dilluns, 30 de juny del 2025

Pic de Campirme!

 


28-6-2025

                                                        DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Quan vam decidir anar el cap de setmana del 27 al 29 de juny cap el Pallars Sobirà, per pujar el Campirme, encara no havía arribat la onada de calor que estem patint. Com que teniem la reserva feta, vam tirar amunt, malgrat la calor, de la que tampoc es salvaba el Pirineu. Així que, juntament amb el Sergi, la Karla i l'Aitana, tirem amunt per pujar dissabte 28 el Campirme, un emblemàtic cim de la zona, que correspon al grup Campirme, Tres Estanys, Forn i Unarre, i qué a més a més, es un 100 Cims de la FEEC, de caracter essencial!. Voleu acompanyar-nos a pujar aquest cim? Doncs vinga!

La serra de Campirme, separa la vall d'Estaon a l'E, de la vall d'Unarre, a l'W, des del Montcaubo fins al Coma del Forn, passant pel Campirme i conformant una dentada serra de Mascalida.
Per conquerir el cim, podeu fer-ho per diferents vies. Nosaltres vam escollir la clàssica ascensió des del refugi de La Pleta del Prat, al peu de l'ara tancada, i sembla que per sempre, estació d'esquí de Tavascan. es a dir Vall de Cardós amunt, fins arribar al poblet de Tavascan i carretera a l'estació amunt, tot passant per les Bordes de Graus i les Bordes de Quanca.

El refugi, punt de partida, està a 1720 mts. Deixem el cotxe a l'inici del solitari apartament, passem per la porta del refugi i tirem amunt deixant el torrent de Mascalida a la nostre esquerra, juntament amb el de Gavàs, per on puja el telecafdira de l'estació. Al cap d'una hora,  més o menys, aribem a un pal indicador, conegut com el Plà de Meli a 2041 mts. Seguim el nostre camí, sempre per un fressat camí amb grades de més o menys alçada, sempre sense dificultats tècniques remarcables, fins arribar a una extensa plena, coneguda com a Pleta de Gavàs, a 2140 mts, on hi ha restes de les cabanes de pedra, una d'elles encara en bon estat, fetes servir pels membres del Batalló Pallars, durant la batalla del Pallars l'any 1938 durant la guerra civil espanyola. Seguim la pujada fins arribar a la conca on es troba l'estany de Mascalida, a 2319 mts,  i un xic més amunt el del Diable, on diu la llegenda que el dimoni es va empassar un ramat d'ovelles, dins la seva fondaria de 12 mts. A partir d'aqui, ens queda un bon tirapits. Cal pujar fins el coll per una canal ben tiesa, que es salva a base de zigzag. Arribem al Coll de Mascalida o també de Finestres. Aqui dalt trobem una planuria gran i amplia, que cal travessar, sense marcat camí, amb tendencia a l'esquerra, per veure en l'horitzó la silueta del vertex geodèsic que corona el pic. 

Un cop en el cim la vista es inmensa en totes les direccións. Aneto i Maladetas, Certascan, Sotllo, el grup de la Pica d'Estats, Montroig, Saloria....Cap el vessant oest del pic encara es veu la linia de pedres de la trinxera militar. L'exponent més septentrional del Front del Pallars, que va viure les seves batalles més importants en la zona d'Isona, Conca Dellà i La Pobla de Segur! Fem un petit mos, les fotos de rigor i emprenem el camí de descens, no sense protegir-nos la pell de l'inclement sol que cau. El camí, ara te poc secret, tirar per sobre de les nostres passes, sense dilació. unicament alguna aturada per tal de hidratar-nos.  Finalment arribem de nou al punt d'inici on té lloc la veritable hidratació i posteriorment un bany reparador a la piscina del camping del Cardós!


                                                       DADES TÈCNIQUES

Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10

Punt de sortida:  Refugi de la Pleta del Prat, estació d'esquí de Tavascan.
Temps: 3:55 hores;  4:55  amb  aturades 
Distància: 9,75 km
Alçada màxima: 2633  mts.
Desnivell positiu: 915 metres.
Pics  pujats: Campirme, 2633 mts.
Epoca: pic de tres estacions. L'hivern, material de progressió imprescindible, raquetes, esquí, piolets i 
grampons.



