dimecres, 18 d’abril del 2018

Afegint entrades: El Montsent de Pallars a la tardor

Sortida durant la tardor al Montsent de Pallars.

Ruta circular: si.
Distancia: 12,3 km.
Alçada mínima: 1702 mts.
Alçada máxima: 2878 mts (Montorroio: 2861 mts)
Desnivell: 1176 mts.
Dificultat técnica: cap amb bon temps i sense neu.

La ruta s'inicia a la presa de l'embassement de Sallente, on al final de tot hi ha una petita zona d'aparcament.
Comencem a pujar unes llaçades que en forta pujada recorren tota la canal del Pigolo, atravesant les vies del tren en diferents ocasions, per arribar a la Font de la Coma de l'Espos, per endinsar-nos a la fondalada de les Passades del Montsent. Dirigint-nos en forta pujada cap a sud-est, tot suant l'esmorçar arribem a la cima del Montsent.


Les vistes en tots els sentits son impressionants. Cap a la Vall d'Assua amb la vista cap a la Vall d'Assua i Llessiu, la Vall Fosca, podent albirar una gran part d'Aiguestortes.




Después d'admirar les vistes, baixem cap a nordeste perdent aliada tot seguint la carena fins a la collada d'Entremonts i travessant els Crestells de Montorroio, amb trams d'una bellesa impressionant.


Vista cap al darrera. Adeu Montsent.


Anem combinant trams careners amb zones menys exposades tot evitant les zones més complicades, que en cap cas son perilloses. El darrer tram es forçacosterut i finalment arribem al cim que presenta unes grans vistes sobre la Pala Pedregosa i el Mainera.





A partir del cim desfem el camí per atravesar novament els crestells de Montorroio i en continua baixada arribar a l'estany Gento. 

Des de l'estany Gento unicament ens queda seguir les veis del tren i amar pasan pels tunels, fins arribar altera cop a la font i baixar de nou per la canal del Pigolo fins al cotxe a Sallente.
I mentre anime baixant vaig pensant en les 4000 persones que al llarg dels anys 20 del pasat segle, es van deixar la pell i molts la vida en les obres hidràuliques de la Vall Fosca, que encara avui dia generen més del 20% de l'energia elèctrica de Catalunya. 


dilluns, 9 d’abril del 2018

Avui, un llibre

Va caure a les meves mans un llibre molt actual, publicat per Desvivel i Patagonia.
"Entrenamiento para el nuevo alpinismo. Manual para el alpinista como deportista".
El seus autores Steve House i Scott Johnston. 430 pàgines d'alta qualitat.

S'inicia el text amb un capìtol dedicat a una introducció i ja entrats en matèria es desenvolupen temes com l'entrenament de la resistència i la força; fisiologia de l'entrenament, nutrició, plans personalitzats en funció de l'objectiu, entrenament de la ment.....

El text s'acompanya d'escrits de grans alpinistes i escaladors, com el desaparegut Ueli Steck, Mark Twight, Marko Prezelj, Toni Yaniro, Peter Habeler o Ines Papert.

La conclusió es que l'alpinismo i/o l'escalada i l'escalada alpina a gran alçada milloren si millorem el nostre entrenament, especific, per cada una de les disciplines. No es el mateix, pels autors, pujar 4000's a Colorado o Alps, on es requerirà més resistencia i força de cames, que anar a fer una escalada alpina a 7500 mts, o un big wall.

Per acabar apuesta modesta resella, una frase escoliad en el llibre i atribuida a Bruce Lee: "no em fa por qui entrena 10000 patades, sino aquell que entre 10000 vegades una patada"

dijous, 5 d’abril del 2018

BTT Montes de Belchite: La Salada de Mediana

Sortida dissabte de Setmana Santa.  Malgrat el ventet que anaba bufant vam decidir fer una sortideta, que ja es una clàssica entre les nostres pedalades. Es tracta d'una ruta que arriba a una llacuna salada situada en els turons del camop de Belchite en el terme municipal de Mediana de Ebro. Hi ha una antiga construcció de la fàbrica de sal mig derruida i tot el paisatge té un encant molt especial.
La tornada es va fer molt dura donat el vent que va bufar. Fins que no vam agafar les rampes de baixada, va ser tot un suplici.  Malgrat tot, una sortida que sempre repetim.
fins a la propera vegada, Salada.

KM: 31
Ciclable: 100%
Desnivell: 225 mts.
Temporada: qualsevol mentre s'eviti la calorada de l'estiu.

Malgrat les pluges, camps resecs









dimecres, 4 d’abril del 2018

Una de pelis

Fa poc hem vist una peli. El seu títol "Bajo la piel de lobo" d'en Samu Fuentes. Un peli que ens explica la vida d'en Martinon, caçador a la muntanya. Com a fons les estacions de l'any que transcorren com en un timelapse, amb bellisimes imatges de la Penya Montanyesa i del Pirineu, encara que també hi han escenes filmades a Picus. La relació d'en Martinon amb la societat, amb la natura, amb les dones en particular. La brutalitat, la solitud, les pasions....

Minim guió, encara que sobrin les paraules davant la bellesa de la fotografia. No cal més per mostrar-se com una petita joia.

Mario Casas dificil de reconeixer, molt millar quan s'expressa emb grunys, quasi animals, que amb les poques paraules que surten de la seva boca.

Si encara està en cartell, aprofiteu per anar a veure-la!

Estrena

Fa molt de temps que vaig a la muntanya. En parella, en grup, abans amb la protagonista de la capçalera, i fa temps que em deia perque no plasmar-ho en un blog. I ara, mireu per on , ja estic en matèria. No pretenc fer un recull de les sortides que anem fent., que també. Vull recollir tot el que m'agrada i que tingui relació amb la muntanya. Llibres, pelis, música. Tot allò que em digui quelcom. Espero que algú s'ho miri, ni que siguin els amics, i si no es així, doncs el petit forat per la vanitat ja l'hauré tapat.