Amb les botes als peus: Ibón de Estanés

22-9-2015

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Aquesta segona sortida de muntanya en la Vallée d'Aspe, la dediquem a pujar a l'ibón d'Estanés, o com dirien els amics francesos le lac d'Estaëns. Aquesta ruta es desenvolupa dintre dels limits del Parc National des Pyrénées i es tota dintre de l'estat veï, excepte quan s'arriba al llac. Tot l'itineari travesa paisatges habitats durant l'estiu per una vida pastoral molt activa a la vall, com així ho demostra les feines a la cabana d'Escourets. Us animeu a coneixer la zona i un dels llacs més macos del Pirineu?.

El punt d'inici es la zona d'aparcament de Sansanet. Nosaltres que tenim l'allotjament a Bedous, prenem la national 134 camí del col del Somport i 2 quilometres amunt de Les Forges d'Abel trobem Sansanet. Si arribessim des d'Espanya, passat el col trobariem Sansanet 4-5 quilometres després d'entrar a França.

Deixem el cotxe, agafem les motxilles i decidim fer la rura circular. Primer pujar entre boscos per Espélunguère i el Pas de l'Echelle i baixar per la ruta normal. La idea inicial, si el temps ens acompanyaba era pujar fins al Valle de los Sarrios, però aquesta possibilitat, la teniem en condicional. El camí comença entre boscos, tancants, atapaits, de faig i avet. Primer es passa un pontet i tot seguit, un segon. El corriol va pujant entre la fageda, mitjançant llaçades i trobant cartells en les bifurcacions. La carteleria dins el parc es discreta i sempre en llocs estrategics com creuaments. Arribem a un plateau, on trobem la cabana d'Escourets. En aquest punt ens desviem cap a Espélunguère. Anem guanyant alçada, per arribar a un altre plateau, conegut amb el nom de Clar de Maspètres, envoltat a l'esquerra de parets de roca. Seguim el corriol, per fer una llarga remuntada fins arribar a la cabana de EDF, la comanyia elèctrica francesa. Seguim el camí, fent una altre diagonal i en poca estona trobem l'escala metal·lica que dona nom al pas. L'Echelle, seguit d'unes passeres també de ferro. En cap cas perilloses, però si que cal tenir cura, per evitar relliscades. Abans de l'escala trobem la senyal de la frontera. La muga, 281. I amb tot això treiem el cap pel Port de Bernera, a 1774 metres i arribem al llac, just quan el dia comença a enfosquir-se. Recordant una llegenda de la contrada, que explica que el llac no existia i que va ser crear per Sant Jaume, tot veient el tracta que els pastors de la zona van tenir amb un pelegrí i els va ofegar en el llac, apretem el pas. Fem fotos de rigor, envoltem el llac i arribem al Port d'Estanés. En aquest punt, decidim que el Valle de los Sarrios quedarà per un altre dia. Mengem unes galetes i fent una darrera mirada al llac i a la Mujer Muerta, prenem el camí de tornada, com he dit abans, per la ruta normal. Aquesta es molt més despejada. Permet vistes supèrbes envers les muntanyes espanyoles d'Aisa, Candanchu i Canfranc, com ara el Aspe, la Zapatilla, Lecherines etc etc. Anem baixant i ja molts metres per sota entrem al bosc i sortim a tocar de la cabana d'Escourets i tornem al cotxe en breu temps.

En definitiva una magnifica excursió, truncada per la inseguretat del temps que ens ha dut a coneixer l'ibón d'Estanés, però que ens obligarà a tornar per visitar el valle de los Sarrios.

DADES TÉCNIQUES