Planol de la ruta!



3D!



Com arribar al punt d'inici!



Dificultat escala MIDE



Dificultat segons l'escala SENDIF



Punt d'inici en el refugi!



Torrent de Gavàs!



Ara pujant entre matolls pel torrent de Mascalida!



Anem pujant, pel tram més costerut del torrent, amb les pilones del telecadira enfront de nosaltres!



Colitxos (Silene vulgaris)



Neret (Rhododendrum ferruginosum)



Poste indicador en el Plà de Meli!



Ascendint!



Arribem a la Pleta de Gavàs, on trobem aquest pal medidor de neu, que ja coneixiem d'altres vegades fent esqui de travessa!



Seguim per la pleta!



Fins arribar a les cabanes derruides.Antigues cabanes de pastor, que van tenir un lloc important en el front del Pallars durant la guerra civil l'any 1938!





Altres habitants de la pleta!




Mirada al darrera, amb el Certascan en el centre de la imatge!



Arribem a l'estany de Mascalida!



Força poblat de granota pirinenca!




des d'amunt es poden veure els dos estanys!



La Gema arribant al coll!



El més gran de la contrada, el Ventolau!



Des del cim, amb el Certascan fins el Montroig!



Foto de grup al cim amb les MAladetas i l'Aneto de teló de fons!



la Vall d'Estaon amb els  3 estanys de Soliguera! 



Aqui es pot apreciar els restes de la trinxera que ocupaba el cim!



Hora d'identificar cims amb el Peakfinder! Vista cap a el grup de Certascan!



Una visió molt ample!



Zoom enfocant a l'Aneto!



Els cims més propers al Campirme!



Des de la Pica fins al Saloria a l'Alt Urgell!



Pics andorrans!



Iniciem el camí de descens, trepitjant sobre les nostres petjades!



BAixem entre nerf per la Pala de Montareny!



Mirant com baixem!



Tota la Pala de Montareny en perspectiva!



I per acomiadar-nos una imatge de la granota vermella dels Pirineus!


Donat que la baixada era pel mateix camí del Torrent, no vull cansar-vos! Punt i final!










dilluns, 23 de juny del 2025

Tossal Llisol!

 


22-6-2025

                                                              DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Moltes ganes de sortir a la muntanya! Però moltes! Però la calor d'aquests dies ens feia dublar! Serà bona idea? A més a més cap al migdia s'anunciaven tempestes...Però les ganes d'en Sergi, i les meves han estat més fortes que les reticencies inicials de la Gema. es per això que busquem una sortida amb unes certes condicions. Relativament a prop de casa, no massa llarga, no massa desnivell, que hagues ombra. Busquem i busquem i per fi la trobem! El Tossal Llisol en els cingles de Vallcebre. I es un 100 cims! Vols venir a coneixer aquesta contrada. Acompanyans!

Per arribar, cal agafar l'eix del llobregat, passar Berga i seguir direcció nord, fins el rencall cap a Saldes, abans d'arribar a Guardiola. es a dir com si anessim al Pedraforca, però uns kilometres abans, desviar-nos per una carretera a Vallcebre que ens deixarà en el oble en 3 km.

