dimarts, 23 d’abril del 2024

Sant Miquel de Montclar! Un altre 100 cims!


 21-4-2024

Arriba un altre cap de setmana i podem sortir a la muntanya. Aquest dia 21 quedem, aquesta vegada sí, tots pleats, amb el Sergi, la Karla i l'Aitana. Ens anem a una comarca veïna, La Conca de Barberà a pujar el cim del Montclar, passant abans pel Castell de Sant Miquel de Montclar. T'animes a acompanyar-nos i coneixer una mica més aquestes contrades?

Per anar cal agafar l'A2 fins La Panadella i dirigir-nos a Santa Cloma de Queralt, deixar el desviament de Les Piles per arribar a Biure de Gaià per la TV-2014. Deixem el cotxe a l'entrada mateix del petit poble, al costat de la creu de terme, que per un cantó mosra a Jesucrist i per l'altre la Mare de Deu! Des d'aquest punt, on hi ha un poste indicatiu parteix la ruta Inicialment per piestes molt ben marcades i que aviat ens deixa veure els nostres objectius del dia. Quan es porten un parell de kilometres cal deixar la pista principal i agafar un trencall, que aviat esdevé corriol costerut, per passar a molt costerut i que salva quasi tot el desnivell del dia per deixar-nos en el Collet de la Cogulla de Maió. Des d'aquí anem carenejant fins un altre curt, però empinat ram que ens deixa en les runes del castell i la seva capella o ermita. Tot i que es pensa que aquesta ermita es romànica no consta en arxius data concreta. Es d'una única nau de 11 x 5 metres i es va restaurar l'any 1985.   Enganxada si troba l'antiga torre del castell, que aixeca 4 medtres dels 11 que va tenir, quan el castell va ser bastit a inicis del segle XI, abans que els seus veïns de Les Piles i Biure.Va pertanyer a Sal·la de Santa Perpetua, que dominà tota la Conca de Barberà i se sap que l'any 1246 va ser ocupat per un comandament templer.

Seguim el camí, ara ja de manera planera, carenejant entre vegetació clarament mediterrania, força florida per les darreres plujes i arribem comodament al pic principal. El Montclar de 948 metres i que forma part del llistat de 100 Cims de la FEEC, com a essencial.

Després de les fotos de rigor amb una vista de 360º que ens porta a veure la Conca de Barberà amb Montblanc, La Segarra amb La Panadella,  al fons i en dies clars Montserrat i més llunyà el Pirineu, iniciem el camí de tornada, que  ens ha de tornar novament fins el collet de La Cogulla de Maió. Allà agafarem a la dreta un camí que en franca baixada ens deixa en el Coll del Bosc de Maiet, cruilla de camins. Des d'ací vam tenir una petita comfussió i vam agafar la pista directa a Biure, quan teniem que anar cap a Montbrió de la Marca, però vam poder rectificar i ens va sortir un bucle que ens va permetre fer part del recoregut årevist. Entre camps de cereal, clapes de bosc i matoll vam començar a albirar novament el castell de Biure i en una estona vam arribar al punt d'inici.

Per acabar comentar que la opinió va ser unanim. Una sortida fácil, per camins i pistes de bon caminar i molt ben senyalitzats, amb un tram molt i molt costerut, per una zona que forma part de la historia de Catalunya, amb nombrosos castells i pobles medievals, que val molt la pena coneixer.

Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10

Punt de sortida:  Zona d’aparcament de Biure de Gaià
Temps: 2:20 sense aturades.
Distància: 7,5 km
Alçada màxima: 948 metres.
Desnivell positiu: 369 metres.
Pics  pujats: Montclar ( 958 metres)
Epoca: tot l'any, encara que s'haurien d'evitar els messos més calurosos de l'any, juliol i agost,

Dificultat: 





La Creu de terme de Biure!


Esglesia!


Castell!


Poste indicador de la ruta!
 

Tot començant a caminar!


Anem deixant el castell enrrera!


Primer cop que tenim a la vista el nostre objectiu del dia!


Aquesta cruilla fa que agafem el camí de l'esqauerra!


Les vistes es van eixamplant per moments! Cap a un i l'altre cantó!



Nosaltres anem pujant, de moment sense gaire desnivell!


Però aviat ens vam tenir que enfrontar a aquesta rampa, que ens va fer suar de valent! Menys mal que no feia calor....


                                                                                    



Arribant al final de l'esforç!




Un cop passat aquest esforço, ja veiem varrerá i a pois metres el Castell!


escena típica d'aquesta sortida...la Gema i la Karla xerrant!


Darrers metres perv arribar al castell i l'ermita!


Poc a poc arriben les xerraires!




Vistes de l'ermita!


Continua la xarrera i el camí que ens porta al cim principal! El Montclar!


Arribats al vertex geodesic!


Foto de grup!


Panoràmica excel·lent!


Iniciem la baixada que rapidamente ens fa perdre metres!


Arribem al collet del Bosc del Maiet!


La Gema possa entre camps!


La verdor que ens han portat  les darreres plujes es fa notar!


DArrers centenars de metres de la ruta!


I ja Biure de Gaià a tocar de dits! I per finalitzar com darrerament, una mostra de la vegetació! I donar les gràcies al Sergi per deixar-me compartir algunes fotografíes!


