19-10-2015
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Arriba un nou cap de setmana i preparem una nova sortida a la muntanya. Amb un temps anunciat no massa segur, busquem una sortida que no ens obligui a conduir molts kilometres, per si l'oratge es decideix a fer-nos la guitza. Remenant entre sortides pendents, escollim la pujada al Castell de Milany, a cavall entre Osona i el Ripollés. I tenint en consideració que forma part del llistat dels 100 Cims de la FEEC com a essencial. Li proposem al Sergi, company de fatigues i el diumenge 19, a les 7:30, ens possem en marxa. Apa som-hi a coneixer-ho.
Nosaltres escollim una ruta des del sud. Per arribar-hi ens dirigim cap a Manresa i després Eix transversal direcció Torelló, Sant Quirze de Besora, Santa Maria i arribar al Coll der Barretó. També es pot accedir des de Vidrà o bé des de Vallfogona del Ripollés. Està enclavat en la subcomarca del Bisaura. L'origen del nom Bisaura vé del basc, ja que diferents pobladors bascos s'istalaren. Bisaura significa "Bassa-Uri A", que vol dir ciutat del bosc, degut al gran territori forstal que té aquesta comarca natural.
Un cop passem Santa Maria de Besora i abans d'arribar a Vidrà, prenem una pista, inicialment cimentada , i despres de terra, transitable per tot tipus de vehicles, que en poc menys de 5 km ens deixa al Coll de Barretó, que avui es mostra com una contrada inhóspita per la boira que l'envolta. Carreguem les motxilles i seguim les indicacions. Pista amunt fins arribar al següent coll, conegut com Coll del Forn. Aqui ens dirigim per un corriol a la dreta, fins a sortir a una pista, avui tapissada per una immensa estora de fulles de faig, guanyant alçada lentament, fins a tocar de la Font de Crosta. En aquesta zona, les plujes, la humitat permanent de la fageda i el transit de motocicletes i 4x4, fan que el fang sigui el gran protagonista i vagi frenant el nostre bon ritme de pujada. En poc temps arribem al tram final que puja al turó del castell, tram equipat amb unes grapes per tal de facilitar l'accés. Amb cura de no relliscar i fent us de les grapes esmentades, arribem dalt del turó, on fem una passejada per les runes del castell. Termenat al Puig, forà part del comtat d'Osona des del 918. Posteriorment adscrit al de Besalú i finalment a la Casa de Barcelona. Sembla que pels efectes de terratremols ocorreguts al segle XV va quedar força malmés, i va ser conquerit pels remences l'any 1462 i en acabar aquesta guerra va ser finalment abandonat del tot. S'aprecien els restes de la torre d'homenantge, la bodega i diferents estances.
Amb un temps força dolent reprenem el camí. Ens dirigim per un tram força perdedor, amb la boira que ens trobem, i quasi camp a traves, fins a la massia i la bassa de Milany, on trobem la pista que ens a de portar de tornada. Arribem i creuem el torrent de Milany i el Salt de la Roca, on prenem una desviació a la dreta per arribar al Morro del Quer, atravesant l'imponent fageda de Bonvac o del Barretó, on s'aprecien exemplars de més de 4 metres de diametre. Arribem al Morro del Quer, impresionant mirador. Tornem a la nostra pista i en poc menys de 20 minuts arribem al coll i al cotxe per baixar fins a la carretera i possar fi a una sortida espectacular pels boscos que hem conegut, a l'alçada de fagedes com la d'en Jordà o de la Grevolosa, però amb un temps que no ens ha deixat veure les vistes de 360º que es disfruten des del castell. Una excusa per tornar.
DADES TÉCNIQUES
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