La ruta comença en la mateixa plaça del poble a tocar de La Rectoría i la seva torre. Puja pel carrer asfaltat uns 200 mts fins que trenca, ja fora asfalt, a l'esquerra en direcció a Santa Magdalena. El camí, força fresat i senyalitzat com a PR-C 128, va guanyant alçada molt suaument per dins del bosc, cosa que fa que la calor sigui molt soportable. Així, xino xano arribem a la Creu de Culell. Anem seguint el camí fins arribar, ara sí, a Santa Magdalena, coneguda també com a Santa Magdalena del Boixader, a 1296 mts i construida al segle XVII. Seguim per dintre del bosc, cada cop més clar, i arribem a dalt de la cinglera o Cingles de Vallcebre, solcat per diferents graus que permeten el pas. El primer que trobem es el Grau de la Mola.  Anem seguint tota la carena del cingle i trobem el segon grau. Grau del Sastre. Tercer, La Canaleta.  Quart, Els Boits, on hi ha una inscripción d'una antiga llegenda. La llegenda d'en Galzeran, on sembla que els homes de Vallcebre, van matar a un veï que volia apropiar-se de tot el poble. Es costum deixar una pedra en la gran fita que hi ha.. Seguim ara ben tocats per la soleia, però amb un ventet que la feia suportable, i amb la crema de sol....fins arribar al darrer grau o de Les Granotes, on es troba la Titola del Cingle, ja veureu perqué del nom, i el desviament que agafem fins al cim, seguint el PR-C128.1. A partir d'aqui, es guanyen els darrers metres fins al cim, coronat per una bandera i una taula d'orientació, i amb unes vistes de 360º, que ens permeten veure la enormitat del Pedraforca, a tocar, els cims del Cadí, més lluny Puigllançada i Puigmal i tota la vall del Llobregat amb un primer plà de La Baells, lena a vessar!. des del mateix cim, després de les fotos de rigor, seguim el PR, en direcció a l'ermita de Sant Ramón, i la seva ombra fem un mos. Anem seguint el camí, tot passant per uns immensos i preciosos cassalots, fins arribar al torrent del Purgatori, que passem pel pont romànic  de Cal Xalet, del segle XII. Un darrer impuns en la pujadeta ens deixa en el punt d'inici de la sortida! Que concluem a l'ombra d'un parasol en la terrassa de  La Rectoria amb una bona i merescuda cervessa!

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ermita-de-santa-magdalena-tossal-llisol-i-ermita-de-sant-ramon-des-de-vallcebre-219144665


                                                         DADES TÈCNIQUES

Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10

Punt de sortida:  Plaça de Vallcebre
Temps: 3 hores amb  aturades 
Distància: 10,42 km
Alçada màxima: 1326  mts.
Desnivell positiu: 400 metres.
Pics  pujats: Tossal Llisol, 1326 mts.
Epoca: tot l'any, evitant els punts del dia més calorosos de l'estiu.


Planol de la ruta!



Plànol en 3 D!



Com arribar al punt de sortida!



Dificultat!



Punt d'inici! La ruta està perrfectament senyalitzada!



Torrent del Purgatori!



Purgatori 2!



Font dels Belians!



Creu de Culell! Nus de camins!



Seguim en direccio a Santa Magdalena!



En l'horitzó, però molt properes les agulles del Camí de l'Artic!



El camí sempre força trepitjat!



Només calia seguir les semyals blanques i grogues del PR-C 128!



Protegint-se de la calor!



Arribem a Santa Magdalena!



Encara amb el pesebre muntat!



Seguim el camí cap la cinglera!



A bail de la cinglera, els camps de Figols!



La Baells al fons!



Arribem al Grau de la Canaleta!



La Gema mirant l'amuntegament de pedres de la llegenda del Galzeran! L'home que es volia apropiar de tot Vallcebre i.....




Compreneu ara el nom? us presento a La Titola del Cingle!



El nostre objectiu principal!



El senyor Pedraforca!



Camí del cim!



Panoràmica des del cim!



Foto de cim!



Iniciem el camí de baixada des del cim en direcció Sant Ramón!



Darrera queda el cim!



Ens refugiem una mica de la calor a l'ombra d el'ermita de Sant Ramon!



Continuem la baixada cap a Vallcebre!



Cireres de muntanya! Petites però com de gustoses!



Ja veiem el pont de Cal Xalet!







Que salva de nou el torrent del Purgatori!



Amb les capricioses formes que al larg del temps a conformat l'aigua!


I des d'aquest punt, 5 minuts i la cervessa!

Perdò em descuidava!

Rosa silvestre (rosae Canina)



Gratabous (Centaurea escabiosa)