Sanginaria o carrasquilla arbustiva ( Lithodora fruticosa)


Eriçó, erizón (Einacea Anthyllis)


Herva Blava ( Polygala calcaria)


Esteperola (Cistus umbellatus)


dilluns, 15 d’abril del 2024

Torrent dels Abadals



 14-4-2024

Aquest matí de diumenge quedem per fer una sortida de muntanya. Un xic breu, a prop de casa, amb un bon dia, inclús una mica de caloreta! En fí... que més volem! Ens voleu acompanyar a coneixer el Torrent dels Abadals?

 Com que sortia de guardia de l'hospital quedem a casa i ens acompanyaran com moltes vegades el Sergi i l'Aitana, que veient informació de la ruta s'anima a acompanyar-nos.

El Torrent dels Abadals es un petit torrent que es troba a Castellbell i el Vilar punt de sortida d'alguna que altre excursió motiu d'entrada en el bloc.  Així doncs un cop trobats els quatre ens dirigim cap,a la carretera de Manresa i un cop passat Monistrol prenem el desviament a Castellbell, amb la sorpresa de que la carretereta que porta a la zona de El Burès està tancada per obres, donat que estant arranjan el pont. No obstant hi ha un trencall encimentat que ens porta al punt de sortida. Un cop aparcat el cotxe i per fer-ho tot com diu la ressenya que portem  creuem el Pont Vell, medieval, construït per Bernat Sa Rocha, senyor de Castellbell el 1452. Un cop fet aquesta petita juguesca, donem la volta i ara ja si comencem l'excursió. Un cop passat el pont seguim un camí en el marge dret del riu fins a unes granges de porcs. Allà si troba la primera sorpresa del dia. Un túnel sota la carretera d'uns 150 metres i que obliga a treure els frontals, perquè no es veu res de res.

Un cop ja dintre del torrent cal anar resseguint el seu curs, trobant els diferents passos equipats. El primer que es roba es el Salt dels Tres Enllosats, equipat amb unes escales de fusta i que salven tres graonades consecutives. Ràpidament de superar el pas ens trobem el Pont del Solell, passant per sota. El següent pas equipat que trobem i que tenim que superar es el anomenat Les Botes del Joan, un tram vertical d'uns 8 metres, amb escales, cadena i unes clavilles. Una estona desprès ens trobem el Saltant de la Madrona, tram d'uns 6 metres i que únicament té unes clavilles per salva el tram. Seguim caminant per dintre del torrent, esquivant rocs i troncs i arribem a un altre pas clau. El Cau del Degotall. Tram de 8 metres, amb claus i una corda. Un cop superat aquest pas una altre grimpada a un muret ens deixa en plena bauma que cal recorrer a l'esquerra, de manera molt agradable  i que ens portarà al Pas de la Guineu, un flanqueig horitzontal d'uns 6 o 7 metres equipat amb dos cadenes. una per adults i altre més baixeta per nens. des d'aquest punt s'acaben les dificultats del dia.

Sortim a una pista que resseguint-la ens un parell de quilòmetres ens deixa en el Turó del Marqués, punt més alt del dia, no sense passar abans per la font del Casalot. Els darrers metres fins arribar al turó ens regalen una immensa florida de romaní, farigola, bruguerola i altra flora comarcal, que ens obre els nadius com feia temps que no sentíem. En el turó, en teoria hauria d'haver un immens gronxador amb vistes a Montserrat, però sembla que algú no volia que hi fos....

Fem un petit esmorçar i prenem un corriol, que baixa decididament, en algun tram, molt decididament i també molt relliscós, cosa que ens fa anar molt vigilants dels nostres peus. I així en poc menys de 30 minuts arribem al punt d'inici on hem deixat el cotxe. 

Però abans tornem a creuar el Pont Vell per anar a El Burés o Colònia Burés de Castellbell, on ens espera una bon vermut, per acabar una més que agradable excursió!

Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10

Punt de sortida: zona d'aparcament en El Burés de Castellbell i el Vilar
Temps: 2:58 amb aturades. aturades.
Distància: 5,8 km.
Alçada màxima: 358 metres, Turó del Marqués
Desnivell positiu: 200 metres.
Pics del dia: Turó del Pinsà i Turó del Marqués
Epoca: tot l'any, encara que s'haurien d'evitar els mesos més calorosos
os de l'any, juliol i agost. i fonamentalment èpoques en que els dies precedents hagi plogut molt!
 
El mapa de la ruta realitzada!

Altimetria en 3D!
 
El LLobregat, Montserrat, des del Pont Vell!

Cami cap a l'entrada del torrent!

Punt d'inici amb plafó explicactiu, però que costa llegir!

La primera sorpresa es aquest túnel d'uns 150 metres!

Ja veiem la sortida!

I s'arriba al primer pas equipat!




El Pont de Solell!



El Saltant de la Madrona es el segon punt que trobem equipat!




El Sergi en plé esforç!

Recorrent la paret de la bauma!

Per arribar a un dels passos més macos! El Cau del Degotall!




I el darrer tram equipat de la jornada! El Pas de la Guineu!





Un cop sortim a la pista, el primer que trobem es la font, a la que s'accedeix per una marrada de 3-4 metres!
 

Seguim la pista i ja a prop d'arribar al punt més alt del dia, el Turó del Marqués!
 
Amb boniques vistes sobre Montserrat! Cavall Bernat, Foradada....



La baixada es força técnica, baixa de valent i es troba relliscosa!
 
 
Per acabar amb la guinda del pastel!
 

 
Blauet o Lli Blau (Linum Narbonensis) 
 

Farigola (Thymus vulgaris)

Genista, Argelaga ( Genista scorpius)

Sanguinaria blava ( Lithodora fruticosa)

Romaní (Rosmarinus officinalis)