29-9-2024
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Mirem el mapa de la Serra d'Ensija i veiem qué, malgrat haver anat moltes vegades, ens falta fer el darrer pic de la mateixa. El que dona nom a aquesta entrada; el Serrat Voltor, contrafort oriental de la serralada. Sempre que haviem vingut a caminar per la serra, ens dirigiem cap a Cap de Llitzet o Cap de la Gallina Pelada, tot pujant des de la Fontfreda o bé, fer ruta des de Creu de Ferro cap a Gallina, però la questió es que a aquest extrem de la serra no haviem arribat mai. Així que decidim fer-la. L'itinerari que dissenyem, es pujar per la Canal de Llobateres, fer el cim, i un cop al coll anar a la Creu de Ferro, per tornar a cotxe baixant per una canal paral·lela a la ruta normal de pujada i que va a buscar la part baixa de Llobateres. A més amb l'alicient de fer un nou 100 cims de la FEEC i de camí veure si hi ha alguna cosa per sopar en forma de bolet. Ens acompanya,Per arribar aquesta vegada sí, en Sergi. Vols venir amb nosaltres a viure aquest recorregut?
Per arribar prenem la carretera E9-C16 que ens portaria fins al tunel del Cadí i un cop passat la térmica de Cercs agafem a l'esquerra la BV-4025, direcció Sant Cornelí, i ens enfrontem a la pujada que corona el Coll de Pradell, i uns metres després de coronar i agafar la carretera que porta a Saldes passant pel Coll de la Trapa, deixem el cotxe. Caminem uns centenars de metres fins a l'entrada de la canal o barranc de Llobateres, on trobem un pal indicador. Al principi el camí es força planer, i ample. De bon caminar. Trobem alguna vaca. Mica en mica, es va possant més tieso i es va engorjant. I arriben els primers passos on cal fer servir les mans. D'aquesta manera s'arriba a un punt on el camí deixa momentaneament el fons del barranc i fa una marrada pel bellmig del bosc, guanyant alçada rapidament mitjançant una amplia ziga-zaga, que ens torna a treure al barranc metres amunt. Seguim pujant per terreny ferèstec, fent servir les mans en petites grimpades, que s'alternen amb replans més o menys llargs. A poc a poc, anem veient més cel i més sol, mentre passem l'entrada del Graller de la Pleta de l'Os, un avenc de 70 metres de fondaria i un recorregut de 140 metres, indicatiu de que ens anem apropant a la part final del barranc i que en un moment o en un altre arribarem al Plà d'Ensija. I així es. Arribem fins al limit de la carena des d'on tenim una vista immillorable dels Rasos de Peguera, Coll de Fumanya, Vall del Llobregat...
Des d'aquest punt, amb més o menys traça de camí, de vegades per la cresta i altres pel vessant nord, pujem els darrers metres que ens falten fins arribar al cim del Serrat Voltor, on trobem les restes d'un vertex geodèsic i unes amplies vistes. El dia tant clar ens permet veure el Turbón, la Maladeta, tot el Cadí, el Puigmal etc. I davant de tot, el senyor d'aquestes contrades. El Pedraforca amb la seva gegant enforcadura. Després d'identificar alló que ens envolta i les fotos de rigor, prenem el camí de tornada i sense aturar-nos seguim fins a la Creu de Ferro, que coronem 15 minuts més tard. Fem foto del segon cim del dia i anem a la recerca de la canal per la que voliem baixar. Amb una certa intuició, comencem el descens, però rapidament ens adonem que la intuició era erronia, i que sí que sortiriem a Llobateres, però la part final no la veiem clara. Ens desviem a l'esquerra per un camí de vaques pel mig del bosc, que ens depara l'agradable sorpresa de trobar unes llenegueres força plenes, fredolics, alguns rovellons i cames de perdiu, que donaran per fer un bon apat per sopar. D'aquesta manera sortim davant pel davant de la Pleta de l'Os i del Cap de la Canal Llisa, on trobem les marques grogues de baixada, i que aquestes, sí que ens treuran a l'encreuament que haviem vist a meitat de Llobateres al matí. Fem un petit mos, i comencem a seguir les marques i alguna que altre fita fins a trobar el pal indicador. Ara ja només calia seguir torrent a baix per arribar en poca estona a la part ample i planera per on haviem començat al matí i sortir al camí para·lel que ens deixa al cotxe.
Una molt bona i profitosa sortida, que tots tres hem gaudit i amb la que completem tots els pics principals de la Serra d'Ensija.
DADES TÈCNIQUES
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
