mouflons. El primer pertany al Club Alpí Francés de Casablanca i el segon es particular i disposa d'una petita zona d'acampada. Nosaltres vàrem anara al refugi del CAF, una mica més antic, però amb molt més ambient, donat que tots els guies locals es el que fan servir. No trobes a faltar res que no hi hagi en un refugi de Pirineus o Alps. La recepció la fa Hamid, sempre disposat a donar un cop e mà, igual que els seus ajudants en manteniment i cuines. Disposa de 60 places, menjador i una sala de sofas per descansar que ja voldria jo en altres llocs.

Els refugis tenen a la dreta les parets del Afellah, 4043 metres, l'aresta des Clochetons i directament cauen les parets del Binigoussenne de 4002 metres. Un cop arribats i instal·lats descansem a al terrasa del refugi fins l'hora del sopar, mentre repasem les vivències del dia i la ruta de pujada.

El sopar, excelent per altre part, es servit a les 18:00. 3 plats i postre acompanyat de té. Una mica de digestió i al llit aviat que el dia ha estat llarg i el següent també ho serà.

2º dia: el despertador sona a les 6:00. Com ja haviem deixat preparades les motxilles, una mica de toilette i baixem a esmorçar. Pà, mantega, melmelades, café amb llet, té, xocolata. Tot el necessari.

A les 7:00 iniciem la pujada. Aquesta s'inicia pel darrera del refugi tot tocant el torrent de Assif-N-Issougouanne, al costat d'una cascadeta. 

Un cop passada aquesta, el camí inicia una forta pujada esquitxada aquí i allà per petites taques de neu, fins que s'arriba a un replà on es suavitza i es pot fer un petit descans, cosa que fem.

A partir d'aquest punt el camí més tranquil es dirigeix sense descans al coll del Toubkal o Tizi-N-Toubkal a 3971 metres. A la dreta del coll surt el cami que en 20-30 minuts porta al Toubkal Oest de 4030. I pel darrera surten altres gegants de la zona, el Ras i el Timesguida, de 4083 i 4089 respectivament.

Nosaltres después d'un petit descans al coll per hidratar-nos i fer unes fotos seguim cap a l'esquerra molt a prop de l'aresta pujant sense descans el darrer tram fins al cim del Toubkal, un ampli cim coronat per un vertex metal·lic. L'Octavi i un servidor que anem bastant forts 

deseguida ens hem destacat però preferim esperar a l'avantcim i coronar tots quatre, que per axò hem vingut plegats.

Si tots ens  sentim emocionats, l'Octavi estaba supercontent. El ser primer 4000. Les vistes son impresionants. El Toubkal Oest, el Ras, el Timesguida, al fons de tot cap a sud intuint la presencia del desert.

I si arriba a ser pel Manel....encara estariem al cim:

Però les coses bones acaben i calia tornar cap el refugi. Tenint en compte el terreny descompost, les tres hores de baixada no ens les treia ningú. Però no teniem pressa. El refugi ens esperaba i al final una dutxa i un gran sopar.

3º dia: sense massa presa, a les 7:00 ens vam aixecar, una mica de toilette i esmorçar. Dolç com la mirada dels nens a qualsevol llogaret del Marroc. Amb calma vam preparar les motxilles i a les 8:30 en punt carregàvem a la bonica Attia. I xino xano cap a Imlil. Vam adelantar a tots els grups que havien sortit abans que nosaltres, i al arribar a Sidi Chamharouch va tocar suc.

Un darrer esforç de baixada de seguida va deixar-nos en una terrassa d'Imlil on vam esperar que el taxi de tornada ens  portés feliços i contents per l'exit cap a Marrakech, on pensàvem passar les prosperes 36 horas. Però això serà per a una altre entrada al bloc.