11-2-2024
Aquest diumenge dia 11-2-2024 hem planificat una nova sortida. Aquesta vegada anem els dos sols; ni Sergi, Karla o Aitana, els nostres companys més habituals poden venir. Ens decidim per fer una matinal a prop de casa i escollim una ruta que ens portarà a coneixer un nou pic dels 100 cims de la FEEC i una ermita romànica molt maca.
Així que agafem el cotxe i marxem cap a Sant Vicens de Castellet. Cal travessar tot el poble per anar a buscar el carrer Poeta Maragall, ja que al final del mateix es troba el punt d'inici, tot a tocar de les escoles municipals i on hi ha un parking habilitat! El dia no pot ser més maco, fresquet i amb un cel blau preciós. El camí comença en forma de pista encimentada, per passar a terra uns centenars de metres més amunt. Seguint la pista, arribem a un revolt en el que hi ha una tanca de fusta i un pal indicador que ens marca cap a l'esquerra. Seguint ara ja corriol força fresat arribem a tocar de les massies de Can Noguera i de CAn Miqueló, dels segles XVIII i XVII respectivament. Tot seguint un bon camí s'arriba a una bifurcació. Tenim que agafar a mà dreta camí del Puig Soler i més tard tornarem per l'esquerra. Anem abandonant el bosc per sortir a una zona amb matoll mediterrani. Ens enfilem fins a la carena i de manera quasi imperceptible assolim elprimer pic del dia, el Puig Soler petit de 479 metres. Visttes a Montserrat i al Pirineu, blanc per les nevades d'aquests darrers dies. Fem una molt breu aturada per la foto i baixem cap a un collet que un cop passat, en una breu però en forta pujada, ens deixarà rapidament en el cim del Puig Soler, i si en el petit només hi ha una fita de pedres, en el cim del seu germà gran si trtoba una senyera, un vertex geodèsic i un pesebre. Les vistes son molt maques. Montserrat, el Pirineu, la Vallhonesta, Sant Vicens de Castellet, Manresa.... Aqui ens aturem una mica més per gaudir de les vistes, del dia, fer unes fotos i un petit mos.
Per baixar cal seguir la carena, donant vista al massis de Montserrat, on trobem una corda per ajudar a fer un passet de desgrimpada. No es que sigui complications, perque es fàcil i fins i tot innecessari agafar-se, però li possa un puntet de picant a la sortida. A més a més per l'esquerra es pot evitar aquesta zona. Seguim baixant per anar a parar a les runes del Mas de la Serra, ja dintre d ela Vallhonesta. Es un dels massos més importants de la zona, recollida la seva existencia des del segle XIII, malgrat el seu estat actual de quasi total ruina. Seguim el camí que passar a tocar d'un pou i de la pedrera del Roure. Anem deixant a mà dreta uns altres massos prou ferms, com ara Cal Forns, aquesta totalment restaurada. La pista ara ens deixarà en un ampli revolt on surt el camí que ens porta a l'ermita de Sant Pere, bastida al segle XI i amb diferents reformes dels segles XII i XIII. Al seu costat té la Casa del Campaner, avui dia habilitada com a refugi per Centre Excursionista de Sant Vicens. Antigament feia les funcions de casa del rector de l'ermita. I per fí veiem Sant Pere. Amb un absis molt remarcable del segle XI i finalment una espadanya en el mur de ponent, del segle XIII.
Des de l'ermita surt un bonic cam´que ens portaria a Sant Vicens, però decidim seguir sobre els nostres passes i tornar a la pista, per allargar un xic la sortida. Així fem un anar i tornar per veure el roure gros de Rubió i ja de tornada passem per les barraques de vinya de pedra seca de Can Serracanta una altre masia històrica d ela zona de la que només queden restes. D'aquesta manera en poc més de 30 minuts tornem a sortir a la cruilla que abans havia anomenat, tornant ara per l'altre ramal. D'aqui i ja per terreny conegut ens plantem rapidament en el punt de sortida.
Només afegir que hem gaudit d'una matinal molt recomenable. Bon dia, bones vistes, una mica d'historia. Res més es pot demanar!
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
En aquest punt s'abandona la pista i agafem un camí força fresat, tònica de tota la ruta!
